Hi ha els que llegeixen o llegiran Espriu: a ells s'adreça en primer lloc l'Any Espriu, perquè tot escriptor vol ser llegit. Hi ha els que no llegeixen ni els grans autors: a ells també s'adreça l'Any Espriu; que les seves paraules surtin a trobar-los: els missatges, els poemes més significatius, l'imaginari espriuà són un patrimoni fonamental dels catalans. Quina mena de país volia? Com ens definia? Ens retreia defectes, ens exigia un comportament als antípodes del cinisme i el tantsemenfotisme, rigorós i exemplar. Si volem mantenir-nos fidels a Catalunya i al català, hem de començar, segons Espriu, per l'exigència i la voluntat de transformar el país segons el model dels més desvetllats i feliços. En aquests moments de tensió i de preparació d'un futur millor, Espriu és encara més imprescindible que en la Transició dels 70. Que la seva clarividència ens acompanyi.