Contrarellotge per salvar l'euro

BARCELONAFinal d'estiu calent per a Mariano Rajoy i els membres del seu executiu, que tenen unes setmanes de vital importància per assegurar el futur de l'economia espanyola i, en bona part, del projecte de moneda única europea. Com va dir fa unes setmanes el ministre d'Economia, Luis de Guindos, amb to èpic, la "batalla de l'euro" es lliura a Espanya i Itàlia. I la batalla està servida.

Que l'epicentre de la crisi de l'euro és a Madrid i a Roma ho tenen ben clar a Atenes, que miren de guanyar temps com sigui per no quedar fora de joc. El primer ministre grec, Andonis Samaràs, pretén obtenir dos anys més de marge per aplicar les condicions del pla de rescat del país imposades per la troica (UE, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), tot i que el govern alemany s'ha mostrat reticent davant d'aquesta hipòtesi.

A Grècia saben que de poc pot servir aquest nou ajornament -que, òbviament, aniria acompanyat de noves penalitzacions financeres- per revifar una economia del tot deprimida. Creix la certesa que es tracta d'una maniobra d'Atenes per guanyar oxigen addicional mentre Brussel·les troba una solució definitiva per a Espanya i Itàlia, l'autèntica preocupació de l'eurozona,

Entre Sanxenxo (Galícia) i Doñana (Andalusia), on ha passat les vacances, Rajoy ha pensat durant aquests dies en la possibilitat de sol·licitar el rescat suau de l'economia espanyola, una opció que els mercats ja anticipen. N'és una prova el fet que la prima de risc, el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a deu anys, ha baixat 57 punts només en una setmana, i es va situar ahir en els 495 punts bàsics. La borsa espanyola va tancar la setmana amb una pujada acumulada del 7,28%, impregnada de l'optimisme del mercat del deute.

Veus internes

I és que fins i tot des del mateix Partit Popular ja apunten al rescat. L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, va dir ahir que "sembla inevitable" que el govern espanyol hagi de reclamar algun tipus de paquet d'ajuda internacional. Botella, dona de l'expresident espanyol José María Aznar, és la primera dirigent d'alt nivell que diu públicament que l'Estat necessita un rescat financer.

"No hi ha dubte d'això. És molt probable que haguem de demanar ajuda a la UE", va admetre Botella.

El president del govern espanyol observa amb certa perplexitat com les reformes empreses en l'economia espanyola no tenen el resultat esperat. Rajoy ja sabia que l'efecte del pla d'ajust aprovat al juliol no seria immediat, però sí que pensava que infondria confiança als mercats. Però no ha estat així.

El document remès a Brussel·les el 3 d'agost per formalitzar la flexibilització de l'objectiu de dèficit (del 4,5% l'any que ve i del 2,8% el 2014) preveu una tisorada global de 102.149 milions d'euros fins al 2014.

Hi ha pocs dubtes entre els analistes que Espanya sol·licitarà el rescat suau, que consisteix a demanar al fons de rescat europeu (bé sigui el temporal o el permanent) que activi la compra de deute sobirà per relaxar la pressió sobre la prima de risc espanyola. El sol fet de mostrar-se disposat a fer-ho -Rajoy va insinuar-ho des de Marivent dimarts passat- ja va relaxar el diferencial 30 punts.

Però, com sempre, el president del govern espanyol vol gestionar els temps a la seva manera i pretén esgotar totes les vies alternatives abans de recórrer al fons de rescat, la via mostrada pel president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, a Espanya i Itàlia.

Condicions

Rajoy sap que acollir-se al rescat tou suposaria -tal com es va encarregar de remarcar el mateix Draghi- acceptar una "condicionalitat estricta i efectiva" o, el que és el mateix, nous ajustos macroeconòmics. L'executiu espanyol tem que els socis de l'euro puguin exigir a la Moncloa ajustos en pensions i noves retallades en les prestacions d'atur, una línia que Rajoy -que podria tornar a enfrontar-se a una vaga general a la tardor- preferiria no traspassar.

