Una Església desconnectada de la societat

BarcelonaLa renúncia del papa Benet XVI ha tornat a posar l'Església catòlica al centre de l'actualitat. Però, en canvi, fa temps que ha deixat d'estar al centre de les vides de la gent. Per què el discurs oficial de l'Església catòlica no connecta amb la societat moderna? Mentre la línia oficial s'ha encallat en posicions restrictives en temes com l'homosexualitat i l'avortament, els problemes dels ciutadans van en una altra direcció. La jerarquia, que no l'Església de base, està desconnectada de la societat. A més, el missatge de la cúpula eclesiàstica no dóna resposta a les necessitats espirituals dels ciutadans, que hi són i que busquen respostes en altres religions o fonts espirituals. La societat se sent més pròxima a figures com el bisbe Casaldàliga i la monja Teresa Forcades. Mentrestant, des de les bases cristianes, més nombroses però amb menys poder, sorgeixen noves formes d'organització més enllà de les rígides estructures eclesiàstiques.

Per què l'Església no connecta amb la societat?

"Dóna respostes a preguntes i problemes que la gent no té"

La jerarquia de l'Església catòlica s'ha allunyat de la societat i ho ha fet perquè ha deixat d'escoltar els problemes del carrer. "Dóna respostes a preguntes i problemes que la gent no té", opina sor Lucía Caram. S'ha tancat en un missatge dogmàtic, i els discursos de l'Església en la sexualitat, el divorci o els professors de religió no són els que afecten la gent. "Els problemes socials són l'atur i els desnonaments. I què està dient l'Església davant d'això?", es pregunta l'escolapi i director del Casal dels Infants del Raval, Enric Canet. El sociòleg Salvador Cardús entén que l'Església no troba "un llenguatge adequat per adreçar-se al món actual" i lamenta que, en qüestions com l'homosexualitat, emeti un missatge "si no homòfob, sí poc sensible". "L'Església hauria d'entrar en un Concili Vaticà III. Ha arribat l'hora d'un procés de relectura, de posada al dia", afegeix Cardús.

El filòsof i teòleg Francesc Torralba reclama a la institució que "adopti un llenguatge d'invitació i que sigui significatiu per al ciutadà actual". Torralba recorda, però, que "l'Església disposa d'una doctrina social que afronta els problemes contemporanis i dóna solucions innovadores". Maria del Mar Griera, investigadora en sociologia de la religió i professora de la UAB, entén que el problema del Vaticà és la seva estructura "feixuga" que li impedeix "contextualitzar el missatge" en una societat canviant.

¿Ha d'influir en la legislació sobre qüestions socials?

"No pot imposar una ètica de màxims"

La societat identifica l'Església amb posicions restrictives en qüestions com el paper de la dona, el matrimoni homosexual, l'avortament i els anticonceptius, quan el missatge de l'Evangeli "és més ric", apunta Caram. Això l'únic que ha aconseguit és que la gent es posi a la defensiva. Per això, considera que l'Església "no pot imposar una ètica de màxims a la societat". Canet opina que la institució no ha de legislar, però sí fer propostes socials sobre temes que afecten la gent, ja que la funció de l'Església "és social i la de servir el món". El problema, segons aquest escolapi, és que les propostes actuals "no tenen res a veure amb les esperances que la gent necessita per viure". Cardús afegeix que la deriva conservadora ha apartat l'Església "d'una societat que no té aquest perfil conservador". L'antropòleg i teòleg jesuïta Xavier Melloni considera que el llenguatge de l'Església no només s'ha quedat "antiquat", sinó que "ha perdut credibilitat". Des del vot de pobresa fins al vot de castedat, el seu discurs és contradictori amb les accions de la jerarquia.

La sociòloga Maria del Mar Griera raona que l'Església catòlica ha copiat, amb el seu missatge, "el model dels lobis nord-americans". Griera recorda que el jurista italià Silvio Ferrari explica que l'Església mostra ara més voluntat d'incidència en les qüestions polítiques que quan la democràcia cristiana ocupava el poder.

Què ha de fer davant del boom de l'espiritualitat?

"Cal que sigui humil i generosa per acceptar altres religions i fonts espirituals"

Espiritualitat, sí; religions, no. Les religions oficials han perdut credibilitat i no donen resposta a les necessitats d'avui, però, al mateix temps, la gent "busca silenci i espiritualitat", apunta sor Lucía Caram. L'Església catòlica, doncs, ha de trobar el seu lloc en aquest nou context. "L'Església ha de saber articular el seu missatge de manera clara i distinta, i poder respondre a aquesta set d'espiritualitat", argumenta Torralba. "Hi ha una dimensió espiritual i transcendent que necessita ser cuidada perquè, si no, deixem de ser humans. ¿Però qui se'n fa càrrec?", es pregunta Xavier Melloni. Cardús comprèn que l'Església no s'acomodi a segons quines demandes, com ara l'autoajuda. "És portadora d'una espiritualitat de més gruix, de pensament més complex, que no és fàcil de ser distribuït".

