Desnonaments: les cares d'una desgràcia

BarcelonaSón possiblement la desgràcia social que sacseja amb més intensitat el país. Ja s'han cobrat milers i milers de víctimes. Persones que s'han quedat sense res i que, a més, continuen tenint al davant un deute immens que els impedeix replantejar-se la vida des de zero. Els desnonaments s'han situat aquesta setmana amb força al focus mediàtic per mitjà de noves tragèdies, com el suïcidi d'una parella de jubilats a Calvià (Mallorca), i per l'avenç in extremis de la iniciativa legislativa popular (ILP) que exigeix aplicar canvis legals com la dació en pagament amb caràcter retroactiu. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) xifra en més de 400.000 les famílies que, d'ençà que la crisi va començar a ensenyar el nas, s'han vist engolides per una execució hipotecària.

Es tracta d'un procés que implica una cadena d'agents que va molt més enllà de l'entitat bancària, que reclama un deute, i de l'afectat, que després de no poder fer front als pagaments, nota com s'activa el compte enrere de perdre la casa i mira de trobar alguna solució. S'han reivindicat amb força els activistes, tant si estan lligats a la PAH com si són membres del teixit veïnal que aixopluga la persona afectada. Hi juguen un paper bàsic: el del suport. També hi tenen un paper important els serveis socials, en el cas de persones en situació de vulnerabilitat que en vulguin acceptar l'ajuda. Els jutges, tot i donar forma al procés des del principi, ja s'han pronunciat obertament a favor d'un canvi legislatiu.

Dissabte de manifestacions

Les crides al canvi legal, de fet, ompliran avui els carrers d'una cinquantena de ciutats de l'Estat, on la PAH ha convocat manifestacions en defensa del dret a l'habitatge. A Barcelona, la convocatòria sortirà de la plaça Universitat a les cinc de la tarda. També n'hi haurà en ciutats com Figueres, València i Palma. La Plataforma ha fet una crida a no rebaixar la pressió social.

1. El desnonat

OLIVERIO ZAMBRANO / JENIFER CALZADO: "El món se t'enfonsa de sobte i busques una mà on agafar-te"

Perdre-ho tot d'un dia per l'altre. I continuar, tot i així, endeutat fins al coll. És el drama pel qual han hagut de passar centenars de milers de persones a l'Estat d'ençà que va esclatar la bombolla immobiliària. Un desnonament en primera persona comença, segons la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), en el moment en què un és conscient que "ha estat víctima d'una estafa, que el sistema l'ha enganyat". I la presa de consciència coincideix, de manera gairebé invariable, amb el canvi de la situació laboral. Un sotrac que impedeix pagar quotes hipotecàries o el lloguer i que el condemna a l'agonia de comptar els dies fins a l'expulsió. I, en paral·lel, intentar activar tots els mecanismes a l'abast per frenar el procés. "Pensava en els meus cinc fills, només en ells", explica l'Oliverio Zambrano, equatorià instal·lat fa anys al barri de Roquetes de Barcelona.

Tot i que quan va arribar al barri guanyava 1.200 euros treballant en la construcció, i la seva dona no tenia una feina estable, es va deixar seduir pels cants de sirena de la seva entitat financera. El van convèncer que pagar un lloguer era "llençar" els diners i que necessitava una inversió "segura". Es va embarcar en una hipoteca per la qual pagava 1.150 euros al mes (i va arribar a pagar-ne 1.650). Ho va fer per un estrany sistema de maniobres, que va acabar involucrant la seva cunyada. Fins que fa cosa de dos anys, el problema va arribar al seu pitjor moment: l'Oliverio es va quedar a l'atur i va acabar la prestació sense haver aconseguit una altra feina. Quan feia set mesos que, per impossibilitat matemàtica, no pagava les quotes, va rebre la denúncia i aquí van començar els seus contactes amb la PAH. El van assessorar per aconseguir els serveis d'un advocat d'ofici i per buscar maneres de negociar una sortida que s'apartés de l'establerta: la pèrdua del pis i l'acumulació d'un deute. Ara la subhasta del seu pis és imminent, però confia en la pressió social per frenar el desnonament.

