Barcelona“Durant el confinament ha crescut l’addicció al pòquer online i als videojocs”, assegura Dominica Díez, coordinadora de la unitat d’atenció d’Althaia, a Manresa. I no és només una apreciació aïllada. Una enquesta del ministeri de Sanitat certifica que durant el confinament va créixer fins a un 30% el consum de jocs de cartes online amb aposta i que el pòquer va ser el que va créixer més. També alerta que un 9% dels menors d’entre 14 i 17 anys que van respondre a l’enquesta presentaven un possible trastorn per videojocs, una xifra que en adults es reduïa al 6,9%.
Les unitats de joc patològic remarquen que el tancament de les sales de joc i dels bars durant el confinament, juntament amb la paralització de les competicions esportives, va ajudar els pacients addictes al joc presencial i a les apostes esportives. Però, per contra, han notat un increment de joc patològic relacionat amb altres apostes digitals que no s’han vist afectades per la pandèmia.
El pòquer online creix un 36%
Justament, els informes sobre el mercat del joc estatal reflecteixen que l’any 2020 el joc online va créixer amb un 8,5% més de comptes nous, mentre que el sector que va disparar els ingressos va ser el del pòquer: un 36%. El bingo online i els jocs de casino en línia ho van fer un 33% i, per primer cop en 5 anys, van caure els guanys del sector de les apostes esportives, concretament un 3,5%. Segons la patronal Cejuego, el 2020 el joc online va representar un 13,7% del total de joc real (quantitats jugades menys premis abonats), mentre que la xifra “normal” s’hauria situat en una forquilla del 7,5% al 8%.
“De cada 10 nous pacients que ens arriben, 7 tenen problemes amb el joc online”, adverteix Marta Sancho, de la unitat de l’Hospital de Sant Pau, que descriu, com la resta de centres, que el perfil del malalt de joc patològic “s’ha rejovenit” en els últims anys a causa del joc online. I és que alguns estudis parcials d’àmbit estatal situen la prevalença del joc patològic en adolescents per sobre del 2%, és a dir, per sobre de la dels adults. “Fins i tot hem tingut pacients amb 16 anys”, assegura Núria Aragay, del Consorci Sanitari de Terrassa.
En aquesta unitat, el 28% de les primeres visites ja són per joc online, el 25% a Mataró. “Amb el joc presencial, la mitjana és de cinc a set anys per convertir-se en jugador patològic, mentre que amb el joc online sol ser d’un a dos anys. El potencial d’addicció és molt gran”, sentencia Sara Soria, del Consorci Sanitari del Maresme. A la unitat de Salt, el 42% dels menors de 20 anys atesos el 2019 va ser per apostes, ruleta i pòquer. “Estem atenent un pacient que amb 26 anys té un deute de 25.000 euros en casino online”, explica Amparo Ridaura, del Parc Sanitari Martí i Julià de Salt.
El salt de les apostes als jocs de casino ve propiciat pels tipsters, youtubers pronosticadors de resultats. “Són la pedra angular del negoci de les apostes esportives. S’encarreguen d’alimentar amb jugadors la indústria del joc”, adverteix l’investigador social David Pere Martínez, autor de Ludomorfina. Tant és així, que els tipsters “solen cobrar un percentatge en funció de les pèrdues dels clients que aportin als jocs de casino”, afegeix.
Més casos d’addicció a videojocs
A la unitat de Reus, el que més ha crescut en l’últim any són els casos d’addicció als videojocs. A la de Manresa, s’ha triplicat el nombre de primeres visites: s’ha passat de 6 casos el 2019 a 18 el 2020. I a la unitat de Sant Joan de Déu, especialitzada en menors, ja són el 60% dels motius de consulta i han notat “una allau” de casos durant la primavera. “Ara el que ens preocupa molt és un grup de nanos que s’han quedat tancats a casa jugant a videojocs malgrat que s’ha aixecat el confinament”, lamenta Josep Lluís Matalí, coordinador de la unitat de conductes addictives.
![Getty](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
