Escòcia decideix

Enviat especial a EdimburgTé els ulls blaus i brillants, els cabells blancs i una llibreta a la mà. La Meg Collins és una mestra jubilada i ahir va passar una estona asseguda en un banc davant del Parlament Escocès a Edimburg, un caprici arquitectònic d’Enric Miralles. Concentrada en la feina, va pintar un dibuix de l’espectacle que ofereixen les ombres dels turons de Holyrood quan cau la tarda. No es va deixar cap detall, ni tan sols un “Yes” gegant que va aparèixer en un dels lloms d’aquesta emblemàtica muntanya de la capital escocesa. “Hem de construir un nou país, començant de zero. Hem de trencar amb un passat marcat per les polítiques de dreta imposades des de Londres”, va sentenciar aquesta escocesa. Per a ella, i per als que com ella volen una Escòcia independent, ha arribat el dia.

Més de 4,2 milions d’escocesos estan cridats avui a les urnes per respondre a una pregunta senzilla -“¿Escòcia hauria de ser un país independent?”- que pot provocar un terratrèmol polític i canviar per sempre el destí d’aquesta petita nació que el 1707 va decidir unir-se als seus veïns del sud i crear el Regne Unit. L’opció d’un divorci -civilitzat-és a les mans dels electors i, si triomfa el sí, demà es posaria la primera pedra d’un nou estat que passaria a ser un actor més de la comunitat internacional.

El naixement d’una estrella

Com que d’estats, com d’estrelles, no en neixen cada dia, l’expectació és màxima aquestes últimes hores a Escòcia. No és difícil topar als carrers d’Edimburg amb algú que reflexioni sobre el referèndum. Un exèrcit de periodistes inunden el centre de la capital recollint les impressions dels que avui podran votar. I delegacions catalanes, basques, quebequeses i de molts altres indrets que veuen en Escòcia una inspiració no s’han volgut perdre aquest espectacle democràtic.

Justament així, com una “festa de la democràcia”, és com ho va definir ahir l’artífex d’aquest referèndum, el primer ministre escocès, Alex Salmond. Ni ell mateix no hauria apostat gran cosa fa tres anys si li haguessin dit que aquest 2014 Escòcia decidiria el seu futur. Per a ell va ser una sorpresa guanyar les eleccions escoceses del 2011 amb majoria absoluta, quan l’aritmètica electoral està feta justament per impedir-ho. La seva força a les urnes va ser tan gran que el referèndum d’independència va deixar de ser una il·lusió per passar a ser un horitzó. El seu partit, el Partit Nacional Escocès (SNP), havia promès al programa electoral que donaria la veu al poble escocès, i els esdeveniments es van precipitar.

Només un sí o un no

Només un any després, el primer ministre britànic, David Cameron, va acceptar cedir els poders al Parlament d’Edimburg per celebrar la consulta. I va posar com a condició que el referèndum se celebrés com a molt tard el 2014 i es preguntés només sobre la independència i no sobre l’opció de donar més poders a Escòcia. Amant dels reptes, Alex Salmond hi va accedir i els escocesos es van llançar a un apassionant debat sobre els avantatges i els inconvenients de convertir-se en un estat.

Les primeres enquestes formals sobre el referèndum d’avui van donar poques opcions al sí, però els independentistes no es van desanimar. I la seva campanya, basada més aviat en actes reduïts, gairebé entre amics i familiars, va acabar per donar fruits a principis d’aquest mes. Després d’una remuntada meteòrica, una enquesta els va donar per primer cop la victòria. I, mentre a Londres no s’ho explicaven, als independentistes els va costar contenir l’eufòria.

Des d’aleshores s’ha mantingut el frec a frec als sondejos. Fins ahir mateix, en què una última enquesta de l’empresa YouGov va donar un mínim avantatge al no (52%) per davant del sí (48%). La taxa d’indecisos (no inclosos en el recompte anterior) era del 6%, de manera que bona part de la clau del que pot passar avui a les urnes continuava a les mans dels que ahir encara no sabien què votarien.

El milió perdut

Per acabar d’afegir incertesa al resultat, els centres d’estudis d’opinió alerten que hi ha un milió d’electors que aniran per primer cop a les urnes. No són només els que tenen 16 i 17 anys, que podran votar excepcionalment, aquest cop. Es tracta també d’una àmplia capa social, desinteressada per la política i que no vota mai, que aquest cop s’ha registrat per fer-ho. Com que no hi ha patró del seu comportament electoral, no està clar que les mostres que s’utilitzen per als sondejos siguin fiables.

“La majoria silenciosa deixarà de ser-ho”, va reivindicar ahir l’ex primer ministre Gordon Brown, convertit en la cara visible de la campanya del no. “Que el nacionalisme curt de mires no ens divideixi”, va ser un dels seus últims missatges en un acte a Glasgow.

“Quan guanyi el sí, els que hagin votat no veuran que Escòcia no es converteix en el malson que molts diuen i trobaran que la independència és una bona opció”, reflexiona la Meg Collins mentre enllesteix el seu dibuix davant del Parlament escocès. Va ser mestra a Irlanda del Nord durant el conflicte, i diu que va voler tornar a Escòcia fa uns mesos per poder votar avui.

Els resultats, a primera hora de divendres

Aquesta pròxima nit els escocesos la passaran en vetlla. Els col·legis electorals obriran a les 7 del matí i tancaran a les 10 de la nit (hora escocesa). Serà aleshores quan començarà el recompte, que s’allargarà tota la matinada. Com que hi ha un rècord d’electors registrats (el 97% de l’electorat), s’espera una altíssima participació (més del 80%), cosa que podria allargar el temps necessari per a l’escrutini. Tot i que a diferències d’unes eleccions, aquí només hi ha dues opcions possibles en una única papereta de vot: el sí o el no. Cada una de les autoritats electorals de les trenta-dues circumscripcions escoceses anirà fent públic el resultat a les seves zones. Les primeres dades s’esperen cap a les 2 de la matinada, però no serà fins a les 6 del matí (sempre hora escocesa) que es donaran a conèixer els últims resultats, els de les grans ciutats -Edimburg, Glasgow i Aberdeen-, que concentren gairebé una quarta part de l’electorat. Com que el resultat sembla que serà ajustat, serà aleshores quan els uns o els altres podran cantar victòria. El referèndum es fa en dijous, com és tradició al Regne Unit, i hi poden votar els majors de 16 anys que tinguin fixada la seva residència a Escòcia que tinguin la nacionalitat europea o la d’alguns territoris de la Commonwealth.