També la Jenifer Calzado compta els dies amb neguit esperant que la solució de lloguer social que li han promès arribi abans que la confirmació de l'expulsió del pis on viu. El seu, però, no és ben bé un cas de desnonament. Explica que va rebre la notificació que havia de marxar del pis tot i que no havia deixat de pagar el lloguer. El problema és que el contracte que havia signat era fals i el pis, quan ella hi va entrar a viure, ja estava sota l'amenaça d'un desnonament. Per això, des del desembre, busca alternatives contra rellotge, perquè després d'haver patit una malaltia llarga, no troba feina. Viu -d'una petita ajuda- amb el seu germà i una filla de nou anys. Quan va tenir coneixement de l'amenaça, va buscar l'ajuda de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, el barri que, vistes les xifres, s'ha autobatejat com a Villa Deshaucio . "El món, de sobte, se t'enfonsa i busques una mà on agafar-te", explica després d'haver encarat la solució al drama de la mà d'aquesta associació.

2. L'activista

FILIBERTO BRAVO: "Després d'anys de lluita veïnal, ara ens centrem en l'atenció a les persones"

L'activisme veïnal que ha corregut per les venes de Filiberto Bravo -més conegut com a Fili- des que l'any 1974 es va instal·lar al barri de Ciutat Meridiana de Barcelona ha fet un gir radical aquests últims anys. Ha passat de batallar per millores en la mobilitat o les places a deixar-se la pell per garantir que els seus veïns no es quedin al carrer. A força de casos -coses de viure en el barri més afectats per la sagnia- i d'assessorar-se per la PAH, amb qui manté contacte permanent, s'ha convertit en un expert de la lluita per l'habitatge. "Ara el que ens toca és això, estar al costat dels veïns", explica armat amb la seva boina i la seva camisa de combat i mentre sosté una pancarta demanant que s'aturin els desnonaments. Aquest dijous la va passejar juntament amb altres veïns per les entitats financeres de la zona. Una acció que buscava escalfar els motors per a la manifestació d'avui.

Tot i que la PAH és el màxim exponent del suport a les persones afectades -van ser els primera a denunciar el problema i posar-se al costat dels desnonats-, la contundència de la situació també ha mobilitzat les xarxes de més proximitat: el moviment veïnal. Els veïns són, juntament amb les persones de la PAH, els que esperen la comissió judicial a les portes de casa dels afectats el dia marcat per al desnonament. Són la personalització de la pressió social.

"El que intentem és donar una mica d'esperança", explica el Filiberto, que ha contribuït a moure la petició de lloguer social per a la Jenifer Calzado (vegeu la peça de l'esquerra). Ella va saber que podia recórrer-hi gràcies a una mare de l'escola i s'hi va adreçar desesperada buscant eines, però també suport i experiència.

Ara a l'associació tenen una cartera de 150 processos de desnonament, segons detalla el Filiberto, que assegura que els seus coneixements sobre el tema els ha après "a la força", per les necessitats del veïnat. I, sobretot, tenint en compte que a Ciutat Meridiana, desnonaments i pisos buits -molts dels quals, ràpidament ocupats- es compten a desenes.

Una de les fortaleses del moviment antidesnonament és, però, que els afectats són també els activistes, perquè, com explica sovint la portaveu de la PAH, Ada Colau, el que es persegueix és donar eines als desnonats, fer que "s'empoderin" i plantin cara, que busquin les seves solucions. I, per això, tant la Jenifer com l'Oliverio Zambrano se sumen a les concentracions per evitar desnonaments d'altres veïns. L'Oliverio es refereix als membres de la PAH com la seva "família", la gent en qui confia i que sap que estarà al seu costat quan les coses vagin malament. Ell, ho ha demostrat, serà al peu del canó. Al costat dels que també pateixen per una llei que, té clar, és "injusta". Tots ells planten cara per aquells casos de desnonament que afecten l'habitatge habitual i en què la causa de l'impagament és sobrevinguda. Per la crisi.

