Espanya signa el rescat ofegada pels mercats
La prima de risc espanyola va marcar un nou màxim històric i el Tresor va col·locar deute a un interès rècord la vigília de l'aprovació del rescat bancari a l'Eurogrup. El Parlament alemany el va ratificar.
BARCELONA.Espanya signa avui amb l'Eurogrup l'acord definitiu de rescat bancari, i ho fa més ofegada pels mercats que mai. El culebró de la prima de risc va tancar ahir un nou capítol amb un final que ja és habitual: més pressió sobre el deute sobirà i el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a 10 anys en màxims històrics -580 punts-. Mentrestant, el Parlament alemany aprovava la seva vital participació en el rescat de la banca i distribuïa més detalls sobre l'acord, que no feien res més que augmentar la confusió.
I, enmig del temporal, el Tresor espanyol va emetre ahir deute amb un resultat poc encoratjador. Es van batre rècords de l'era euro pel que fa a l'interès pagat, però, a més, l'única via d'oxigen que han tingut les finances espanyoles en els últims mesos va mostrar símptomes d'esgotament. La demanda d'obligacions espanyoles va caure amb força i l'Estat no va ser capaç de col·locar el màxim de 3.000 milions que s'havia proposat, tot i l'alta rendibilitat. La subhasta es va quedar a prop, en 2.981 milions, però la ràtio de cobertura -la relació entre l'oferta i la demanda- va ser d'un 2,1, més baixa que en les últimes emissions.
Amb tot, el Tresor va pagar un 6,8% pels bons a set anys, molt a prop del que el mercat secundari marca per al deute a 10 anys, que ahir va superar la barrera del 7% (7,01%). Aquest punt és, en general, el que es considera que tanca l'accés als mercats del deute. És a dir, a partir d'aquí ja no surt a compte finançar-se amb emissions del Tresor, com passa a Grècia.
Més dubtes sobre el rescat
El còctel del deute sobirà va acabar de ser sacsejat des de Berlín. El Bundestag va aprovar ahir la participació d'Alemanya en el rescat espanyol, que s'estima en uns 30.000 milions, però va distribuir un document que va ressuscitar el fantasma de la intervenció completa de l'Estat i va causar un cert enrenou a Brussel·les.
El text -un esborrany del contracte entre Espanya i el fons de rescat europeu- afirmava que els diners del rescat que no s'utilitzin per recapitalitzar bancs es podrien fer servir per comprar bons sobirans, tot i que deixava clar que caldria tornar a demanar-ho a l'Eurogrup. Però la Comissió Europea va córrer a desmentir-ho. "Per deixar-ho molt clar: els 100.000 milions d'euros que l'eurozona ha promès per recapitalitzar la banca espanyola són per a això i només per a aquest propòsit", va assegurar el portaveu econòmic, Simon O'Connor.
Altres fonts comunitàries van explicar que el document conté clàusules estàndard, que no estan pensades només per al cas espanyol, i el fet d'introduir la possibilitat d'utilitzar els diners sobrants en un altre tipus d'ajuda en cap cas implica que Espanya hagi de demanar un rescat complet. Les mateixes fonts van assegurar que, en qualsevol cas, per utilitzar els diners del rescat bancari per a altres finalitats caldria un acord dels socis de l'euro i, molt probablement, la negociació de noves condicions per al govern de Mariano Rajoy, informa Laia Forès des de Brussel·les.
Majoria àmplia
En clau interna, Merkel va aconseguir tapar les fissures que tenia dins de la seva coalició de govern i només uns quants diputats van desobeir la disciplina de vot. En qualsevol cas, la majoria dels vots afirmatius al rescat al Bundestag va ser molt àmplia gràcies al suport de l'oposició d'esquerres a l'ajuda que el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, va qualificar de necessària per trencar "el cercle viciós" entre el deute sobirà i els bancs. Schäuble va valorar positivament les retallades "necessàries" que ha aprovat el govern de Rajoy. En total van ser 473 els diputats que van donar suport al rescat, per 97 que van votar-hi en contra.