Diplomàcia silenciosa

BarcelonaPoques fotos, mínim exhibicionisme, molts contactes, màxima discreció. Aquesta és la recepta que planeja aplicar el Govern en la recerca de complicitats internacionals per tirar endavant el procés del dret a decidir. La diplomàcia és per si mateixa una disciplina que implica grans dosis de feina a l'ombra, i en el cas de Catalunya, amb un estat espanyol decidit a tallar-li les ales a l'exterior, les cauteles es multipliquen. "Fer massa publicitat de segons quines gestions pot ser contraproduent", admet un càrrec del Govern consultat per l'ARA.

L'enfocament ha canviat des de l'última Diada. L'aposta d'Artur Mas per celebrar una consulta, amb l'estat propi com a horitzó, ha portat a replantejar estratègies, prioritats i recursos. En la legislatura anterior la feina de les estructures de la Generalitat dedicades a les relacions internacionals anava orientada principalment a la promoció econòmica. Ara aquest vessant no decau: la crisi no remet i, per tant, es buscarà potenciar la capacitat exportadora de l'empresa catalana i atreure inversions. No deixa de ser una manera més de disminuir la dependència respecte del mercat espanyol.

Però el rumb encetat en aquest mandat afegeix una segona prioritat més innovadora: explorar el possible aval de la comunitat internacional al procés sobiranista, un terreny delicat en què el Govern haurà d'extremar precaucions, perquè té l'Estat trepitjant-li els talons. L'executiu de Mariano Rajoy ultima una llei per neutralitzar l'ofensiva catalana, una norma que obligaria els governs autonòmics a informar Madrid dels seus viatges, que no podrien ser vetats però sí "desaconsellats" si el govern espanyol creu que depassen les competències de la comunitat.

La pressió que és capaç d'exercir l'Estat sobre altres capitals europees per frustrar els moviments catalans va posar-se de manifest el 8 de gener. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va revelar contactes amb la Comissió Europea per fer-li arribar el malestar davant del límit de dèficit imposat per Rajoy. La maquinària espanyola es va posar en marxa i al cap de dues hores ja havia sortit un portaveu europeu a deixar clar que l'únic interlocutor vàlid és l'executiu central.

Viatges amb doble agenda

Aquesta vigilància sobre qualsevol maniobra catalana deixa al Govern un escàs marge d'actuació pública i l'aboca a dissimular bona part de les gestions. Això es posarà de manifest en les sortides de Mas fora de Catalunya. Fins ara una encaixada de mans davant les càmeres amb alguna personalitat rellevant era part de l'èxit d'un viatge oficial. Líders europeus com Herman van Rompuy i José Manuel Durão Barroso; el president marroquí, Abdelilah Benkirane, i el cap d'estat portuguès, Aníbal Cavaco Silva, s'han deixat retratar amb Mas en els últims dos anys.

"Caldrà un canvi de paradigma; ja no serà qüestió de buscar una bona foto, sinó de poder aprofundir en la conversa sense cap més pressió", argumenten fonts de la Generalitat. L'activitat de Mas a l'estranger anirà augmentant en els pròxims mesos. Les seves visites tindran una finalitat econòmica molt explícita, però en algunes ocasions s'afegirà una agenda paral·lela que es mantindrà en secret i que podrà incloure audiències d'alt nivell per explicar de primera mà els seus plans.

Més que buscar aliats que es mullin per la causa catalana -cosa difícil atès el zel de Madrid-, es pretén vèncer recels. En el cas dels socis europeus se'ls demana certa neutralitat per evitar que abonin que una Catalunya independent seria exclosa de la UE. La clau de volta de l'argumentari català passa per plantejar el pols sobiranista en termes democràtics -com Londres entén el cas escocès-, buscar empara legal i desdramatitzar-ne les conseqüències.

El mapa de prioritats exteriors

Els estrategs ja tenen definit el mapa de prioritats geogràfiques. En una primera corona hi figuren, a part de Brussel·les, les cancelleries d'Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, els Estats Units i el Vaticà. També hi destaca Israel i la influent comunitat jueva arreu del món. Mas ha cultivat la relació amb l'estat israelià i Oriol Pujol fins i tot va reunir-se el 2011 amb Shimon Peres a Jerusalem.

Mas serà la punta de llança diplomàtica, però en un segon pla actuarà el nou secretari del Govern, Roger Albinyana, nomenat fa un mes. Albinyana és un dels joves fitxatges de perfil sobiranista per a les estructures d'afers exteriors, que depenen de Francesc Homs. Si al conseller li correspon un paper d'impuls i orientació de les tasques, a Albinyana li toca eixamplar la xarxa de contactes i preparar el terreny per a les visites de Mas fora del país.

Una altra eina és el Consell de la Diplomàcia Pública (Diplocat), encapçalat per Albert Royo, que té la missió d'informar els cercles polítics i econòmics internacionals sobre el procés català. Tot i que CDC és la que controla els llocs claus a l'administració, Unió hi participa a través del director general de Relacions Exteriors, Francesc Gambús. Part de la feina recau també en les cinc delegacions (Brussel·les, Berlín, París, Londres i Nova York). El Govern aspira fins i tot a col·laborar amb catalans a l'estranger que tinguin una bona agenda de contactes.

De gestions no només se'n fan lluny de Catalunya; també hi ha hagut trobades informals amb el cos consular i amb empresaris estrangers per transmetre'ls que no han de patir pels seus interessos econòmics. A una escala menys institucional, CDC teixeix els seus lligams internacionals, i en alguns casos es coordina amb ERC, molt implicada en l'Aliança Lliure Europea. Al Parlament Europeu, Ramon Tremosa (CDC) fa proselitisme sobiranista amb Raül Romeva (ICV). I mentre va ser eurodiputat, del 2009 al 2011, també ho va fer Oriol Junqueras.

La batalla comunicativa

Però les relacions polítiques no són l'únic camp de batalla diplomàtic. L'esfera de la comunicació està sent igualment objecte d'atenció especial. Fa mesos que s'ha posat en marxa una estratègia comunicativa per desmuntar mites negatius sobre Catalunya i traslladar a l'opinió pública mundial que el procés engegat serà democràtic, pacífic i ordenat.

Amb la intenció de proveir d'una mirada catalana les cròniques dels corresponsals estrangers, la Generalitat va activar al setembre el Programa Eugeni Xammar, dirigit per Martí Estruch. Des de la societat civil han sorgit iniciatives com la del Col·lectiu Emma, que vol influir en la visió que els periodistes d'altres països ofereixen de Catalunya. En la labor de paradiplomàcia també hi treballen un entramat d'entitats com ara Horitzó Europa i la Fundació CATmón. La partida per guanyar complicitats ja ha començat, però en bona mesura es jugarà sense flaixos ni micròfons a la vora.