És per això que des dels despatxos ministerials s'intensifiquen els contactes amb Brussel·les per trobar alternatives. L'objectiu del govern és que part del préstec de fins a 100.000 milions d'euros pactat amb l'Eurogrup al juny per recapitalitzar el sistema financer es destini a la compra de deute.

D'aquesta manera, si l'Estat finalment destina 60.000 milions a la banca, els 40.000 milions restants podrien convertir-se en bons. Aquesta opció permetria a l'executiu de Rajoy estalviar-se mesures macroeconòmiques addicionals.

El ministeri d'Economia ha de presentar aviat el document per formalitzar la sol·licitud dels primers 30.000 milions d'euros del rescat de la banca. Aquests primers diners del préstec es destinaran a sanejar les entitats nacionalitzades, és a dir, el Banc de València, CatalunyaCaixa, Nova Caixa Galicia i Bankia. Per cert, durant els pròxims mesos, es preveu que el ministeri d'Economia reactivi la subhasta de CatalunyaCaixa i decideixi el futur del Banc de València i Nova Caixa Galicia.

Durant el mes de setembre el ministre De Guindos coneixerà l'auditoria definitiva -i per entitats- de la banca feta per les firmes PwC, KPMG, Deloitte i Ernst & Young. L'avaluació provisional, anunciada al juny, apuntava a unes necessitats de capital de les entitats financeres de fins a 62.000 milions d'euros.

L'executiu espanyol té previst aprovar en el consell de ministres del 24 d'agost la creació del banc dolent , l'entitat que agruparà actius immobiliaris considerats tòxics i que ara estan en mans de la banca i dificulten la recuperació del sector.

Justament en l'edició d'aquesta setmana el setmanari The Economist considera que, tot i la caiguda del 22,4% registrada des del 2007, els preus de l'habitatge a Espanya segueixen estant "bastant per sobre del seu valor just" i assenyala que, donada la situació per la qual travessa actualment l'economia espanyola, "seguiran caient en picat".

En qualsevol cas, a Europa ja s'ha visualitzat que el problema espanyol no radicava únicament en el sistema bancari -que ha assolit ja una morositat rècord del 9,4%-, sinó que l'arrel va més enllà. El mercat laboral, la sanitat i l'educació són ara la principal preocupació de Brussel·les, que demana més estalvi i convergència amb la resta de països de la zona euro.

Reformes pendents

Rajoy ha deixat per a després de les vacances d'estiu diverses reformes pendents. La més important és la del sector energètic, que té l'objectiu essencial de pal·liar el dèficit de tarifa, la bombolla de 24.000 milions d'euros sorgida de la diferència entre els ingressos i els costos reals del sistema que s'havia convertit ja en una amenaça real per al dèficit de l'Estat.

Les altres dues reformes són la privatització aeroportuària i la liberalització del transport ferroviari. La ministra de Foment, Ana Pastor, també té sobre la taula una proposta que fa temps que demora: la instal·lació de peatges tous a les autovies de l'Estat.

El president espanyol també es trobarà durant aquesta tardor amb reivindicacions financeres de caràcter intern, ja que diverses comunitats autònomes s'acolliran al fons de rescat autonòmic. Oficialment ho han anunciat el País Valencià i Múrcia, però es dóna per fet que Catalunya hi haurà de recórrer per fer front als venciments de deute (gairebé 5.000 milions només en l'últim trimestre de l'any). El Govern anirà més enllà i tensarà la corda en favor del pacte fiscal.

Sense poder desatendre, doncs, l'escena interna, Rajoy s'ha programat una agenda internacional molt activa per a aquesta recta final de l'estiu, amb la vista posada en el rescat. Abans de finals de mes es reunirà amb el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, per exposar la posició espanyola sobre la unió bancària i fiscal. El 6 de setembre rebrà a Madrid la cancellera alemanya, Angela Merkel, i cinc dies després farà el mateix amb el primer ministre finlandès, Sauli Niinistö. Entre el 20 i el 21 de febrer Rajoy es desplaçarà a Roma per trobar-se amb Mario Monti i clausurarà la seva gira internacional amb l'Assemblea General de l'ONU a Nova York, a finals de setembre.