Sagrada Família: conviure amb 7 milions de turistes passant per la porta de casa

Barcelona"Las Ramblas, I’ll meet you / We’ll dance around la Sagrada Familia (Barcelona) / Drinking sangría / Mi niña, te amo mi cariño (Barcelona) / Mamasita rica / Sí, te adoro, señorita (Barcelona) / Los otros, viva la vida / Come on, let’s be free in Barcelona". El cantant britànic Ed Sheeran ha inclòs en seu últim treball una polèmica cançó sobre Barcelona carregada de tòpics, però res més lluny de la realitat. Avui és un dimarts assolellat del mes de març. La primavera treu el nas i riuades de turistes ja comencen a protegir-se del sol amb paraigües multicolors, mentre pugen civilitzadament pel carrer Marina. Però ningú beu sangria al voltant de la Sagrada Família.

“Em resulten més incòmodes al Barri Gòtic que aquí”, diu Alexandra Dahdal, veïna del barri, que afegeix que “també tenen dret a visitar la ciutat”. En discrepa un altre veí, Miquel Marín: “El turisme no ens deixa viure. Hi ha moments en què tenen la vorera només per a ells i no pots passar. Jo hi veig molts inconvenients”. Concha Neira s’ho pren amb més filosofia i, tot i que assegura que sovint no pot entrar ni sortir de la porteria de casa seva, creu que els turistes hi han de ser i afegeix una solució: “El carrer Marina hauria de ser només per a vianants”.

Des de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, el president, Joan Itxaso, assegura que “en dies de gran afluència i en hores punta no es pot caminar en alguna vorera, perquè es donen concentracions de quatre persones per metre quadrat”.

En pocs anys, el temple de la Sagrada Família ha passat d’acollir 3,2 milions de visitants el 2011 a 4,5 milions el 2016. “Hi va influir molt la visita del Papa el 2010”, recorda Itxaso, que lamenta que el turisme deixa pocs diners al barri: “És un tipus de visita exprés, venen, fan la volta al temple, molts ni hi entren i se’n van. Això comporta la necessitat d’agents cívics, que les línies del metro se saturin i que s’hagi de posar vigilància extraordinària i més neteja”.

Una taxa turística

Per aquest motiu, des de l’Associació de Veïns reclamen la incorporació d’una taxa turística en el preu de les entrades. “Serviria bàsicament per a dues coses: per cobrir les despeses extraordinàries que l’Ajuntament ha d’afrontar i, en segon lloc, perquè la basílica assumís els costos que suposa portar 4,5 milions de persones”, explica Itxaso, que afegeix que la mesura fonamental és “limitar i reduir el nombre de visitants”.

Per a l’Associació, amb aquesta taxa també es podria finançar el reallotjament dels veïns que estan afectats per les obres de la façana de la Glòria, la del carrer Mallorca, i que són els que viuen a les les dues illes compreses entre els carrers Marina i Sardenya i Mallorca i Aragó. “Tenim la sensació que tots estem fent un esforç per fer compatible el turisme amb la convivència veïnal, menys el temple”, diu Itxaso. Des del districte s’explica que aquesta taxa és tècnicament difícil d’aplicar, però que part dels ingressos de la taxa turística general ja la destinen al barri.

També els comerciants lamenten que el turisme deixa pocs diners al barri. Pilar Teixidó regenta un comerç de parament per a la llar al carrer Provença i assegura que tots els turistes que visiten la Sagrada Família “són bastant civilitzats”. Per a Teixidó: “Els turistes entren a la botiga, miren i marxen. No són una clientela habitual, fan ambient, però no gasten”. En aquest mateix sentit s’expressa Isabel Palomar, que té una botiga de vins al carrer Mallorca: “El turisme igual ens va bé que ens va malament. Ens va bé perquè atreu públic, però la majoria entren en tropell i tampoc els podem atendre. Quan de cop venen 10 persones no pots estar per a tots i al final no compren res. No deixen diners al petit comerç, una altra cosa són les botigues de souvenirs”.

Des de l’Associació de Veïns també denuncien que hi ha una proliferació de botigues de souvenirs que estan substituint el comerç tradicional. “El comerç de proximitat al voltant de la Sagrada Família està morint. Hem proposat a l’Ajuntament que faci un pla d’usos”, conclou Itxaso.

Els que estarien encantats de rebre més turisme són els comerciants del mercat. “Nosaltres necessitaríem que deixessin aparcar els autocars a la vora del mercat, i que la zona turística s’expandís, perquè fins aquí no arriben mai, per aquí hi passen pocs estrangers”, diu Montserrat Moreno, una de les paradistes exteriors del mercat.

L’encariment de l’habitatge

Un altre dels inconvenients és la gentrificació. Molts veïns, com Alexandra Dahdal, coincideixen que cada vegada és més car viure al barri: “Els propietaris prefereixen llogar els pisos per Airbnb i es redueix l’oferta de lloguer. Si tinc un altre fill hauré de marxar, perquè no penso pagar 1.500 euros per un pis de tres habitacions”.

El president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE), Martí Sarrate, lamenta que hi ha turismofòbia: “Els veïns han de mentalitzar-se que viuen en una zona amb 4,5 milions de visitants, més 7 milions que passen pel voltant d’aquesta meravella. És normal, no un inconvenient”.