Indústria, formació i concert: claus d’una economia robusta

BarcelonaL’any 2014, el País Basc va registrar una renda per càpita -un dels indicadors per valorar la riquesa d’un país- de 29.277 euros per habitant, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Aquesta xifra contrastava amb els 27.400 euros del conjunt d’Europa, els 26.624 de Catalunya o els 22.410 euros del conjunt d’Espanya. L’atur registrat al País Basc l’últim trimestre del 2015 s’havia situat en el 12,9%, ni més ni menys que vuit punts per sota de l’atur espanyol (de l’ordre del 20,9%) i per sota també de l’índex d’atur català (del 17,9%). Aquestes diferències s’han mantingut durant els anys de més impacte de la crisi, també pel que fa a altres indicadors que permeten concloure que a Euskadi es donen un seguit de particularitats que li han permès trampejar amb més eficàcia les turbulències. Però ¿què ho ha facilitat?

A criteri dels experts, hi ha tres elements clau: un sector industrial amb una estructura forta i impacte significatiu -de l’ordre del 20% del PIB-, les polítiques dels governs bascos en matèria industrial i de formació dels treballadors i el mode de concert econòmic que permet recaptar, legislar i revertir els impostos a generar les condicions adients per al seu particular microclima econòmic.

“Sens dubte, ser l’amo dels recursos propis és un instrument potent”, subratlla en declaracions a l’ARA la catedràtica de teoria econòmica i exconsellera d’Economia del govern basc María Carmen Gallastegui. Com ella, també la catedràtica emèrita d’economia aplicada de la UAB Miren Etxezarreta reconeix en el concert econòmic basc una de les claus de l’èxit, per bé que no pas l’única. Ara resident a Catalunya, Etxezarreta sí que identifica el fet que el turisme a Euskadi no tingui el pes que té en altres territoris, com és el cas de Catalunya, com un dels elements que ha obligat a orientar l’estructura econòmica en el sector industrial. I amb menys impacte del turisme, menys efecte nociu de la bombolla immobiliària. Rendibilitats més a llarg termini, però més sòlides.

Però ja no només es tracta del pes de la indústria en el PIB -l’important sector de l’acer basc ha reclamat a Brussel·les mesures urgents contra el que consideren competència deslleial asiàtica- sinó que bona part del sector serveis s’ha orientat a les empreses, explica Gallastegui, que ho veu una aposta “avançada”. “Som més resistents malgrat que tenim empreses de mitjanes i petites”, explica l’exconsellera d’Economia. Miren Etxezarreta introdueix també la importància que han tingut, en una societat de fort perfil matriarcal, les dones a l’hora de fer créixer fins a esdevenir empreses mitjanes el que van començar sent petits tallers de Guipúscoa, principalment, i Biscaia.

I un altre factor gens menor és el pes de la investigació i el desenvolupament. De fet, Euskadi és el líder i l’únic territori de l’Estat en què l’R+D s’acosta als estàndards europeus. Té un pes del 2,26% en el seu PIB, a tocar del 3% europeu.

Força de treball preparada

En l’equació dels elements que han facilitat la quadratura del cercle també hi té un paper rellevant l’aposta dels governs bascos per orientar el sistema educatiu cap a l’empresa. “Euskadi té una força de treball industrialment molt preparada”, diu Etxezarreta. Hi coincideix Gallastegui, que destaca que això ha permès trobar l’equilibri entre la universitat i la formació professional.