El dèficit fiscal no afluixa: 16.543 milions

Barcelona.Hi ha certes qüestions que no varien gaire amb el temps, impassibles als canvis de govern i a les conjuntures econòmiques. I una d'aquestes qüestions, pel que es va veient, és el dèficit fiscal que pateix Catalunya any rere any. "Des del 1986 ha variat poc, l'estabilitat és realment sorprenent", va reconèixer ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, després de donar a conèixer les balances fiscals del 2010, que situen en el 8,5% del PIB català els recursos que marxen i no tornen. Des del 1986 la mitjana és del 8,1%. En termes absoluts, però, aquesta magnitud sí que creix, ja que el PIB -amb escasses excepcions- es va incrementant. El 2010 el dèficit fiscal català va ascendir fins als 16.543 milions. Una quantitat fins i tot lleugerament superior a la del 2009, malgrat l'empitjorament de la crisi.

Aquests recursos que desapareixen -tot i que això ja no sorprengui cada cop que s'actualitzen les balances- hi ha moments en què es troben més a faltar. Així, mentre el Govern batalla per no haver de retallar els 3.600 milions d'euros que li exigiria el compliment del dèficit de l'1,2%, una quantitat gairebé cinc cops superior no retorna un cop els catalans han pagat els seus impostos.

La recepta contra les retallades

"Hem viscut amb aquestes xifres un temps considerable", va recordar Mas-Colell, que seguidament va matisar que "en un moment de crisi la situació es fa especialment aguda". Poc avesat a les grans proclames, el conseller va mostrar la fórmula contra els ajustos: "Si tinguéssim una fracció del dèficit fiscal no hauríem de fer retallades". Tanmateix, va assegurar que la publicació de les balances no s'ha fet per influir en el debat del sostre de dèficit, sinó perquè una llei votada l'any passat per CiU i ERC obliga el Govern a actualitzar-les amb cada pressupost.

En tot cas, aquestes magnituds s'obtenen si s'analitzen les balances amb el mètode del flux monetari; és a dir, amb la resta estricta del volum d'ingressos aportats per Catalunya a l'administració de l'Estat i els recursos que han tornat. Per contra, el mètode del flux del benefici rebaixa com sempre aquestes quantitats, ja que computen com a ingressos de Catalunya algunes despeses que es fan a fora però que, teòricament, l'afavoreixen. Amb aquesta fórmula, el dèficit fiscal es rebaixaria fins als 11.258 milions, un 5,8% del PIB català, una magnitud igualment gens menyspreable. En els dos casos, el Govern ha neutralitzat les balances, o el que és el mateix, ha neutralitzat l'efecte del cicle econòmic i l'endeutament de l'Estat per evitar que computi com a ingressos d'altres territoris.

Tanmateix, Mas-Colell ressalta especialment les dades del primer mètode, atès que requereix menys supòsits i, en temps de crisi, reflecteix millor l'impacte de la despesa en un territori. Explica, però, que el guany net del qual disposaria Catalunya si esdevingués un estat independent s'acostaria més als 11.258 milions que als 16.543 milions, perquè hauria de fer front a un seguit de despeses que ara paga el govern espanyol i que queden més reflectides en el mètode del flux del benefici.

Menys despesa discrecional

El greuge que pateix la Generalitat, a més, podria ser encara més gran si tota la decisió d'on es reparteixen els recursos depengués de l'executiu central. De fet, segons les mateixes balances fiscals, Catalunya aporta un 19,4% dels ingressos de l'Estat -per sobre del seu pes en el PIB espanyol, que és del 18,6%- i rep tan sols un 14,2% de la despesa -per sota del percentatge de població catalana a l'Estat, que és del 16%.

Tanmateix, el resultat és encara més cru si se n'exclou la despesa de la Seguretat Social -que cobren aturats i pensionistes segons el que han cotitzat o segons el que està establert per llei- i s'analitza només la despesa discrecional, la que depèn de la voluntat i les prioritats del govern central. Fent-ho així, Catalunya seguiria aportant el 19,5% dels ingressos de l'Estat, però a canvi només rebria un 11,3% de la despesa discrecional del 2010. "Per tant, l'argument conforme el dèficit fiscal és un resultat incidental dels drets individuals no té gaire substància", segons Mas-Colell.

Les reaccions dels diferents partits van demostrar, un cop més, que els números admeten diverses lectures. Així, mentre els partidaris de l'estat propi -en especial, CiU i ERC- van denunciar "l'espoli fiscal" a què està sotmesa Catalunya, els seus detractors van posar en dubte la validesa de les dades. "En els últims anys el Govern ha tingut la tendència a utilitzar les xifres dels càlculs que beneficiaven el seu projecte polític", va criticar el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, que diumenge havia lloat el "rigor" de Mas-Colell. "Hi ha diferents mètodes de càlcul i, pel que sembla, cadascú explica el que més li convé", va coincidir el portaveu al Parlament del PP, Enric Millo, que va afirmar que certes fórmules fins i tot constaten que Catalunya hauria obtingut superàvit, un extrem que el conseller ha negat en rodó.

La negociació del finançament

Aquestes xifres entronquen directament amb la negociació del nou sistema de finançament, que ja s'ha d'aplicar el 2014. Respecte a això, Mas-Colell va deixar clar que "el pacte fiscal és un episodi que està en el passat" i que no pretén "liderar o ser molt protagonista" en la negociació que es faci aquest any, com ha fet sempre Catalunya en anteriors reformes, però sí que hi serà per defensar "els interessos de Catalunya, que són disminuir el dèficit fiscal". Malgrat tot, no va voler concretar fins a quin punt seria sostenible cert drenatge de recursos.