La decepció i la por continuen instal·lades a CDC
Debat al partit sobre la data del congrés de refundació
BarcelonaLa penúltima setmana de juliol va ser especialment moguda per al president de la Generalitat, Artur Mas. Als seus col·laboradors més pròxims, mentre feia ronda de contactes amb els dirigents de CDC per triar el relleu d’Oriol Pujol al capdavant de la maquinària del partit, els advertia que venien “hores greus”. El divendres d’aquella setmana, a primera hora, Mas es va reunir amb Jordi Pujol abans del secretariat permanent que va validar Josep Rull com a relleu del cinquè fill de l’expresident de la Generalitat. I hores després, a mitja tarda, Pujol va enviar un comunicat als mitjans per confessar que tenia diners no declarats d’una herència a l’estranger. Una confessió que va endinsar CDC en la decepció i el temor a noves informacions que encara no s’han esvaït.
De fet, segons fonts consultades, l’ex president d’honor de CDC -va renunciar al càrrec després d’una conversa amb Mas- feia setmanes que es comportava de manera “erràtica”. “Trucava per confirmar la seva presència en un acte, després ho cancel·lava, la tornava a confirmar, finalment deia que no vindria”, assenyala un dirigent que va tractar amb ell a finals de juliol. Els membres de la cúpula, que al juliol esperaven una explicació de les informacions que anaven sortint, encara tenen Pujol com a referent -molts van fer carrera mentre era president de la Generalitat-, ja que formen part d’una generació que el va veure durant 23 anys com a màxim dirigent del país i, per tant, els costa renegar-ne. Reivindiquen el seu llegat polític, però al mateix temps l’estupefacció se’ls barreja amb l’enuig. D’ell, no s’ho esperaven.
Des del primer moment Mas va mirar de bastir un tallafoc. L’enemic del president, a banda de l’abast legal, és el calendari: demà es vota la compareixença de l’exlíder de CiU i el dia 15, només quatre dies després de la Diada, declara a l’Audiència Nacional Jordi Pujol Ferrusola. És la setmana del debat de política general al Parlament, l’aprovació de la llei de consultes i la firma del decret per convocar el 9-N.
A CDC, segons fonts de la cúpula, ha causat “sorpresa” l’actitud de Pujol en les vacances a Queralbs després d’estar amagat a la Cerdanya els primers dies. Especialment les rialles davant de càmera i la seva postura un punt “combativa” quan va apuntar que ningú del Parlament s’havia posat en contacte amb ell perquè hi comparegués. Segons fonts consultades, la presidenta Núria de Gispert sí que l’hi havia comunicat, tot i que informalment. Molts dirigents temen la compareixença, especialment per l’oportunitat que suposa per a l’oposició tenir Pujol acorralat durant hores.
Canvis a la vista
Les incerteses fan que el congrés de refundació de Convergència no tingui data. Al partit hi ha dues posicions: els que prefereixen fer-lo al febrer, abans de les municipals -per arribar-hi “havent fet net”-, i els que el volen fer després. L’última paraula la tindrà el futur de la consulta del 9-N i la hipotètica convocatòria d’eleccions anticipades, plebiscitàries o no, que es podrien desplaçar al febrer. L’abast de la refundació, a banda de l’impacte del cas Pujol, també té números d’abordar el futur ideològic del partit. El repte sobiranista i l’horitzó de l’estat propi fan obligatori repensar la formació fundada per Pujol el 1974 per adaptar-la als nous temps.