La factura del cèntim sanitari: 13.000 milions

Brussel·lesAjudar a finançar la sanitat amb un impost als carburants no és legal. Catalunya, les Balears, el País Valencià i altres comunitats autònomes han fet pagar durant anys als ciutadans l’anomenat cèntim sanitari cada vegada que ficaven gasolina al seu vehicle, però ara la justícia europea obliga a retornar els diners que els governs havien recaptat injustament. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir una sentència en què declara incompatible amb la legislació comunitària el cèntim sanitari i diu que els 13.000 milions d’euros que les administracions es van embutxacar amb l’impost han de ser reemborsats.

La notícia no va enxampar per sorpresa el govern espanyol, impulsor de la iniciativa. A l’octubre, l’advocat general del Tribunal Europeu ja va avisar que el cèntim sanitari no era un impost legal i fa anys que la Comissió Europea ho advertia. De fet, l’impost només va estar vigent entre el 2002 i el 2012. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va negar ahir l’evidència i va assegurar que la justícia europea “no està desautoritzant el govern espanyol”. Montoro va anunciar ahir que es reunirà pròximament amb representants de les comunitats autònomes per analitzar la sentència.

Catalunya era una de les autonomies amb un cèntim sanitari més elevat, de 4,8 cèntims d’euro per litre de carburant. Ahir la Generalitat ja va advertir Madrid que no està disposada a assumir el cost de les possibles devolucions de l’impost als particulars i les empreses. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va subratllar que la normativa que permetia aplicar el cèntim sanitari és una llei estatal i és el govern espanyol qui ha d’assumir les conseqüències de la sentència. La Generalitat, que ha fet importants retallades per la crisi, “no assumirà el cost de les devolucions, entre altres motius perquè el sistema sanitari no està en condicions d’assumir-ho”, va assegurar el conseller d’Economia.

L’origen de la sentència

Per què la justícia europea es pronuncia sobre el cèntim?

El cas que ha motivat el pronunciament de la justícia europea és el de l’empresa de transports catalana Jordi Besora. La companyia va denunciar davant la justícia catalana el cobrament del cèntim sanitari. Assegurava que havia pagat per aquest impost un total de 45.000 euros i n’exigia la devolució. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es va veure obligat a consultar el Tribunal de Luxemburg. L’opinió de la màxima instància judicial europea és vinculant i, per tant, no només afecta l’empresa que ho va denunciar sinó que deixa clar que el cèntim és il·legal i afecta a tothom que l’hagi hagut de pagar. La Comissió Europea ja va obrir un expedient a Espanya per aquest impost el 2008.

Els arguments

Per què el tribunal diu que el cèntim és il·legal?

La legislació comunitària només admet gravàmens d’aquest tipus si tenen una “finalitat específica” no pressupostària, però no per generar més ingressos als governs. Segons el Tribunal de Luxemburg, l’única finalitat del cèntim sanitari és augmentar els ingressos dels governs autonòmics. La idea va ser del govern espanyol de José María Aznar, que va aprovar l’impost el 2002, però cada govern autonòmic podia decidir si l’aplicava o no. La majoria d’autonomies ho van fer progressivament -sobretot quan va arribar la crisi- i van aplicar percentatges diferents. Només tres comunitats van rebutjar aplicar el cèntim sanitari: el País Basc, l’Aragó i la Rioja.

Les conseqüències

El Govern haurà de deixar de cobrar el gravamen?

Legalment, el cèntim sanitari ja no existeix. A la pràctica, però, els consumidors continuen pagant un impost semblant cada vegada que fan gasolina. El 2013 el govern espanyol va incorporar el cèntim sanitari a l’impost general sobre els hidrocarburs. Feta la llei, feta la trampa. És una argúcia que permet continuar cobrant-lo i, alhora, complir amb la sentència. El tribunal no es pronuncia sobre la legalitat del nou format per cobrar l’impost.

Es calcula que el conjunt de les comunitats autònomes que aplicaven aquest gravamen van recaptar 13.000 milions, tot i que Gestha, el sindicat de tècnics d’Hisenda, rebaixa la xifra fins als 3.950. Segons fonts de la Generalitat, entre el 2010 i el 2012 Catalunya va recaptar 829 milions gràcies al cèntim sanitari. El 2012, en plena crisi econòmica i davant la necessitat d’ingressar més diners, el govern català va decidir apujar el gravamen del 2,4% al 4,8%. En aquell moment, la Generalitat ja sabia que l’impost era incompatible amb la normativa comunitària perquè Brussel·les ja ho havia advertit. La sentència diu que les administracions no van actuar “de bona fe” perquè seguien cobrant l’impost tot i saber que era il·legal.

Empreses i particulars

Com es podrà reclamar la devolució dels diners?

És el punt més fosc de la sentència. La justícia europea només diu que rebutja la petició del govern espanyol per fer que la sentència no tingui caràcter retroactiu i, per tant, teòricament els diners del cèntim es poden reclamar. Ara bé, a la pràctica resultarà molt complicat, sobretot per als particulars.

Serà Hisenda l’encarregada de tramitar les devolucions i ahir ja va advertir que per fer-ho s’hauran de presentar els tiquets de compra de la gasolina. Els extractes bancaris dels pagaments amb targeta -l’única manera que molts consumidors tindrien per demostrar la compra- no serviran. El més habitual és que només les empreses guardin els tiquets de les despeses. Els particulars o empreses que vulguin tramitar la devolució ho hauran de fer a les oficines d’Hisenda. I si la seva petició és rebutjada, hauran d’acudir als tribunals.