El Covid-19 fa escac als sectors de l’automoció i la maquinària industrial
La indústria exportadora tem perdre clients per la cancel·lació de fires a l’Àsia
BarcelonaNingú s’atreveix a quantificar l’impacte del coronavirus en l’economia mundial, ni en la catalana. Però ja comença a provocar problemes, especialment en els sectors que tenen una cadena de subministrament globalitzada, segons explica Joan Tristany, director general de l’Amec, l’Associació Multisectorial d’Empreses, que són, majoritàriament, exportadores.
El punt més feble en aquest moment és el sector de l’automoció, especialment el de components, com demostra el cas de Magneti Marelli, que es planteja un expedient temporal d’ocupació per la falta de subministraments procedents de la Xina. Un altre sector afectat és el de la maquinària industrial, explica Tristany. La moda i el tèxtil també ho estan patint. “Però ara aquesta indústria ja ha anat a altres països, com Bangladesh i el Pakistan, o al continent africà -diu Tristany-. Fa 10 anys hauria sigut un drama per a aquest sector”. El president de Desigual, Thomas Meyer, explicava aquesta mateixa setmana que sospesa traslladar part de la producció que ara té a la Xina a altres països, com el Marroc o Turquia.
Ramon Noguera, professor d’Eada, assenyala que l’impacte econòmic dependrà molt de com evolucioni l’epidèmia. Si comença a remetre i reobren les fàbriques xineses, es podrà recuperar en poc temps el que s’ha perdut, “però si hi ha un repunt serà molt més complicat”. Per a aquest expert en comerç internacional, el problema no és tant l’impacte immediat que es viu ara, sobretot en les cadenes de subministrament, com la preocupació per l’impacte que pot tenir en l’economia xinesa en els pròxims mesos. “Si té un impacte molt gran i en lloc de créixer al 6% ho fa al 5%, es crearà molta desconfiança”, diu.
A més, el professor Noguera creu que un cop passi l’epidèmia les autoritats xineses poden optar per injectar liquiditat a la seva economia per reactivar-la, quan el que necessiten és precisament el contrari, perquè “tenen un gran problema de deute privat”.
Cristina Serradell, directora d’internacionalització d’ACCIÓ, agència de la Generalitat, destaca que un dels principals problemes són les mesures de confinament i les limitacions de la mobilitat a la Xina. Els empleats de les tres oficines d’ACCIÓ a Pequín, Xangai i Hong Kong s’han vist obligats a treballar des de casa. Però un altre problema “són les empreses catalanes amb fàbriques a la Xina, que no han pogut reprendre la producció després de l’Any Nou Xinès, o ho estan fent a mig gas”. Empreses com Ficosa o J.Juan, del sector de l’automoció, han patit aquest problema.
“Hi ha moltes fàbriques a la Xina d’empreses d’aquí que es troben que només tenen entre la meitat i un terç del personal”, indica Joan Tristany, que destaca que després de l’Any Nou Xinès sempre hi ha treballadors que no tornen al seu lloc de feina, però aquest any, a causa de l’epidèmia, aquest fenomen s’ha multiplicat.
Fires professionals
Un dels problemes més importants, destaca Joan Tristany, és la cancel·lació de fires professionals al continent asiàtic. Són trobades en les quals molts empresaris catalans, sobretot del sector de la maquinària industrial, van a fer negoci. “En cites de B2C [venda al consumidor] es poden fer campanyes de publicitat i no es perd tant no anant a una fira, però en el cas de cites B2B [negoci entre empreses] es fan moltes vendes en aquests salons”, explica. Amb un afegitó: moltes d’aquestes fires professionals no són anuals, sinó que es fan cada dos o tres anys i, per tant, és més difícil recuperar les oportunitats perdudes. Tristany destaca que s’han suspès les fires de la Xina, però també en altres països com Bangladesh o el Pakistan.