PalmaLa dificultat per trobar casa a les Illes ha deixat de ser un problema exclusiu dels treballadors del sector turístic per estendre’s als que fan feina en serveis essencials. Professors, sanitaris, policies o dependents de supermercats que es desplacen a les Balears per fer feina durant la temporada alta no es veuen capaços d’afrontar les despeses d’una casa. Per això, ja hi ha empreses, com ara Mercadona, i administracions públiques, com el Servei de Salut d’Eivissa i Formentera, que ofereixen allotjament als seus empleats per tal de garantir la mà d’obra. Mentrestant, els sindicats reclamen mesures perquè aquesta situació deixi de resoldre’s de manera puntual i que es compensi amb mesures a llarg termini, com ara equiparar els treballadors desplaçats a les Balears amb els de les Canàries.
Un 70% del sou per al lloguer
“Quan vaig arribar a Eivissa per fer feina de professora aquest mes de maig vaig demanar a tothom de l’escola si tenia cap lloc on dormir, encara que fos un sofà, però res”, explica Tania Capó, una mestra d’educació infantil mallorquina. La jove, de 27 anys, va decidir entrar a les llistes de professorat d’Eivissa perquè a Mallorca l’alta demanda de feina a l’escola pública li impedia trobar cap contracte temporal. “Sabia que em gastaria doblers, però no tants. Estic pagant 1.200 euros per un apartament per a mi sola, el més econòmic que vaig aconseguir. Això representa gairebé un 70% del meu sou”, afegeix la docent.
Ara bé, el problema és encara més greu per a les professores eivissenques, adverteix Capó. “Les meves companyes d’aquí viuen amb les seves parelles i els llogaters les fan fora al juny perquè volen fer lloguer turístic. Aleshores no saben què fer, estan pensant de marxar a Mallorca els mesos d’estiu”, denuncia. De fet, el factor turístic li ha complicat a ella també la recerca d’habitatge. “Aquests mesos, de maig i juny, els propietaris ja han fet fora els inquilins o estan a punt de fer-ho, perquè volen llogar els apartaments a turistes. És una missió impossible trobar un lloc per, almenys, un mes”, manté. Tot i que ella va descartar compartir pis, assegura que els preus oscil·laven “entre 500 i 600 euros per una habitació en una casa compartida amb cinc o sis persones”.
"Les meves companyes eivissenques es plantegen anar a viure a Mallorca a l'estiu perquè les fan fora per poder llogar els seus pisos a turistes" ”
El cost de viure tot sol a les Pitiüses és tan elevat que ni tan sols un metge s’ho pot permetre. Aquest és el cas d’Antonio Coello, un odontòleg gallec que es va mudar de Madrid a Eivissa el 2018 per fer feina a l’atenció primària de l’hospital Can Misses, el referent de les Pitiüses. Ell va ser un dels facultatius que va estrenar la residència gratuïta per a professionals sanitaris que l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera va obrir el 2017, i que aquest mes de maig ha ampliat les seves places de 12 a 26. Les instal·lacions estan pensades per a persones amb contractes de reforç d’estiu i per cobrir vacances, tot i que hi ha professionals -com Coello- que les utilitzen com a allotjament provisional fins que troben un lloguer.
El metge va venir per un mes i, després d’encadenar contractes, va aconseguir cobrir una excedència de quatre anys, de la qual ja n’han passat tres. A l’arribar, a la residència va conèixer altres professionals sanitaris que estaven en la seva mateixa situació i, tres mesos després, un company els va oferir a ell i un altre amic anar a viure de lloguer al seu pis. Abans d’això, havia vist “pisos amb quatre i cinc persones amb preus elevats i opcions més íntimes per més de 1.000 euros”, ofertes que va descartar perquè suposaven “gairebé la meitat del sou”. “No pot ser que destinis bona part del que ingressis a un lloguer o a pagar la teva estada”, lamenta.
Testimonis com el de Tania Capó o Antonio Coello motiven el sindicat CSIF (Central Sindical Independent i de Funcionaris) a demanar una solució. Si bé el seu president, Juan Nieto, valora positivament iniciatives com les de l’Àrea de Salut de les Pitiüses, també és realista davant el problema. “Tant de bo l’administració facilités l’habitatge a tots els empleats públics de les Illes. Però estam xerrant de 10.000 treballadors”, manifesta.
En lloc d’això, el CSIF fa 15 anys que aposta per una altra mesura: igualar les condicions dels treballadors públics destinats a les Illes Balears a les de les Canàries. Nieto aclareix que això “seria equiparar la indemnització per residència segons l’illa, distingint entre les que són majors i les que són menors”. Així, Mallorca s’hauria de considerar illa major -amb factor d’insularitat simple-, mentre que la resta serien illes menors -amb doble insularitat-, a excepció de Formentera. Per l’illa pitiüsa petita el president del CSIF considera que s’hauria d’aplicar una triple insularitat. “De mitjana, això suposaria uns 300 euros per cap de plus d’indemnització”, defensa, més del triple del que reben ara, que són 90 euros. La diferència és encara més gran si es compara amb Ceuta i Melilla, on “cobren entre 600 i 700 euros de plus per fer la mateixa feina”, afegeix el sindicalista.
