Euskadi dirà el 21 d'octubre si aposta per la via sobiranista
MADRIDLa data, 21 d'octubre, no ha estat escollida a l'atzar: les eleccions al Parlament basc se celebraran l'endemà del primer aniversari de l'anunci del cessament definitiu de la violència d'ETA. El procés de pau que hi ha obert, inèdit fins ara, ho condiciona tot i explica que aquests comicis anticipats tinguin l'aroma d'un punt i a part decisiu. Per primera vegada, Euskadi decidirà el seu futur polític sense l'amenaça de les armes i amb totes les opcions polítiques legalitzades però amb el principal símbol de l'independentisme basc, Arnaldo Otegi, encara empresonat. El sobiranisme té tots els números per agafar el relleu del govern de Vitòria.
Finalment el lehendakari socialista, Patxi López, va cedir ahir a l'evidència i va anunciar que tancava la seva etapa de govern abans d'hora i convocava els ciutadans a les urnes. Després de perdre el suport del PP, l'executiu del PSE no es podia arriscar a presentar uns pressupostos a la cambra autonòmica per al 2013 i ser incapaç de tirar-los endavant per falta d'aliats. A més, dient ara adéu a la legislatura, López pot presumir d'haver liderat en bona mesura l'oposició autonòmica a les retallades de Mariano Rajoy i, al mateix temps, esquiva haver de fer ell polítiques d'austeritat dràstiques de cara a l'any que ve per compensar la caiguda dels ingressos de les hisendes forals basques.
"Meditada i responsable". Així va definir el lehendakari la decisió de no allargar el mandat fins al març. Els últims tres anys han estat convulsos i el panorama des del 2009 s'ha girat com un mitjó. Ahir el president basc es va limitar a retreure al PP i al PNB que des de les diputacions forals han "torpedinat" la seva gestió. A l'historial de greuges, però, hi figuren també les males relacions amb José Luis Rodríguez Zapatero, que a Madrid va prioritzar els acords amb els nacionalistes bascos, i els errors propis. Probablement el més significatiu va ser que l'esperat anunci d'ETA, l'octubre del 2011, l'enxampés viatjant en un tren als Estats Units.
L'hora de triar el "model"
En la compareixença posterior al primer consell de govern després de les vacances, López va assegurar que se sentia amb la feina feta, tant en el terreny econòmic com en el de drets i llibertats, i que ara "és hora d'obrir un nou temps de diàleg i d'acords" per decidir quin "model" es vol seguir per lluitar contra la crisi. I les alternatives que ofereixen els partits tenen horitzons nacionals ben diferents que gairebé converteixen aquestes eleccions en un plebiscit sobre el model de relació del País Basc amb l'estat espanyol.
El PNB sap que Euskal Herria Bildu, la coalició que agrupa tota l'esquerra abertzale, li trepitja els talons. Per això ha situat com a cap de cartell el seu principal actiu, el president de la formació, Iñigo Urkullu, l'home que d'entrada agrupa més sensibilitats dins del nacionalisme conservador i pot mantenir unides les diverses famílies polítiques. La seva proposta electoral combina un "pla de contingència contra la crisi" -destinat a captar un electoral més moderat- amb la definició d'un nou estatus polític que s'hauria de referendar el 2015. Es tracta d'un programa que recorda la transició nacional que defensa CiU. No en va, els populars ja fa temps que alerten en privat de la possibilitat que Catalunya i Euskadi s'encaminin cap a un escenari semblant al d'Escòcia. Aquesta setmana ho ha verbalitzat l'eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja. Paral·lelament, però, Urkullu fa temps que cuida una relació fluida amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per preservar el procés de pau, passi el que passi. Malgrat discrepàncies públiques, la sintonia de fons es manté.
L'esquerra abertzale -que fa pinya amb Aralar, EA i Alternatiba- torna al Parlament sense el seu principal actiu, Otegi, però amb el bagatge de mesos de gestió a ajuntaments i a la Diputació de Guipúscoa, i amb presència al Congrés dels Diputats. La coalició que encapçala Laura Mintegi va afirmar ahir que a partir de l'endemà de les eleccions "tots els projectes polítics podran decidir-se i desenvolupar-se en democràcia i igualtat d'oportunitats". En cas de victòria, caldrà veure com es resituen les relacions entre els independentistes i el PP per consolidar la pau. Fins ara els populars han tingut una actitud molt bel·ligerant cap a Amaiur a Madrid.
A partir de la nit del 21 d'octubre, si cap formació té majoria suficient per governar en solitari el sudoku basc pot ser més complex que mai. En absència de violència, gairebé totes les combinacions postelectorals són possibles, incloent-hi una entesa entre EH Bildu i el PSE, per poc imaginable que sembli ara. Alts dirigents del socialisme basc no descarten cap escenari.
De moment López ja ha començat la precampanya. Segons va quedar clar ahir, se centrarà a defensar un model de creixement autonòmic alternatiu a les retallades "erràtiques" del govern espanyol; a reivindicar que "s'ha deixat enrere la política identitària de conflicte permanent", i a fer bandera de la gestió socialista, tant a Vitòria com a Madrid, per aconseguir que ETA deixés les armes. El principal partit de l'esquerra espanyola malda per ocupar un tercer espai, entre el nacionalisme basc i l'espanyolisme del PP i UPyD. En aquesta línia, l'exalcalde de Sant Sebastià Odón Elorza representant de l'ala basquista del PSE, va subratllar que el lehendakari "no ha provocat confrontació social" i que això és "un mèrit en un país complex i frontista".
El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va aixoplugar des del primer moment Patxi López, a qui l'uneix una excel·lent amistat i una forta complicitat política, i en una piulada a Twitter va garantir que el partit "ja està bolcat" en les eleccions. A la seu de Ferraz més d'un voldria que ell fos el delfí del líder socialista.
Discurs espanyolista
El PP, que ja fa mesos que s'ha desmarcat dels socialistes, afronta la cita amb les urnes amb un discurs doble: defensar les polítiques de Mariano Rajoy i, sobretot, presentar els comicis com un referèndum sobre la continuïtat d'Euskadi a l'estat espanyol. El seu candidat, Antonio Basagoiti, es va presentar com l'únic partit que pot frenar l'auge de l'independentisme que conduiria Euskadi al "precipici". A més, va recordar que els resultats "no poden ser una bombolla d'oxigen per als seguidors [d'ETA]". De fet, tot fa preveure que la campanya, que començarà el 5 d'octubre, pivotarà sobre l'esquerra abertzale. Si per a socialistes i populars és el gran adversari, per al PNB és l'hora de fer "balanç de l'estratègia" del nacionalisme els últims 30 anys i constatar qui marcarà ara la via del sobiranisme.