Convertir el dol en patrimoni per perpetuar-ne la memòria

BarcelonaLa gent es reuneix als altars efímers que han aparegut, de manera improvisada, a l’espai públic on s’han produït morts traumàtiques a “plorar” i “manifestar-se”. Ho afirma la investigadora del CSIC Carmen Ortiz, que va formar part de l’equip de treball multidisciplinari que va documentar els altars que van sorgir sobretot a l’estació d’Atocha després dels atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid, i que va cristal·litzar en l’anomenat Archivo del Duelo, actualment dipositat al Museu del Ferrocarril. Després de Madrid s’han produït atacs en altres ciutats com París, Niça, Brussel·les i Londres. Cadascuna té una situació social i política determinada, però les expressions de dol que s’hi acumulen tenen molts elements en comú, com les flors, les espelmes, les notes i els peluixos, i estan marcades per les imatges que difonen els mitjans de comunicació. “Sorgeixen sobretot en dos moments: amb l’ensorrament d’una gran foguera a la Universitat de Texas l’any 1999, que va deixar 12 morts, i arran de la mort de Diana de Gal·les, quan tots aquests elements es van fer fonamentalment mediàtics”, subratlla Ortiz. “Responen a una pauta força generalitzada en el món occidental, on els mitjans de comunicació de masses són molt potents visualment i on hi ha grups urbans massius”, afegeix.

Carmen Ortiz i la resta de l’equip, que estava liderat per la investigadora del CSIC Cristina Sánchez Carretero, van començar a fer treball de camp des del moment dels atemptats fins que els altars van desaparèixer. Tant a Madrid com a Barcelona s’ha fet palès que la convivència contínua amb el dol i la mort és dolorosa i feixuga. Els altars a Atocha van saturar els treballadors de Renfe i les espelmes posaven en perill la seguretat de les instal·lacions. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va explicar dijous que els de la Rambla comencen a ser un problema i que després de la gran manifestació d’avui es concentraran en un sol lloc perquè la ciutadania pugui seguir recordant les víctimes “d’una manera ordenada”. Pel que fa a com es documenten, com es recolliran tots els materials i com es tractaran, fonts del consistori afirmen que el procés es farà públic quan estigui totalment “tancat i definit”.

En la superfície tots els altars s’assemblen, però a mesura que treballaven amb els materials que havien recollit -el projecte va durar sis anys- els investigadors del CSIC van anar descobrint les diferents capes que tenien. “Els elements expressius que hi ha als altars remeten a la idea de compartir una cultura comuna: hi havia moltes frases que tots repetim, poemes que tots hem après i cançons que tots sabem”, diu Ortiz. Així i tot, això no vol dir que el dol col·lectiu dilueixi la cultura ni les creences personals. “Es va fer servir la paraula altar amb un sentit més ritual que pròpiament religiós, s’intenta fer un ritual de dol. Però en la creença religiosa sempre està relacionada amb ritual mortuori i cadascú la fa servir perquè considera que és l’adequada”. Així, diumenge a la nit un grup d’homes i dones de diferents procedències cantaven un mantra davant un dels altars de la Rambla, on també hi ha algun rosari. També nombroses notes escrites en àrab: “L’islam està en contra del terrorisme”, diu una. L’anàlisi dels materials dels altars d’Atocha va ser fruit d’una feina complexa i que en aquell moment era “experimental”, recorda l’experta. “Es tractava de convertir en objectes patrimonials coses a les quals no es dona aquest valor, com una nota adhesiva, una carta, un peluix o un petit ram de flors de plàstic. Estàvem en contacte amb un centre fonamental en la qüestió, el Centre de la Vida Popular de la Biblioteca del Congrés de Washington, que es va ocupar de fer una recollida semblant de manifestacions després dels atemptats de l’11-S a Nova York i van desenvolupar el protocol i el principi teòric”.

Poder apreciar la solidaritat

La feina dels antropòlegs i altres professionals perpetua la memòria d’unes manifestacions que per força són efímeres, i els materials recollits als altars també es poden fer servir als memorials permanents de les víctimes. Ada Colau va anunciar que se’n construirà un a la Rambla. El format es decidirà conjuntament amb els familiars afectats, i els veïns, dins del marc del nou pla especial que està en marxa des de fa temps. “Evidentment els fets recents ens obligaran a repensar el projecte”, va dir.

La feina dels antropòlegs i altres professionals també pot servir per acompanyar els familiars de les víctimes. “Sí que van apreciar la nostra feina quan els vam presentar els resultats, però ens van dir que ells no havien pogut veure res de tot allò perquè estaven buscant les persones que els faltaven, les estaven enterrant o les acompanyaven a l’hospital”, conclou Ortiz.