Un estiu com cap altre (promet el Boris)
LONDRESDiu el tòpic que els britànics són molt seus. És un estereotip com qualsevol altre, però sovint es correspon amb la realitat. Si per als ciutadans de la gran majoria de ciutats del planeta acollir uns Jocs Olímpics és un motiu d'orgull i alegria, per a molts londinencs sembla una molèstia, un motiu de queixa. El fet de celebrar els Jocs en temps de crisi i després dels de Pequín, bilionaris i espectaculars, encara accentua més el desmenjament general. A més, els londinencs saben -i ho diuen- que el prestigi de la ciutat no depèn d'uns simples Jocs Olímpics. This is London, mate !
L' atrezzo olímpic és poc aparatós: banderoles, les anelles olímpiques del Tower Bridge, el compte enrere del parell de rellotges de Trafalgar Square… Dos són els elements olímpics més vistosos: les escultures de les mascotes Wenlock i Mandeville -n'hi ha 83 escampades arreu de la ciutat- i els voluntaris. Vestits de rosa, reparteixen mapes i guies amb informació sobre el programa cultural i esportiu del pròxim mes i mig. Al text de presentació, l'alcalde Boris Johnson promet que aquest serà un estiu com cap altre.
Seria exagerat dir que es respira un ambient olímpic. La turistada és massiva, però són pocs els que llueixen una peça de roba, un complement o un souvenir dels Jocs. Ni tan sols les mesures de seguretat deixen endevinar que la inauguració ja és aquí. Es podria dir que l'esperit olímpic sobretot ha arribat als londinencs en forma de preocupació pel caos de transports que s'espera. Les previsions són tan bèsties que es recomana no desplaçar-se per la ciutat mentre durin els Jocs. I si agafes el metro -avisen els diaris, les teles i la megafonia de les estacions-, prepara't per suportar multituds impossibles i esperes infinites només per pujar al vagó. O es volen curar en salut, o saben que el desgavell serà fenomenal…
La zona de Stratford, on hi ha la Vila Olímpica i uns grans magatzems nous de trinca, és l'única on els Jocs es palpen vivament. S'hi veuen càmeres de televisions internacionals, personal acreditat, turistes esportius, soldats d'uniforme (alguns armats amb metralletes). A la botiga oficial dels Jocs, un jove britànic està mirant una mena de dossier sobre London 2012 . Eufòric i intempestiu, un jove japonès li recomana que el compri: " It's great! It's great !" El jove britànic se'l mira amb cara de què punyetes m'expliques, no diu res i deixa el dossier damunt la taula.