En tot cas, calen noves formes d'organització que no passen per les actuals estructures jeràrquiques i rígides de l'Església. "La gent vol una altra manerade viure les creences", diu Enric Canet. Considera que la religió catòlica s'ha apropiat de la idea de Déu. "Creients i no creients ens hem de posar en igualtat de condicions i acceptar que un ateu o un budista ens pot parlar profundament de Déu", reflexiona. Maria del Mar Griera raona que aquesta "demanda d'espiritualitat s'ha produït tot i el retrocés d'institucions com l'Església".

L'Església ja no és qui determina les regles morals i polítiques de la societat, però l'ateisme "no és el mateix ateisme agressiu contra Déu del segle XX", opina Xavier Melloni. Griera hi afegeix una reflexió: "Ens pensàvem que més educació era sinònim de més secularització. Però no ha estat ben bé així. Hi ha una demanda d'espiritualitat, però no la canalitza l'Església". Enric Canet no creu que la societat sigui anticlerical, com demostra el fet que figures com el bisbe Pere Casaldàliga, la monja Teresa Forcades i el pare Manel sí que sintonitzen amb la societat. De fet, la societat té avui molts referents espirituals i no necessàriament passen per la religió catòlica. "El Dalai-lama és un altre focus de radiació espiritual i el nou papa ha de ser conscient de la pluralitat de religions i de fonts espirituals", assenyala Melloni. Per això demana a l'Església un acte de "generositat" i "d'humilitat" per acceptar altres formes d'espiritualitat. "La trampa és creure que els altres li fan la competència. Si troben l'espiritualitat en un altre lloc, que ho facin. No som un club que hagi de buscar adeptes", conclou el jesuïta.

Com s'ha de solucionar el dèficit de capellans?

"Negar la sexualitat ha tingut efectes terribles"

Per a molts la falta de capellans ha deixat de ser un problema perquè aquesta és potser una figura a superar si el que s'imposa són noves formes de comunitat per viure la fe amb altres formes d'organització i noves litúrgies. Segons l'antropòleg Xavier Melloni, les parròquies com les hem entès fins ara pertanyen al passat. Considera que els capellans "formen part d'un altre temps". "La nova figura ja no és la del sacerdot, sinó la del savi, i llavors no hi ha diferència de rols ni de sexe", afegeix. Uns canvis, però, que, en tot cas, no serien imminents. "Si la figura del capellà a cada parròquia no es pot atendre, l'Església hauria de refer la seva organització d'una manera radical, per evitar aquesta agonia", expressa Salvador Cardús.

Sor Lucía Caram no tanca la porta a l'entrada al sacerdoci d'homes casats i de dones. "Si no hi ha capellans, mirem quin tipus de servei necessita la comunitat i deixem de forçar-ho anant-los a buscar fora. Potser hi ha noves fórmules més sorprenents". Per Enric Canet, el problema no és tant si els capellans es poden casar o no com que la dona ara no pot accedir a posicions de lideratge dins de l'Església. "En una estructura tan masclista, la sexualitat i la dona van íntimament lligades a molts dels pecats que marca l'Església, com ara l'avortament i els anticonceptius", assenyala. En aquest sentit, Xavier Melloni recorda que la sexualitat "és un dels temes pendents que l'Església no ha sabut gestionar, i negar-la ha ingut efectes terribles".

¿La successió de Benet XVI és una oportunitat per actualitzar el discurs?

"Aquesta Església és anacrònica i és difícil que el rumb canviï"

No hi ha gaires esperances que el successor del papa Benet XVI pugui introduir canvis en una estructura tan anquilosada com és el Vaticà. Els canvis vindran des de les bases de l'Església, en què la fe ja es viu d'una altra manera. L'antropòleg Xavier Melloni, a més, relativitza la influència de la figura del papa: "No necessitem la jerarquia com crèiem que la necessitàvem abans. El papa és una autoritat i te la pots escoltar o no, però no se li ha de donar més importància". Segons sor Lucía Caram, la renúncia de Benet XVI ja s'ha establert sobre la base que "cal una renovació". "No tinc clar que el discurs de l'Església canviï amb el nou papa, tot i que seria desitjable", reflexiona Cardús. Griera completa aquesta argumentació: "Aquesta Església és anacrònica, per exemple pel paper secundari que concedeix a la dona i el discurs sobre l'homosexualitat, i no seria gaire optimista sobre el fet que ara aquest rumb pugui canviar".

Francesc Torralba matisa que l'Església té molt a dir en la societat moderna, un repte que assumirà el papa que succeeixi Benet XVI: "L'Església cal que sigui universal, però, a la vegada, respectuosa amb les realitats culturals i socials, amb la pluralitat inherent al món, una expressió de la bellesa de la creació". Torralba argumenta que la institució "ha de ser font d'esperança i generadora d'un humanisme que pugui dialogar amb les grans tradicions espirituals presents al món".