La desaparició de les caixes fa perdre 90 milions en obra social

BarcelonaL’any de l’esclat de la crisi, el 2008, el pressupost de les caixes catalanes dedicat a l’obra social era de 633 milions d’euros. Sis anys després, aquesta quantitat ronda els 543 milions, cosa que equival a 88,9 milions menys -una caiguda del 14%-. El descens de les aportacions està directament relacionat amb el fet que, amb la intervenció o compra i posterior desaparició de totes les entitats a excepció de La Caixa, l’obra social ha passat en mans de fundacions de caràcter especial -per imperatiu de la modificació el 2012 de la llei de caixes d’estalvis de Catalunya-, que ja no reben una part dels beneficis de l’activitat financera de les caixes.

L’Obra Social La Caixa és l’única que no ha patit les conseqüències de la reforma del sector financer. Des del 2008 manté un pressupost anual de 500 milions que dedica principalment a programes socials i assistencials (67%). També inverteix en programes de ciència i investigació, de foment cultural i de suport a l’educació i la formació, i disposa de grans equipaments com el CosmoCaixa i el CaixaForum. El rendiment del patrimoni, però, no ho és tot. La Fundació Catalunya-La Pedrera, hereva de l’obra social de CatalunyaCaixa -en mans del BBVA-, va assumir la propietat de l’edifici modernista el gener del 2013. Però tot i els beneficis que genera el monument, la fundació compta amb un pressupost de 25,2 milions, un 72% menys del que CatalunyaCaixa invertia en obra social a l’inici de la crisi (90,7 milions). El 80% d’aquests diners es destinen a programes, activitats i conservació del patrimoni, i la resta serveix per pagar despeses estructurals. Entre els programes destaca la Xarxa AgroSocial, que dóna feina a persones amb discapacitat, i la gestió de 8.000 hectàrees de territori natural protegit.

La reducció de pressupost més important l’ha experimentat l’obra social de Caixa Laietana -absorbida per Bankia-, gestionada per la Fundació Iluro des de l’abril del 2013. Els 5,7 milions amb què comptava l’entitat l’any 2008 han disminuït fins als 950.000 euros de la fundació per a aquest any, un 83% menys. La major part d’aquests recursos són per al manteniment de la biblioteca popular de Mataró. La fundació també disposa d’una sala d’exposicions i una d’actes, i gestiona, per exemple, el patrimoni de la casa modernista Coll i Regàs. De manera semblant, l’obra social de Caixa Penedès -integrada al Banc Sabadell-, des del juliol del 2013 a càrrec de la Fundació Pinnae, ha vist com el seu pressupost disminuïa un 80%: d’11,4 milions d’euros a 2,3. És per això que la fundació ha hagut de reorientar la seva activitat en tres programes concrets de dinamització econòmica i laboral, assistència social i promoció cultural.

En el cas d’Unnim -comprat el 2012 pel BBVA-, la seva obra social va ser traspassada el maig del 2013 a quatre fundacions, seguint un model territorial. La Fundació Antigues Caixes Catalanes s’encarrega de les iniciatives que afecten el conjunt de Catalunya, i les altres tres -la Fundació Antiga Caixa Terrassa, la Fundació Antiga Caixa Sabadell i la Fundació Antiga Caixa Manlleu- busquen donar continuïtat als programes territorials. De manera conjunta, les quatre fundacions tenen aproximadament 14,8 milions de pressupost, un 42% menys del disponible el 2008 (25,4 milions).

La reducció pot semblar menys accentuada que en altres casos, però cal tenir en compte que 13,3 d’aquests milions són de la fundació de Terrassa, que, a més del centre cultural, gestiona l’entitat especial de treball per a persones amb discapacitat Fupar i una llar d’ancians que tenen ingressos propis i facturen uns 8,5 milions d’euros. La fundació de Sabadell, amb 1,1 milions d’euros, ha concentrat l’obra social en la programació de l’Espai Cultura i l’Espai Natura, i la Fundació Antiga Caixa Manlleu, amb un pressupost aproximat de tan sols 80.000 euros (sense comptar aportacions externes), centra gran part d’aquests diners en el manteniment de l’escola de formació professional Quintanes i el centre d’estudis per a adults de la Fundació Mil·lenari de Vic.

L’objectiu de l’autosuficiència

Mentre que el gruix de recursos de l’obra social de La Caixa (350 milions) prové dels beneficis de CaixaBank, les fundacions es financen amb el rendiment del seu patrimoni. Un 53% del pressupost de La Fundació Catalunya-La Pedrera prové de l’exposició permanent de l’obra de Gaudí, i la Fundació Pinnae obté el finançament dels fons propis de Caixa Penedès i l’explotació d’edificis i exposicions, com les quatre fundacions d’Antigues Caixes Catalanes, que també reben una aportació del BBVA. La Fundació Iluro depenia d’un fons de reserva a l’espera que un 2,1% d’accions de Bankia donessin rendiment, però es van perdre quan es va nacionalitzar l’entitat. Ara, com les altres, espera que l’explotació del patrimoni propi la faci autosuficient. La seva supervivència està en joc.