De Diada en Diada fins a la mobilització permanent

Barcelona“Si la gent hi és, l’Estat ho té molt complicat”. Amb aquesta tesi treballen les entitats sobiranistes de cara als pròxims mesos, en què, si el Govern compleix el full de ruta, s’ha d’aprovar la llei de desconnexió i fer el referèndum, com a molt tard al setembre. En aquests mesos el sobiranisme canviarà el seu paper habitual centrat en les diades de l’Onze de Setembre per entrar en una nova fase de mobilització permanent: “En el moment que estiguin amenaçats el Parlament i el Govern” començarà una mobilització sostinguda en el temps, afirmen fonts de l’ANC.Sempre sota la premissa de la “no-violència i la via pacífica”, les entitats creuen que la presència persistent de la ciutadania al carrer és el punt determinant que farà decantar la balança a favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació. “És difícil de suportar, per a un govern, una mobilització durant dies i setmanes”, asseguren les mateixes fonts, a banda d’assenyalar que és la manera també d’atreure la mirada internacional sobre Catalunya. Per reforçar aquesta tesi -que el xoc amb l’Estat es decidirà amb la persistència de la gent a favor del referèndum-, les fonts consultades posen d’exemple Romania, on el govern ha hagut de fer marxa enrere per les concentracions sostingudes de la població en contra d’un decret que suprimia diversos delictes de corrupció, o la lluita dels objectors de consciència fins que es deroguen lleis que consideren injustes, com va passar amb el servei militar obligatori.

L’estratègia de l’Estat

Fonts de l’ANC també veuen clau la mobilització de desenes de milers de persones per respondre a la reacció judicial de l’Estat contra el moviment. No descarten que també activi accions penals contra l’entitat. Membres consultats creuen que el govern espanyol pot veure’s temptat a utilitzar el Codi Penal, que preveu delictes de sedició i rebel·lió, encara que les manifestacions siguin pacífiques i no-violentes. Una amenaça a la qual, consideren, només es pot fer front amb més gent al carrer. L’ANC vol que sigui com a Fuenteovejuna: el responsable és el poble.

2012

La manifestació que marca l’inici del procés

L’ANC va convocar la primera manifestació per la independència el 2012, dos anys després de la mobilització contra la sentència de l’Estatut. Amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim” i sota la batuta de Carme Forcadell, l’entitat va treure al carrer un milió i mig de persones. Aleshores CiU buscava el pacte fiscal, però un cop Rajoy el va negar, Mas va convocar eleccions fent bandera del dret a decidir i es va iniciar l’etapa del procés.

2013

Una Via per exigir data i pregunta

Inspirant-se en les Vies dels països bàltics, l’ANC i Òmnium van entomar un dels seus grans reptes logístics i de mobilització l’any 2013. Van organitzar una cadena humana de més de 400 quilòmetres des de la Jonquera fins a Alcanar que va unir les mans d’un milió i mig de persones puntualment a les 17.14 h al llarg de la costa catalana. Era l’any, després dels comicis del 2012, que es reclamava data i pregunta de la consulta.

2014

“President, posi les urnes”

A dos mesos de la consulta del 9 de novembre, les entitats van enviar un missatge clar al Govern. “President, posi les urnes”, va etzibar la llavors líder de l’ANC, Carme Forcadell. Samarretes grogues i vermelles van omplir els principals carrers de Barcelona, la Gran Via i la Diagonal, dibuixant una enorme V amb els colors de la senyera. Una urna i una papereta al vèrtex de la concentració van donar el tret de sortida al dia històric.

2015

La Meridiana, el tret de sortida del 27-S

Destinada a ser el tret de sortida de la campanya de les eleccions “plebiscitàries” del 27 de setembre, la mobilització de la Diada del 2015 va situar-se a l’avinguda Meridiana de Barcelona amb l’objectiu de donar un missatge “polític” dibuixant els colors d’una eventual república. La metàfora volia visualitzar al llarg de més de cinc quilòmetres els “valors” que l’ANC pretenia associar a la independència, des de la regeneració fins a la justícia social, passant per l’equilibri territorial.

2016

El retorn al referèndum en un escenari convuls

Després d’un tens debat intern a l’ANC, el secretariat va decidir arriscar-se: va organitzar una Diada descentralitzada a Berga, Barcelona, Lleida, Salt i Tarragona. En un moment de dubte sobre el múscul mobilitzador del procés - després del desacord entre JxSí i la CUP pels pressupostos -, el referèndum es va situar a l’agenda política per capgirar el full de ruta.