Espanya, més a prop del rescat total
BRUSSEL·LESMariano Rajoy continua sense parlar clar sobre els seus plans per demanar ajuda als socis europeus, però el contratemps que ha patit amb la recapitalització bancària -tot apunta que finalment computarà com a deute i dèficit- podria precipitar les coses. L'anunci fet pel grup dels tres únics països de l'euro que conserven la màxima nota de solvència -Alemanya, Holanda i Finlàndia- negant que la recapitalització dels bancs espanyols es pugui fer directament des del fons de rescat, sense passar pels estats, i rebutjant fer-se càrrec dels actius tòxics del banc dolent , podria abocar definitivament Espanya a un rescat total.
Descartada pel govern espanyol la possibilitat d'utilitzar els diners que sobrin del rescat bancari per comprar bons, les possibilitats es redueixen, segons apunten els experts. Sobretot ara que la prima de risc torna a pujar a conseqüència de l'advertència dels tres socis triple A. El poc marge de maniobra que té el president del govern espanyol davant la dictadura dels mercats i el més que probable retard en l'entrada en vigor del regulador bancari únic a l'eurozona fan que l'executiu de Rajoy hagi de moure fitxa aviat.
"Que Espanya demani un rescat total és una qüestió de temps", apunta Cinzia Alcidi, analista econòmica del Centre d'Estudis Europeus (CEPS). "A aquestes altures de la crisi, les promeses i declaracions del Banc Central Europeu no serveixen de res. El que cal són diners sobre la taula", afirma. Zsolt Darvas, expert del think tank europeu Bruegel, també apunta en aquesta direcció. "Espanya hauria de demanar el rescat total com més aviat millor. No ha d'esperar més, perquè la incertesa que s'ha generat amb els dubtes del govern espanyol és molt dolenta", afirma Darvas.
Compromisos trencats
Els ministres d'Exteriors d'Alemanya, Finlàndia i Holanda van firmar un document dilluns en què trencaven alguns dels compromisos pactats a la cimera del juny: ni el regulador únic estarà operatiu al gener, tal com necessita Espanya per beneficiar-se de la recapitalització directa, ni el fons de rescat europeu servirà com a garantia en el cas que els bancs espanyols no retornin els crèdits. Tot plegat encara ha ser negociat formalment entre els socis de l'euro, però els tres països amenacen d'imposar les seves posicions. La carta de les tres capitals ha provocat que la prima de risc espanyola s'hagi enfilat. Segons va assegurar Rajoy en una entrevista al Wall Street Journal , Espanya demanarà el rescat si els interessos del deute tornen a pujar, moment que sembla cada vegada més pròxim.
La paradoxa és que l'instigador d'aquest canvi de calendari de la unió bancària que pot portar Madrid a demanar el rescat és Alemanya, soci que en les últimes setmanes s'ha mostrat reticent que Espanya sol·liciti l'ajuda al fons de rescat. El país celebra eleccions l'any que ve i a la cancellera, Angela Merkel, no li interessa continuar pagant rescats, malvistos per l'opinió pública del país. "La posició d'Alemanya contra la recapitalització directa és una mala notícia. Els socis europeus han fet marxa enrere en les seves promeses", explica Xavier Santomà, professor de l'Iese.
L'analista Zsolt Darvas treu importància a la paradoxa i assegura que Berlín donaria suport a un rescat d'Espanya: "La posició d'Alemanya és un problema, però hem de tenir en compte que el que és bo per a Espanya també ho és per a Alemanya. Una cosa són els comentaris polítics i l'altra és que si un soci demana el rescat, Berlín s'hi oposi", apunta. Per la seva banda, Santomà considera que no demanar el rescat no és una opció. "Si no fas res, estàs dient que la nau no està pilotada", explica.
Les mesures que inclouen els pressupostos del 2013 anunciades ahir pel govern espanyol tampoc allunyen el fantasma del rescat. De fet, podrien facilitar el camí per demanar l'ajuda, atès que responen a les recomanacions fetes per la Comissió Europea.
