El setge s’estreny sobre Sarkozy

ParísEl futur polític de l’expresident francès Nicolas Sarkozy penja d’un fil. La justícia no ha donat treva a l’home que es perfilava com l’esperança d’una dreta balcanitzada, i ahir França va veure com l’hereu del chiraquisme arribava a primera hora del matí dins un cotxe amb els vidres tintats a Nanterre, on la direcció central de la Policia Judicial va citar-lo a declarar per un possible delicte de tràfic d’influències i violació del secret d’instrucció. El Napoleó de la França moderna, el president hiperactiu que va debutar el 2007 amb una energia inesgotable que va portar-lo a rescatar hostesses espanyoles al Txad, a arrancar Íngrid Betancourt dels braços de les FARC i a repatriar infermeres búlgares empresonades a Líbia, ha acabat ofegat per mitja dotzena de casos oberts de corrupció.

És aquest mateix virus el que s’està menjant una UMP que podria acabar perdent la carta Sarkozy, que no ha amagat mai les seves intencions de tornar a l’Elisi el 2017 i que, per molts, és l’única esperança d’un partit que el mes passat ja va perdre el seu president, Jean-François Copé, per un escàndol financer. El Sarkozy del bling-bling, el marit de Carla Bruni, l’home que volia refundar el capitalisme, quan tot just començava a treure el cap després de la derrota davant Hollande a les últimes presidencials, podria acabar veient-se obligat a replegar la seva ambició i renunciar definitivament a refundar el seu regne.

Queda per veure si la justícia el considera culpable, però de moment ahir ja es va guanyar l’etiqueta del primer exmandatari francès que està en detenció preventiva per ser interrogat. Sarkozy es troba sota el règim de garde à vue, una mesura inèdita per a un antic mandatari i que permet mantenir-lo detingut fins a dos dies.

Rapidesa i sorpresa

No feia ni vint-i-quatre hores que el seu advocat, Thierry Herzog, i dos alts magistrats del Tribunal Suprem, Gilbert Azibert i Patrick Sassoust, havien sigut detinguts sota les mateixes condicions que l’expresident. Dilluns ja se sabia que era possible que Sarkozy fos convocat per declarar, però la rapidesa amb què avança la investigació ha agafat a tothom per sorpresa. Tenint en compte que el seu advocat ja feia un dia que estava sota detenció, Sarkozy va optar per presentar-se davant la justícia sense representant de la seva defensa.

Els quatre homes són sospitosos d’haver creat una xarxa d’informadors que hauria mantingut l’entorn de Sarkozy i a ell mateix al corrent de l’evolució d’un dels casos judicials més candents que pesen sobre l’expresident, el dossier L’Oréal. Se sospita que l’expresident hauria utilitzat la seva influència sobre l’hereva de la marca de cosmètics, Liliane Bettencourt, l’anciana que ostenta la tercera fortuna de França, per obtenir-ne finançament durant la campanya que el 2007 el va portar a l’Elisi.

Va ser per una investigació d’un altre dels casos que planen sobre Sarkozy que dos magistrats de París van descobrir la suposada existència d’aquesta línia directa entre la justícia i l’entorn de l’expresident. Els jutges van decidir punxar els telèfons de Sarkozy a principis d’aquest any per esbrinar si durant la campanya del 2007 va rebre finançament il·legal de mans del dictador libi Muammar al-Gaddafi. Les escoltes aparentment van ser infructuoses en aquest sentit però els magistrats van descobrir que l’expresident utilitzava un telèfon portàtil a nom d’un tal Paul Bismuth per comunicar-se únicament amb el seu advocat, el detingut dilluns Thierry Herzog. Ell, al seu torn, tenia línia directa amb un altre dels detinguts, l’alt magistrat del Tribunal Suprem Gilbert Azibert, un home amb accés directe a la intranet de la institució i molt ben informat de l’evolució del cas L’Oréal. D’aquí que puguin ser acusats d’haver violat el secret d’instrucció.

El seu col·lega Patrick Sassoust, el quart detingut, també és sospitós d’haver passat informació confidencial a l’entorn sarkozista. El mes passat la justícia va registrar la casa d’Herzog i d’Azibert, així com el despatx del magistrat al Tribunal Suprem. Revisant els ordinadors van veure que tant Azibert com Sassoust havien accedit a la informació interna i confidencial sobre l’afer Bettencourt, del qual no eren encarregats.

L’altre càrrec pel qual va declarar ahir l’expresident, el tràfic d’influències, ve del fet que aparentment Sarkozy hauria promès a Azibert un lloc al Consell d’Estat del Principat de Mònaco, una posició molt preuada per a un magistrat que ja està a punt de jubilar-se. El contingut que s’ha anat filtrant de les escoltes revela que Herzog era l’encarregat de treure informació a Azibert per després transmetre-la a Sarkozy, que es referia al magistrat com “el nostre amic”. Si bé l’escàndol ha posat en evidència la connivència entre l’entorn de l’antic cap d’estat i les institucions judicials i policials, no és la primera vegada que es destapen detalls de les tècniques de Sarkozy per seguir de prop els casos que podrien allunyar el seu objectiu de recuperar l’Elisi. Al març el cap de la Direcció Central d’Intel·ligència Interna (la institució de contraespionatge francès), Patrick Calvar, va afirmar que Sarkozy li havia trucat personalment el juny del 2013 per demanar-li com avançava la investigació pel cas Al-Gaddafi.

L’“acarnissament” socialista

El sector sarkozista de la UMP ahir estava mut. Els pocs que van fer alguna declaració van jugar la carta ja coneguda de “l’acarnissament” del govern socialista i de la justícia contra l’expresident, un argument que ell mateix va esgrimir el mes passat per defensar-se. Però el partit de centredreta francès està dividit en lluites fratricides, i a l’altre costat del front la situació delicada de Sarkozy és un motiu d’alegria. Són sobretot dos antics primers ministres, Alain Juppé i François Fillon, els que es freguen les mans.

Després de la dimissió a principis de mes de l’aleshores president del partit, Jean-François Copé, per un escàndol de corrupció, el partit busca desesperadament un líder, i tant Juppé com Fillon voldrien arribar a l’Elisi el 2017. Sarkozy és el seu principal obstacle, vist per la majoria dels votants de la UMP com la millor opció per salvar un partit tan balcanitzat.