Èpica sobiranista contra la campanya més bruta

BARCELONAArtur Mas va fer seva ahir, en un Sant Jordi ple de gom a gom, l'expressió d'Oriol Pujol: "És la campanya de les nostres vides". I és cert. Ho ha estat d'una generació d'independentistes -nous i vells- que després de la decepció de l'Estatut, la humiliació del TC i de dues grans manifestacions, la del 10 de juliol del 2010 i la de l'11 de setembre del 2012, veuen com diumenge es pot enfilar el camí cap a l'estat propi. El candidat de CiU i els líders de la federació s'encomanaven a l'èpica per seguir "el fil roig" de tres segles d'història de Catalunya, que vol resoldre de manera democràtica el plet territorial que el marc espanyol no ha estat capaç d'esmorteir.

Pels convergents ha estat la primera campanya en què han apostat per la plenitud nacional. Construir ponts amb Espanya és cosa del passat, tal com va recordar l'expresident Jordi Pujol. Però també han estat uns dies tèrbols. L'aparició de suposats informes policials grollerament amanits per El Mundo i que acusen Mas, la família Pujol i Felip Puig d'enriquir-se a través del Palau de la Música l'han enrarit. Josep A. Duran i Lleida la va definir, com Mas, de "bruta i barroera" gràcies a un estat que ell encara representa en missions diplomàtiques com a president de la comissió d'exteriors del Congrés però que veu convertit "en una claveguera".

Una brutícia d'efecte electoral incalculable (els dirigents de CiU emeten en privat opinions per a tots els gustos), però que ha servit a Mas per mantenir el to de confrontació amb Mariano Rajoy, de president a president i arraconant els rivals. El PP ha acceptat el cos a cos però ahir, a Madrid, mostrava dues cares. Des de la taula del consell de ministres, Soraya Sáenz de Santamaría s'alineava amb l'esmolat ministre Cristóbal Montoro i exigia investigar els líders de CiU. Rajoy xiulava i deia que no contribuiria "a l'espectacle".

Mas va avisar que la consulta es farà peti qui peti, que el món mira Catalunya i que cal un missatge clar. Ser "els grans constructors de la llibertat" no serà senzill. Això ja se sabia. Però ara se sap, i es constata, que pot tenir capítols agres i atacs durs. Unes andanades que aniran a més si el procés avança. Per això va reclamar una "gran majoria" que no faci trontollar la nau.

CiU busca 35.000 vots

El candidat és prudent i no parla de majoria absoluta. Sosté que no la té a l'abast. Però les últimes enquestes de CiU i el PP -els dos partits que en fan- diuen que la toca amb la punta dels dits. A la federació fan notar que els últims escons en cada demarcació ballen per poc i que els efectes de la llei d'Hondt i les distàncies entre primera i segona força provoquen potser un fenomen curiós: 35.000 vots poden moure la forquilla de CiU, que oscil·la entre 63 i 71 escons; entre el purgatori i el cel.

Per això s'han llançat a la caça de l'indecís en petits actes. Fa dos mesos, el 30% dels votants es definien com indecisos. En altres convocatòries, al final de la campanya ho estava un 1% del cens. Ara alguns estudis parlen del 5%. Els convergents se la juguen amb ERC. La gran bossa indecisa es mou entre Mas i Junqueras. D'aquí que la tria d'oradors que van tancar el míting de CiU en nom de la societat civil no fos casual: Lloll Bertran, Salvador Cardús i Miquel Calçada. Tres persones que sintonitzen de ple amb aquest espai fronterer i que havien donat suport més o menys directe als republicans. Són el vot prestat que vol Mas.

Mas i Junqueras, sempre ple

I al míting final de CiU el públic va tornar a corejar "independència" quan parlava Duran. Ell sempre se n'ha desentès i ERC, que somia en liderar l'oposició, hi ha trobat el taló d'Aquil·les de la federació. Junqueras s'ha atipat de recordar que un de cada quatre vots a Mas se l'endú Duran. Per acabar-ho d'adobar, el flagell intern del líder d'Unió, Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic, fins ara diputat i animador dels municipis per la independència, va ser ahir al míting d'ERC a Montblanc (igual que Josep-Lluís Carod-Rovira) per fer costat al seu cap de llista per Tarragona, Josep Andreu. Junqueras, que com Mas ha omplert els actes de gom a gom, insistia que ERC garantirà que CiU "no li agafi por".

I desplaçat de la centralitat sobiranista i incapaç d'aconseguir que el debat social tragués el cap en la campanya malgrat la vaga del 14-N, Pere Navarro ja mirava cap al dia després del PSC en una festa més aviat poc festiva de les joventuts del partit. Va dir que, en campanya, s'havia sentit "molt acompanyat" donant a entendre que, passi el que passi, intentarà gestionar la travessia del desert.

El PSC vol capgirar les enquestes i va dedicar l'últim alè a demanar una mobilització extra als seus afins, temptats per ERC i CiU, però sobre tot per Ciutadans, ICV i el PP. Alícia Sánchez-Camacho va començar forta i ahir, sense Rajoy, es va concentrar a aglutinar el vot espanyolista, intentant desactivar Ciutadans i no espantar l'elector socialista desconcertat amb la proposta federalista.

Joan Herrera va acabar a Terrassa. Amb optimisme i atrevint-se a un catch all party d'esquerres per seduir socialistes que simpatitzen amb el dret a decidir i republicans que no volen ser "la crossa de CiU". Tot és encara obert però l'estat propi és més a prop.