3. El jutge

JOSÉ MARÍA FERNÁNDEZ SEIJO: "És bàsica una llei de la segona oportunitat"

El poder judicial està a l'inici i al final del procés de desnonament. El dicta des de la distància, després de rebre la denúncia de l'entitat financera, i després que el secretari judicial faci les comprovacions necessàries i es doni un termini de deu dies a l'afectat per fer front al deute -si no es liquida, es fixa la data per a la subhasta-, i també en el dia crucial, quan una comissió judicial es desplaça fins al domicili dels afectats per comunicar-los que han de marxar. Hi va, també, el procurador de l'entitat financera i, segons el cas, un serraller i la policia. És el moment clau, el que culmina el procés. Els jutges, però, són un col·lectiu que últimament s'ha pronunciat contra la legislació hipotecària i ha instat a "humanitzar-la".

El pioner d'aquesta lluita va ser el titular del jutjat mercantil número 3 de Barcelona, José María Fernández Seijo, que va traslladar la dramàtica situació que viu l'Estat amb els desnonaments al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a través de la denúncia d'un particular que va arribar a la seva sala, al mercantil, perquè denunciava clàusules abusives a la hipoteca. L'advocada general del Tribunal ja va considerar al novembre que la normativa espanyola no protegeix els consumidors i ara s'espera una sentència que faci canviar l'escenari. Seijo hi confia perquè en altres casos s'ha evidenciat, diu, la tradició d'aquest tribunal a "posicionaments de més protecció dels consumidors".

La sentència, doncs, podria portar un canvi legislatiu i, a més, el jutge apunta que la Unió Europea ja treballa en una nova normativa per regular el sobreendeutament, que segueix un procediment lent, però que obligaria l'Estat a aplicar-la. Anant fins i tot més enllà de les demandes recollides en la ILP de la dació en pagament, per a Seijo el més fonamental és que es tramiti una llei de la segona oportunitat.

4. L'assistent social

ISABEL FERRER: "Acompanyar és fins i tot més important que donar recursos"

"Tenim una consigna clara, i és que cap família es quedi al carrer", explica Isabel Ferrer, la cap de servei del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). El seu equip és un altre dels agents implicats, a peu de carrer, en la tràgica escena d'un desnonament. Hi participen quan els ho demanen des del jutjat o des dels mateixos serveis socials, en el cas de famílies que ja estiguin en seguiment. L'objectiu: atendre els més vulnerables. Donar-los alguna alternativa -com un allotjament temporal- perquè s'hi agafin en el moment de pèrdua absoluta de tot. Intenten, això sí, distanciar-se una mica de la comissió judicial que comunica als afectats la necessitat d'abandonar casa seva i que, en alguns casos -sobretot, últimament, amb la creixent pressió social-, va acompanyada de policia. El nou escenari, a més, també els fa coincidir amb les concentracions ciutadanes a les portes de les cases. Un punt que, segons Ferrer, fa sovint de "pantalla", "obstaculitza el contacte amb els afectats".

Una de les parets més gruixudes que troben és la desconfiança, especialment pel que fa a la custòdia dels nens. Perdre-la és un dels grans temors dels desnonats. Però Ferrer remarca que el servei d'urgències i emergències no té competències per prendre decisions en aquest camp i que, en qualsevol cas, no és l'objectiu de la seva actuació. El que busquen, explica, és oferir una alternativa ràpida, un lloc per passar ja aquella nit i on puguin tenir un plat a taula. I, sobretot, posar un psicòleg o treballador social al costat d'aquestes persones, perquè remarca que en molts casos la desesperació no és tant pel pis que queda enrere sinó pel fet de perdre l'estabilitat, de deixar de sentir-se a casa. "És fins i tot més important acompanyar els afectats que donar-los recursos", explica. I compara la sensació de quedar-se al carrer després de ser desnonat a la de perdre la casa en un incendi. En aquest segon cas, apunta, "tothom té clar que l'afectat necessita suport psicològic". En general, puntualitza, els desnonats "sí que accepten l'ajuda".

Els ofereixen un allotjament per a entre tres i cinc nits. Un termini que, segons Ferrer, es pot allargar, perquè aquest és el temps que es dóna al treballador social del districte per buscar una solució més definitiva. El primer contacte amb els afectats el tenen, però, ja abans de la data del desnonament, en una visita per veure la situació de la família i plantejar alternatives.

S'ofereix, si és necessari, un magatzem per guardar-hi pertinences fins que tinguin un altre habitatge. L'any passat el CUESB va intervenir en 205 desnonaments.