Les cinc dates clau de l’anunciada tardor calenta a Catalunya
A partir de demà s’inicia un nou curs en què el diàleg conviurà amb mobilitzacions populars per recordar l’octubre de l’any passat
L’estiu s’acaba i, amb l’estiu, també la treva política. A partir de demà s’inicia un nou curs en què el diàleg, llargament reivindicat al Palau de la Generalitat, conviurà amb mobilitzacions populars per recordar l’octubre de l’any passat.
4 DE SETEMBRE
4 DE SETEMBRE LA CONFERÈNCIA
LA CONFERÈNCIALa conferència del president del Govern, Quim Torra, al Teatre Nacional de Catalunya marcarà l’inici d’un curs polític que combinarà la tensió i el diàleg. Torra s’ha compromès personalment a no acatar la sentència del judici de l’1-O i així ho farà públic demà. Sense entrar en detalls, el president pronunciarà un discurs que no renunciarà a la desobediència i la unilateralitat, tot i que les combinarà amb les crides a la negociació -durant la tardor es reunirà amb el president espanyol a Barcelona- i amb la reivindicació d’un referèndum acordat amb l’Estat. Durant els últims dies, Torra s’ha reunit amb els presos polítics i també amb el vicepresident de l’executiu, Pere Aragonès. Abans ho havia fet a Waterloo (Bèlgica) amb el seu mentor, Carles Puigdemont.
11 DE SETEMBRE
UNA DIADA REIVINDICATIVA
Des del 2012, la manifestació sobiranista de la Diada ha adquirit el rang més alt de protagonisme. La influència de les mobilitzacions al carrer -sovint amb més d’un milió de persones- ha marcat la política dels últims sis anys. Aquest 2018 el lema escollit és “Fem la República” en un missatge que, a diferència d’altres ocasions, ja no apel·la només a l’Estat. L’ANC, que un any més coorganitza la manifestació amb Òmnium, ja ha reclamat públicament al Govern que faci efectiva la República a què es va comprometre l’octubre passat.
1 D’OCTUBRE
EL REFERÈNDUM
L’1 d’octubre farà un any des que més de dos milions de catalans van participar en el referèndum convocat per la Generalitat. Enguany s’estan preparant diferents actes per reivindicar la memòria d’aquella jornada. Tant pel mandat que l’executiu afirma que va generar -el sí a la independència va arribar al 90% dels votants- com per les càrregues policials. Aquesta segona imatge és la que va fer la volta al món i contra la qual es van sentir més veus més enllà dels partidaris de la independència. Per això, les mobilitzacions de l’1 d’octubre no només apel·laran als independentistes, sinó també a tots els que rebutgen la repressió policial d’aquella jornada i als que consideren que Catalunya té dret a l’autodeterminació.
16 D’OCTUBRE
16 D’OCTUBRE UN ANY AMB ELS JORDIS A LA PRESÓ
UN ANY AMB ELS JORDIS A LA PRESÓ La Diada haurà servit perquè els independentistes tornin a sortir al carrer i l’1 d’octubre per defensar el dret a l’autodeterminació. Però el 16 d’octubre s’espera que la reivindicació encara sigui més àmplia. El sobiranisme treballa en una gran mobilització per denunciar la repressió de l’Estat, precisament el dia que es complirà un any des que l’Audiència Nacional va empresonar els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ells van ser els primers presos polítics del Procés i l’independentisme treballa per reunir aquest dia l’ampli espectre social que rebutja la judicialització de la política. Està prevista la presència dels comuns, que s’oposen frontalment a la presó provisional contra els responsables de l’1-O, i també d’entitats socials, sindicals i patronals. La solidaritat amb els presos polítics és, de fet, un dels principals consensos del sobiranisme.
INICI DEL 2019
INICI DEL 2019UN JUDICI POLÍTIC
UN JUDICI POLÍTIC Els líders independentistes van anar renunciant un a un a la unilateralitat davant el Tribunal Suprem. L’estratègia, destinada a intentar sortir en llibertat abans del judici, va canviar radicalment quan es va veure que ni la fiscalia ni el jutge estaven disposats a transigir. Ara el judici que es preveu que s’iniciï durant els primers mesos del 2019 es concep com un “judici polític” en el qual els acusats per rebel·lió intentaran demostrar als ulls de la comunitat internacional que l’independentisme és perseguit a l’estat espanyol. El Govern confia que sigui un judici amb molts altaveus en el qual quedi demostrada la “injustícia” comesa contra els líders independentistes. Serà, molt probablement, el moment més tens dels pròxims mesos i, un cop Quim Torra ha anunciat que no acceptarà la sentència, s’obre la porta a l’opció que el president dimiteix i convoqui eleccions. El que tothom dona per fet és una sentència condemnatòria.
