Edward Snowden, entre l'heroïcitat i la traïdoria
BarcelonaÉs un heroi? És un traïdor? Aquest és el debat moral que divideix la societat nord-americana des que el jove Edward Snowden va fer un pas endavant i va revelar el programa d'espionatge de les comunicacions dels EUA. Des del seu amagatall a Hong Kong, a l'espera d'iniciar una llarga batalla judicial contra la seva extradició als EUA, el mateix Snowden es va posicionar dijous sobre la qüestió en una entrevista que va concedir al diari South China Morning Post : "No sóc ni un traïdor ni un heroi, sóc un americà".
Un sacrifici per la pàtria. Els secrets i la democràcia són incompatibles
Si pels nord-americans els considerats pares fundadors de la pàtria són font de dret, Snowden es va encarregar d'invocar-los i va parafrasejar Benjamin Franklin per defensar-se: "Els que se saltin la llibertat essencial a canvi d'obtenir una mica de seguretat temporal no mereixen cap de les dues, ni seguretat ni llibertat". Amb aquest escut protector, el filtrador dels documents secrets es va presentar davant del món com un abanderat de les llibertats. "No vull viure en una societat que fa aquesta mena de coses... No vull viure en un món on tot el que faig i dic queda enregistrat", va argumentar Snowden com a motivació per fer públic el programa secret.
"És un heroi, un lluitador per la democràcia. Això que hi ha un enemic que ho justifica tot és un parany que s'ha sobreutilitzat i ha funcionat molt de temps. Però no hi ha evidències que així s'evitin atemptats", resumeix a l'ARA el professor Thomas Harrington, del Trinity College de Hartford, els arguments dels que aplaudeixen el sacrifici fet per aquest jove.
Un gest inacceptable. Trencar la confidencialitat exigida com a crim
Edward Snowden va confessar després de fer les filtracions que a partir d'ara no li podia passar res de bo. El camp dels que l'han passat a considerar l'enemic públic número u s'ha anat fent gran els últims dies. L'argument principal és que el va moure l'"individualisme" (David Brooks al New York Times ) i el "narcisisme" (Jeffrey Toobin al New Yorker ). I que la violació de la clàusula de confidencialitat a la qual estan sotmesos els centenars de milers de treballadors nord-americans relacionats amb l'espionatge obre una crisi de confiança en tot el sistema de seguretat.
El president Obama va reconèixer que ell mateix havia fet el viatge entre l'escepticisme sobre aquest programa de vigilància a internet i la decisió de prorrogar-lo. "No es pot tenir un 100% de seguretat i un 100% de privacitat", va dir Obama que era la conclusió que n'havia tret. "Serà un dels temes de la pròxima campanya presidencial. L'anàlisi de les dades que corren a internet obre un camp immens de perspectives. I és relativament fàcil excedir-se en l'ús d'aquests poders", analitza Jordi Pérez Colomer, autor del blog Obamaworld.
