Els Estats Units, a tocar de l’autonomia energètica

WashingtonDes de les llargues cues a les gasolineres d’arreu dels Estats Units per la crisi del petroli del 1973, la independència energètica ha sigut un dels objectius de la política nord-americana. Durant dècades, aquesta fita es considerava inabastable, però els últims anys s’ha convertit en una perspectiva realista.

La proliferació de tècniques de perforació en formacions de roca d’esquist, com la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica -coneguda com a fracking -, ha provocat un augment del petroli i el gas natural que ha transformat el mercat energètic de la primera potència. Alguns analistes econòmics apunten que el país aconseguirà la independència energètica d’aquí deu o vint anys. Un informe recent de Wood Mackenzie, una consultoria del sector energètic, preveu que els EUA siguin autosuficients el 2025, és a dir, per primer cop des del 1952 les seves exportacions seran més grans que les seves importacions. “Un país pot aconseguir la independència energètica de dues maneres -explica James Brick, expert de Wood Mackenzie-: produint més energia o consumint-ne menys, i els Estats Units estan fent les dues coses”.

Tècniques com el fracking han permès incrementar la producció de petroli dels 5,5 milions de barrils diaris el 2010 als 7,5 milions l’any passat. D’altra banda, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) estima que aquest any podria arribar gairebé als 9 milions, la xifra més alta dels últims 30 anys.

En el cas del gas natural, l’augment ha sigut encara més espectacular. Fa només quatre anys, el país era un importador net d’aquesta energia, mentre que ara no tan sols n’és el vuitè país exportador sinó que també n’és el productor més gran del món.

Aquestes xifres allunyen els americans d’una repetició d’aquells dies de racionament de gasolina i restriccions de la circulació. Els països àrabs havien establert un embargament de petroli contra tots els països que van donar suport a Israel durant la guerra del Yom Kippur, entre els quals els EUA. Va ser en aquest context espinós que el president nord-americà, el republicà Richard Nixon, va prometre la independència energètica del país al final de la dècada.

Geopolítica i polèmica ecològica

La promesa del president caigut en desgràcia anys després va quedar en no res. Però, amb els anys, les grans petrolieres i companyies energètiques del país han intentat acostar-se a l’objectiu. De fet, el 2013 només el 33% del petroli que es va consumir als EUA va provenir de països estrangers, el nivell més baix des del 1985.

Aquesta tendència tindrà conseqüències geopolítiques per als EUA, segons els experts en política exterior. Els preus internacionals del petroli no l’afectaran i les seves relacions amb alguns països canviaran perquè el seu poder de negociació creixerà. “[En aquestes circumstàncies] és poc probable que els EUA participessin en conflictes com la Guerra del Golf del 1991 o la Guerra de l’Iraq. I, segurament, no acceptarien ser el policia del món”, assegura Anders Aslund, analista de l’Institut Peterson d’Economia Internacional, a la revista The International Economy. Altres experts, però, creuen que els EUA no s’aïllaran ni renunciaran al seu lideratge mundial si aconsegueixen ser autosuficients en energia.

Independència temporal?

Però les tècniques com el fracking també han generat polèmica entre ciutadans i activistes ecologistes. Els detractors asseguren que provoquen grans perjudicis al medi ambient, especialment, als aqüífers subterranis, per la injecció dels tòxics i els contaminants necessaris per extreure el gas o el petroli.

D’altra banda, si els EUA basen el seu objectiu d’independència energètica tan sols en aquests dos combustibles fòssils només ho podran aconseguir de manera temporal. O fins i tot potser no hi acabaran d’arribar. L’actual baix preu del petroli -per la crisi econòmica, el dèbil creixement de la Xina i l’augment de producció de cru i gas dels EUA, entre altres raons- posa en perill la viabilitat de l’extracció d’hidrocarburs a través de tècniques com l’horitzontal i la fracturació hidràulica.

Michael Levi, analista del Centre de Relacions Exteriors i autor del llibre The Power Surge: Energy, Opportunity, and the Battle for America’s Future, explica que el màxim risc d’arribar a una fita com la independència energètica és la complaença. Sense les pressions d’importar petroli, assegura, els Estats Units poden tenir menys incentius per innovar en noves energies i desenvolupar les renovables.