Espanya no preveu els referèndums vinculants
Totes les consultes tenen només caràcter consultiu
BarcelonaUn cop el Parlament ha proclamat que el poble de Catalunya té "caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà", i més enllà de l'intent del govern espanyol de portar la declaració de sobirania al Tribunal Constitucional, el debat se centrarà les setmanes vinents en la fórmula que ha de permetre concretar com s'exercirà el dret a decidir en el futur polític del país expressat per la majoria de la cambra catalana. Una qüestió que es vehicularà en dos sentits: el diàleg amb Madrid per buscar un referèndum pactat i, paral·lelament, l'elaboració de la llei catalana de consultes populars no referendàries que donés cobertura legal a la consulta sobre l'estat propi sense necessitat d'autorització de l'Estat en cas que Madrid s'oposi a un acord.
És just en aquest punt que la discussió es complica i corre el risc de convertir-se en un debat jurídic de difícil comprensió per al gruix de la ciutadania, que acabi contaminant i dificultant el relat del procés. De fet, les últimes setmanes ja hi ha hagut elements que han complicat la discussió de tall més polític. És el cas del debat sobre si la consulta que la majoria parlamentària vol fer aquesta legislatura -CiU i ERC la situen el 2014- ha de ser vinculant. És a dir, si el resultat ha d'obligar legalment, un requisit que exigeixen partits com el PSC. Paradoxalment, però, el cert és que els referèndums a l'Estat regulats en la llei orgànica reguladora de les diferents modalitats de referèndums (1980) no tenen en cap cas caràcter jurídicament vinculant, sinó consultiu. Només hi ha una excepció: els referèndums constitucionals, entorn a les modificacions de la carta magna espanyola -no totes les reformes constitucionals han de passar obligatòriament per referèndum, com és el cas de l'última reforma per fixar el límit de dèficit- i els de reforma estatutària. I l'experiència de l'Estatut demostra que, malgrat que va estar avalat per la ciutadania en un referèndum vinculant, tampoc això va ser motiu per impedir que el Tribunal Constitucional el modifiqués.
Això sí, tots els referèndums, vinculants o no, previstos a la llei del 1980 els ha d'autoritzar el govern espanyol amb l'aval del Congrés de Diputats.
La llei de consultes catalana
En l'interès per esquivar un més que possible veto del govern espanyol a la llei catalana de consultes no referendàries -les úniques que l'Estatut reconeix que són competència exclusiva de la Generalitat-, el text de la norma catalana explicitarà el seu caràcter no vinculant i buscarà la fórmula per diferenciar al màxim el cos electoral de les consultes referendàries. Això, però, com han reconegut els experts que en l'anterior legislatura van circular per la ponència parlamentària sobre la llei, no és una garantia inequívoca de superació del sedàs del TC.
¿Però que els referèndums siguin consultius i no vinculants és una qüestió determinant en el cas que ens ocupa? A criteri dels experts consultats per l'ARA, no. "A la pràctica, són sempre vinculants. A ningú se li acudiria ignorar el resultat d'un referèndum, per molt que no vinculi jurídicament", sosté Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra. Ho subscriu Francesc de Carreras, catedràtic de dret constitucional per la UAB, que destaca que el resultat d'un referèndum consultiu, sempre que fos en el marc constitucional i autoritzat per l'Estat, "tindria un gran valor" de caràcter polític, malgrat que només fos per conèixer del cert un estat d'opinió social que hauria de ser el punt de partida de qualsevol procés. De fet, el caràcter vinculant de la consulta en el cas català pot arribar a ser "irrellevant", a criteri del catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Granada Francisco Balaguer, que alerta, això sí, que la qüestió és d'una gran complexitat jurídica. El problema apareix quan una de les parts en conflicte -en aquest cas l'Estat- no reconeix ni la capacitat ni la legitimitat de la consulta. Però el cert és que, com va explicar el catedràtic de dret constitucional de la UPF Álex Sáiz Arnáiz durant la sessió Referèndum, independència, legalitat i Constitució , emmarcada en el cicle La independència de Catalunya, a debat organitzat per la UPF, "es confia massa en el paper del dret constitucional" per resoldre el cas català, quan en realitat aquesta és una "decisió purament política" i de voluntat.
Entre els experts de diferent inclinació ideològica s'imposa la idea que el desllorigador en el cas català no està necessàriament fora de la Constitució, sinó que en l'article 92 de la carta magna -sobre la possibilitat de consultar qüestions d'especial transcendència política via referèndum consultiu- es pot trobar una solució similar a la que va adoptar el Canadà amb el cas quebequès.
De fet, han estat diversos els experts que han teoritzat sobre les possibilitats de fer una consulta sobre autodeterminació en un dels territoris de l'Estat, especialment des que l'exlehendakari Juan José Ibarretxe va plantejar la consulta declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional. La sentència sobre el pla Ibarretxe ha estat i seguirà estant molt present en els treballs per fer que la llei catalana pugui esquivar el filtre del TC. Aquella sentència argumentava, a grans trets, que per molt que la llei expliciti que la consulta no és referendària ni vinculant això no la fa automàticament diferent de les modalitats de referèndums que són de competència exclusiva de l'Estat. D'aquí que la llei catalana intenti diferenciar al màxim el cos electoral, amb possibilitat que votin majors de 16 anys i immigrants, i explicitant que no farà ús del cens electoral oficial ni de l'administració electoral. El debat està servit.