La contaminació, un problema global

Hamburg

Alemanya vol ciutats parcialment lliures de vehicles

Els conductors de cotxes hauran de comptar en un futur que no podran circular de manera il·limitada per dins de les grans ciutats alemanyes. Per lluitar contra les emissions de diòxid de nitrogen, el ministeri federal de Medi Ambient ha enllestit un projecte de decret que possibilita als municipis ordenar la prohibició de conduir en determinats carrers i zones.

Si el projecte entra en vigor -de moment el ministeri federal de Transport no veu cap necessitat d’aplicar-lo- els municipis alemanys podrien limitar el trànsit amb diverses opcions: amb la distribució de nous adhesius que distingeixin els vehicles més nets, als quals es permetria circular en determinades zones vetades a cotxes amb motors dièsel més contaminants; amb la prohibició directa de tots els dièsel per determinats carrers, amb l’opció de deixar circular-hi els nous models (Euro 6), o amb la implementació d’un sistema de circulació per data, a l’estil del que s’experimenta a París.

Prohibició dels dièsel

Una de les ciutats que més s’han plantejat lluitar contra la contaminació de l’aire és Hamburg. Jens Kerstan, senador de Medi Ambient de la segona ciutat alemanya més poblada, va advertir al consumidor que abans de comprar-se un cotxe dièsel pensés que en el futur se’n podria prohibir la circulació. Kerstan va apuntar que la seva conselleria “treballa a tota màquina per presentar un pla de preservació de la puresa de l’aire” que passa alhora per ampliar els carrils bici, els trams de metro i ferrocarrils urbans, el servei de car sharing (cotxes compartits) i el d’autobusos lliures d’emissions a partir del 2020. Però l’alcalde d’Hamburg, el socialdemòcrata Olaf Scholz, va avançar que amb ell no hi haurà cap prohibició de circulació de cotxes a la ciutat. Qui sí que s’ha compromès a prohibir vehicles privats del centre de la capital a partir del 2019 és Oslo. Amsterdam també s’ha proposat que el 2025 tot el trànsit de la ciutat sigui de vehicles lliures d’emissions contaminants.

Milà

Lluita sense èxit contra el fum dels cotxes i les calefaccions

Milà és una de les ciutats italianes que més lluiten per reduir la contaminació de l’aire, però els èxits no arriben. La capital industrial del país fa deu anys que aplica restriccions en la circulació dels vehicles més contaminants i en l’ús de la calefacció, a més d’aplicar incentius per a l’abandonament del cotxe, però ha tancat l’any 2016 com a tercera ciutat més contaminada del país.

A Itàlia, per llei cap ciutat pot superar concentracions de pols subtils tòxiques superiors als 50 micrograms el metre cúbic més de 35 dies a l’any. Milà les va superar durant 73 dies. Aquest hivern la falta de pluges ha agreujat la situació i ha obligat la ciutat a impedir durant uns dies la circulació de qualsevol cotxe que no fos ecològic o de servei públic. I a partir del 6 de febrer els vehicles més contaminants ja no podran circular mai pel centre històric de Milà. Quasi tota la resta de cotxes, excepte els híbrids, hauran de pagar per entrar-hi. Fins i tot pagaran els que van amb GPL (gas propà líquid) o gas metà, fins ara considerats ecològics, perquè les autoritats tenen dificultats per comprovar quins circulen de debò amb gas i no amb benzina.

A més, a Milà ningú no pot tenir la calefacció a més de 20 graus. En els períodes punta de contaminació, qui porta els nens a escola en bus no paga bitllet, i hi ha descomptes en els serveis per compartir cotxe o bicicleta. Els grups ecologistes, però, volen més carrils especials perquè bus i bici siguin atractius de debò.