Iniciativa privada
Però oferir allotjament als treballadors no és només una iniciativa pública. L’empresa Mercadona torna a oferir enguany allotjament i dietes als seus treballadors que venen a fer feina a les Illes, segons afirmen fonts de la cadena de supermercats. “No és res excepcional per a nosaltres, ho feim a altres zones i ho havíem fet anteriorment”, puntualitzen les mateixes fonts. A hores d’ara encara no poden concretar quants treballadors arribaran a l’arxipèlag des d’altres indrets, atès que es farà segons les necessitats que apareguin.
Un altre sector que s’ha vist obligat a prendre aquesta mesura ha estat l’hoteler. Per exemple, fonts de la cadena mallorquina Meliá Hotels asseguren en declaracions a aquest mitjà que ja ofereix allotjament i pensió completa als treballadors de la zona de Calvià, el municipi amb major pressió turística després de Palma. I no és l’única. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) apunta que hi ha diverses hoteleres a l’illa que ofereixen aquest servei residencial, però neguen que sigui una pràctica estandarditzada.
Tot plegat redunda en una manca de mà d’obra, un problema que la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ja havia percebut a principis d’any i “es va fer més evident des de Setmana Santa”. La CAEB assenyala que el preu de l’habitatge pot tenir repercussions en el sentit que “molts treballadors van partir per la pandèmia i ara els pot deixar de parèixer rendible tornar a les Illes amb lloguers tan elevats”. Aquesta realitat “afecta especialment el sector serveis -hotels, restaurants, bars, etc.-, però també altres sectors com el transport, la construcció o la sanitat”, alerten.
Per la seva banda, els sindicats coincideixen que aquesta situació s’està cuinant des de fa temps. “És una constant des de fa anys. No només per als treballadors temporals o funcionaris que s’han de traslladar a les Balears, sinó per a la població resident. Les Illes Balears som una de les comunitats on hi ha més població en règim de lloguer i alhora on es destina un percentatge més elevat a pagar la renda de lloguer, un 41% de mitjana”, manifesta la secretària de Polítiques Socials i Igualtat de CCOO de les Balears, Eva Cerdeiriña. A més, insisteix la sindicalista, les Illes també lideren la llista d’autonomies amb més endarreriments en el pagament de l’habitatge.
“Aquests factors, sumats als salaris que hi ha a l’arxipèlag -el salari mitjà és de 1.844 euros, mentre que l’estatal és de 2.038-, revelen l’esforç que han de fer les famílies per pagar la casa i expliquen les taxes de de risc de pobresa i exclusió social”, comenta Cerdeiriña. Cal recordar que les Illes van encapaçalar l’augment de la taxa Arope (At Risk Of Poverty and Exclusion) el 2021 a escala estatal. Per tancar, la secretària de CCOO també vincula aquest escenari amb tres factors clau: “La compra d’habitatges per part d’estrangers, que aquests dos anys han aprofitat els baixos interessos; el volum d’habitatges que apleguen els fons d’inversió, i l’escassíssima política pública quant a lloguer social”.
El secretari general de la Federació de Serveis i Mobilitat i Consum d’UGT, José García, incideix especialment en el lloguer vacacional. El problema de l’habitatge “s’ha anat estenent a mesura que ha crescut l’allotjament turístic, atès que són cases que han deixat d’estar al mercat per a les persones que venen a treballar de fora”. Amb tot, García conclou que tant Mallorca com Menorca van per camí “d’eivissitzar-se” i que això revertirà en els treballadors. En qualsevol cas, reivindica que “això és bo de solucionar: amb una feina atractiva, un salari que permeti pagar la casa i unes bones condicions laborals i dies lliures”.
Policia i Guàrdia Civil cerquen casa per a uns 700 efectius
El del 2022 serà el primer estiu de total normalitat després de la pandèmia i els cossos policials ja es preparen per fer-hi front. Mentre que la Policia Nacional espera que arribin a les Illes entre 250 i 300 agents, la Guàrdia Civil preveu que en desembarquin uns 400.
Conscients de la problemàtica habitacional amb què es trobaran els agents, els cossos de l’Estat ja han pres mesures. Per un costat, la Policia ja ha anunciat acords per oferir-los allotjament en hotels de 3 o 4 estrelles. I, per un altre costat, la Guàrdia Civil acaba de signar un protocol amb el Consell d’Eivissa per habilitar una residència a Sa Coma amb una dotzena de places.
![L’Hotel Punta Negra de Calvià es va vendre el novembre del 2021 per 180 milions d’euros a Blasson Property Investiments.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
