Les dretes i la tercera edat apuntalen el suport a un text que es resisteix a canviar
Set de cada deu espanyols volen reformar una carta magna que a Catalunya només defensa el 17%
BarcelonaLa jove democràcia espanyola afrontava el 1978 una revàlida fonamental per consolidar-se tres anys després de la mort del dictador. I la va superar amb nota gràcies al 88% de suport amb què els espanyols van abraçar la Constitució en referèndum. Quaranta anys després, per a alguns és l’eina que ha donat “l’època de més prosperitat de la història d’Espanya” i per a d’altres “un mur” contra el qual xoquen les aspiracions d’autogovern. La majoria dels ciutadans coincideixen, però, que el text s’ha quedat antiquat i que cal renovar-lo, tot i que aquesta majoria social no es tradueix avui en una majoria política que pugui superar les barreres per reformar la carta magna que ara fa quaranta anys va fixar el poder constituent. Gairebé 7 de cada 10 ciutadans de l’Estat creuen que s’ha de reformar la Constitució i la major part d’aquests, a més, no es conformarien amb un canvi estètic, segons els resultats del baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de setembre. De fet, no és nova la voluntat de reforma. El 1994, després de setze anys, un 43% dels espanyols pensaven que havia arribat el moment d’introduir canvis a la Constitució i un 35% preferien mantenir-la amb el redactat del 1978.
En les últimes quatre dècades el meló constitucional només s’ha obert en dues ocasions. La primera, el 1992, per complir amb la normativa europea i permetre que, en determinats casos, ciutadans estrangers puguin ser candidats a les eleccions municipals. La segona, el 2011, va ser molt més intensa: el pacte entre el PSOE d’un José Luis Rodríguez Zapatero al final del seu segon mandat i el PP de Mariano Rajoy que va canviar de dalt a baix l’article 135 per fer prioritària l’estabilitat pressupostària.
La Constitució ha sigut un tema recurrent en els baròmetres del CIS des de l’inici de la democràcia, tot i que la periodicitat ha anat variant. Durant els anys 80 hi havia un baròmetre pràcticament anual sobre el tema, en què més del 70% de la gent es mostrava “orgullosa” de la Transició. Les qüestions han anat variant amb el pas dels anys, però des del 1994 es pregunta pel grau de satisfacció amb la carta magna. Fins al 2008 els que es mostraven molt o bastant satisfets es van mantenir per sobre del 50%, però a partir d’aleshores van començar a caure i el 2012 ja eren més els que se sentien poc o gens satisfets amb la Constitució. Aquest mes de setembre el CIS va tornar a preguntar pel grau de satisfacció, però, per primera vegada, va introduir un punt intermedi (“Regular”, en el gràfic) entre partidaris i detractors que ha distorsionat la sèrie històrica.
Sense els joves ni l’esquerra
El grau de satisfacció amb el text constitucional varia molt en funció de variables com, per exemple, l’edat i la ideologia. Només el 35% dels joves d’entre 18 i 24 anys se senten satisfets amb la Constitució i el percentatge creix a mesura que es té en compte un grup d’edat superior: el 52% dels més grans de 65 anys n’estan satisfets. De fet, només les persones que tenen 61 anys o més van poder votar el 1978 (al referèndum s’exigia tenir 21 anys). Què vol dir això? Que avui només el 29% de la població espanyola en edat de votar (10,6 milions) ho va poder fer també ara fa quaranta anys.
Pel que fa a la ideologia, durant els anys vuitanta la gran majoria de la població opinava que el redactat final de la Constitució no havia recollit les idees “ni de les dretes ni de les esquerres”. Ara bé, l’any 2018 el suport està clarament escorat a la dreta. El 60,8% de la gent que s’autoubica a la dreta i el 63,6% dels que ho fan a l’extrema dreta estan molt o bastant satisfets amb la carta magna. El percentatge es redueix fins al 46,5% a l’esquerra i fins al 27,8% a l’extrema esquerra.
El cas català és un dels més paradigmàtics per explicar la pèrdua de suports del text del 1978. Catalunya va votar massivament a favor del sí, fins i tot per sobre de la mitjana estatal. Un 90,5% dels catalans van acceptar aleshores la Constitució, mentre que avui només el 17,4% hi votarien a favor en cas que es tornés a votar el mateix document i el 57% ja tenen decidit que hi votarien en contra, segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).
Els dos terços d’espanyols que volen canviar la Constitució només són al carrer. Mentre no hi siguin també al Congrés i al Senat, la reforma continuarà sent una simple utopia a les enquestes.