París

En el camí de l’antipol·lució, aixecant polseguera

Davant un fort pic de contaminació al desembre, la municipalitat de París va posar en marxa durant sis dies el que s’anomena trànsit altern. Una xifra massa elevada si es dona un cop d’ull a l’historial d’aquesta mesura que restringeix la circulació de vehicles en funció de les matrícules parells o senars tant a la capital francesa com en 22 comunes de la regió de l’Illa de França. Des que es va posar en marxa per primer cop el 1997, només s’havia aplicat tres vegades: aquell mateix any, el 2014 i el 2015. El desembre passat va ser, de fet, un mes negre (de pol·lució). Segons AirParif, l’associació que vigila la qualitat de l’aire a la regió de l’Illa de França, l’últim mes del 2016 va ser el pitjor episodi -en intensitat i durada- de contaminació a la capital francesa en els últims deu anys.

Un de cada dos parisencs està exposat a un aire que no respecta la reglamentació, alerta AirParif. L’alcaldessa, Anne Hidalgo, ho sap i és per això que ha fet de la lluita contra la pol·lució una de les seves prioritats amb un pla que pretén fer desaparèixer progressivament de la ciutat els vehicles més contaminants. Des del 2015, camions i autocars matriculats abans del 2001 no poden circular-hi i des de l’estiu passat tampoc ho poden fer els vehicles matriculats abans del 1997, de moment entre les 8 del matí i les 8 del vespre. Va ser a finals d’estiu també quan es van tancar al trànsit 3,3 quilòmetres de moll de la riba dreta del Sena, fins llavors una mena d’autopista urbana, ara reservada als vianants. Una decisió que malgrat aixecar molta polseguera no ha impedit a Hidalgo seguir emprenent el camí de l’antipol·lució. Des d’aquesta setmana, París s’ha convertit en la primera zona de circulació restringida de França i qualsevol vehicle que circuli per la ciutat ha de portar enganxat al parabrisa un adhesiu oficial que indica, de l’1 al 5 i amb colors diferents, el nivell de pol·lució del vehicle. A partir de demà -ja que es preveu un nou pic de pol·lució-, aquest sistema substituirà el trànsit altern en funció de les matrícules, prohibint la circulació als vehicles amb el número d’adhesiu més elevat, i per tant, més contaminants.

Londres

Més impostos i eficiència tecnològica per combatre l’‘smog’

El Londres de l’etern smog ja és història. Però, sis dècades i mitja després que es prohibissin les calefaccions amb carbó, la qualitat de l’aire torna a ser una amenaça. El motiu, els tres milions de vehicles privats i públics que hi ha matriculats a la conurbació. Brixton Road, per exemple, al sud, va superar el 5 de gener el límit de diòxid de nitrogen permès per a un any, d’acord amb la regulació comunitària, que és d’un màxim de 18 hores per sobre de 200 micrograms / metre cúbic. L’artèria va depassar les 19. Es calcula que hi ha 9.500 morts prematures a la ciutat per la contaminació atmosfèrica.

El 2003 va entrar en vigor el congestion charge, un peatge de 13 euros diaris pensat llavors per reduir el trànsit al centre més que no pas per millorar la qualitat de l’aire. Des d’aleshores es calcula que la congestió ha disminuït un 30%, un fet que no resulta fàcil d’apreciar visualment. El 2008 es va crear també la zona d’emissions baixes, que abraça els 1.580 quilòmetres quadrats del Gran Londres. Els propietaris de vehicles grans, no pas turismes ni 4x4, paguen un impost diari d’entre 120 i 240 euros en funció del pes, sempre que no arribin als mínims requeriments d’eficiència en la combustió.

El nou alcalde laborista, Sadiq Khan, ha decidit combatre encara més radicalment el problema. La primera mesura serà la introducció, a finals del 2017, de la taxa d’emissions, que potencialment afecta tots els conductors, i que en la mateixa àrea que el congestion charge penalitzarà amb 12 euros més els motors menys eficients. Khan també ha plantejat la zona d’emissions ultrabaixes per a tot el Gran Londres, amb el mateix objectiu i que també pot afectar tots els vehicles. Aquests podran arribar a pagar fins a 12 euros en funció de les seves característiques d’eficiència. A més, l’alcaldia està renovant la flota de busos perquè tots siguin de zero emissions el 2020. També s’han establert 12 rutes específiques en què és ja prioritària la circulació d’aquests busos.

Ciutat de Mèxic

La capital americana de les contingències ambientals

L’any 2016 la Ciutat de Mèxic va tenir almenys deu episodis ambientals en què les autoritats van recomanar als seus ciutadans no fer esport a l’aire lliure i no agafar el cotxe, i van declarar durant uns dies la gratuïtat del transport públic. A tot el país moren prematurament 22.000 persones a l’any per la pol·lució, a causa de malalties del cor, tumors malignes o afeccions pulmonars.

Amb 8,5 milions d’habitants i gairebé 20 milions més a l’àrea metropolitana de l’estat de Mèxic, Ciutat de Mèxic és una de les urbs més contaminades del continent. El màxim risc és als mesos de febrer, març i juny, quan no hi ha pluges que netegin l’aire i quan fins i tot els partits de futbol de la lliga mexicana s’han de canviar d’horari per seguretat.

L’alcalde, Miguel Ángel Mancera, ha volgut combatre aquests efectes amb el programa Hoy No Circula, que obliga diàriament un 20% dels cotxes a quedar-se a casa mitjançant un sorteig que es fa en la tramitació dels papers del vehicle. Tot i així, l’augment de població i la migració interna provoquen que gairebé 6 milions de cotxes circulin cada dia per la ciutat, i només uns quants dies a l’any l’aire està completament net.

De 6 a 11 milions

“El fet és que necessitem més transport públic però no hi ha recursos”, explica el secretari de Salut, Armando Ahued, que admet que, malgrat els esforços, el parc automobilístic no para de créixer. The Economist va publicar que el nombre de cotxes en pocs anys podria passar dels 6 als 11 milions.

Entre altres iniciatives per estudiar alternatives per la crisi mediambiental, el Barcelona Supercomputing Center està treballant en un model informàtic per reduir la contaminació al districte federal. Podria quedar en no res si les autoritats mexicanes no qüestionen el mateix centralisme de la capital, que provoca la sobrepoblació o que el model urbà estigui supeditat a l’econòmic.

Pequín

Reduir la dependència del carbó per poder respirar

En l’últim mes Pequín ha viscut un dels episodis més elevats i llargs de contaminació. En algunes zones de la capital els nivells de concentració de partícules PM2,5 han superat els 600 micrograms, quan l’OMS recomana no sobrepassar els 25. A l’hivern l’ús necessari de la calefacció, encara de carbó, incrementa els problemes de contaminació d’una ciutat de 22 milions d’habitants.

Des de l’any passat, i coincidint amb l’assistència de Xi Jinping a la cimera del clima de París, s’ha establert un sistema d’alertes de quatre nivells. Aquest Nadal Pequín va decretar la vermella, la més alta. S’activa quan l’índex de qualitat de l’aire de la ciutat se situa per sobre dels 500 en un dia o si es preveu que els nivells estaran entorn dels 300 durant quatre dies consecutius. La ciutat combat la contaminació prohibint la circulació dels cotxes més contaminants i obligant els altres a circular en dies alterns. Es prohibeix el moviment de terres en les obres i es tanquen fàbriques, que també funcionen amb carbó, i escoles. També s’aconsella a la població evitar els espais a l’aire lliure. Són mesures puntuals, però es necessiten solucions a llarg termini, per això el govern de Pequín s’ha fixat reduir aquest any un 17% el nivell de contaminació.

Mesures cosmètiques

Una allau de queixes a les xarxes socials ha obligat a anunciar mesures addicionals, com la instal·lació d’equips de purificació d’aire en escoles que inexplicablement encara no en tenien. També s’ha anunciat la creació d’una policia mediambiental, que estarà operativa al març i que podrà detenir a qui trobi cometent delictes, com encendre barbacoes i cremar escombraries. La mesura és cosmètica, perquè el problema no són les barbacoes, sinó el cinturó d’indústria pesant, altament contaminant, que envolta Pequín pel sud. I, per solucionar-ho, la Xina necessita implementar un canvi de model energètic i una dura reconversió industrial amb milions d’acomiadaments.