El negoci dels creuers s’estén a tot Catalunya

BarcelonaCatalunya s’ha convertit en un pol d’atracció del turisme de creuers. El 2008 els ports catalans on podien atracar aquest tipus de vaixells -Barcelona, Tarragona i Palamós- van rebre 2.075.000 passatgers. L’any passat la xifra ja era de 2.633.000, un 26% més. Al territori ja hi ha cinc ports preparats per acollir creuers després de les últimes incorporacions de Roses (2010) i Sant Carles de la Ràpita. “Ens trobem en un boom d’aquest tipus de turisme perquè el model té molta incidència entre els nord-americans [que se senten atrets per Catalunya] i els europeus”, explica Juan Antonio Duro, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i expert en turisme.

Les previsions per aquest any són que el sector continuï creixent. “Els creuers és l’únic segment turístic que ha mantingut un bon ritme de creixement en les últimes dues dècades, no només a Catalunya sinó també arreu del món”, detalla el consultor dels estudis de Turisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Pau Morata. Hi ha elements que ho expliquen: s’ha popularitzat el producte per la baixada de preus i per la diversificació de les destinacions, que permet visitar diferents capitals en un sol viatge. A més d’un previsible creixement de passatgers, aquest any també augmentarà el nombre de ports que rebran creuers. Aquest juliol s’estrenarà el de Sant Carles de la Ràpita, que amb sis escales portaran al municipi tarragoní un miler de passatgers. “El marge de creixement en els creuers a Catalunya es concentra precisament en els ports secundaris perquè el de Barcelona ja està molt ben posicionat”, destaca Duro.

Barcelona és el port de referència a Catalunya, però també al Mediterrani. El pes que té respecte a la resta de ports catalans és incomparable. Només l’any passat va rebre 2,6 milions de passatgers -gairebé igualant la xifra rècord del 2011-, distribuïts en 834 escales. Les xifres registrades durant el primer trimestre d’aquest any mantenen aquesta tendència ascendent. Del gener al març han arribat a les instal·lacions portuàries 253.038 creueristes, un 14% més que durant el mateix període de l’any passat. Segons els portaveus de Port de Barcelona aquest increment ajuda a “consolidar” la desestacionalització del sector impulsada en els últims temps.

N’hi ha prou amb cinc ports?

Tarragona encara no té tancada la xifra de vaixells que atracaran a les seves instal·lacions, però preveu que sigui semblant a l’any passat, en què es va arribar als 2.000 creueristes. Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita, tots tres gestionats per Ports de la Generalitat, rebran un total de 41.000 passatgers, repartits en 53 escales, una xifra que representa un increment del 32% respecte a l’any anterior. Aquesta activitat creuerística deixarà a la Costa Brava i les Terres de l’Ebre un impacte econòmic estimat de tres milions d’euros. “Diem que el turisme de creuers és molt bo per a Catalunya perquè hi ha molts sectors que guanyen diners, des dels taxistes, els proveïdors d’aliments o les agències de viatges receptores”, detalla el consultor dels Estudis de Turisme de la UOC. Els experts discrepen en el nombre de ports que ha de tenir el país per rebre aquest tipus de turisme i no “morir d’èxit”, com ha passat amb ciutats com Venècia. Segons Duro, l’actual oferta és racional i atén tot el territori litoral català: Roses per al nord de la Costa Brava, Palamós per al centre i el sud de la Costa Brava, Barcelona per al centre del litoral català, i Tarragona i Sant Carles de la Ràpita per cobrir el territori sud. “Se n’ha de limitar el nombre. Si es comença a créixer en ports secundaris amb molt potencial poden deixar de ser-ho”, detalla el professor de la URV. En canvi, el consultor dels estudis de turisme de la UOC assegura que no cal limitar l’obertura de ports secundaris. “No és preocupant que se’n posin més en servei perquè no són grans vaixells. El que sí que és alarmant és la saturació que pateix el port de Barcelona”, apunta Morata. Pel consultor de la UOC, el cost ecològic que està pagant la ciutat pel fet de tenir tants creuers és molt elevat. “Amb la brossa que surt d’un sol vaixell es pot omplir un camp de futbol”, indica.

L’elecció dels nord-americans

Els turistes nord-americans són els creueristes que més visiten els ports catalans. És el principal client de les instal·lacions portuàries de Barcelona i el segon dels ports gestionats per la Generalitat. Part d’aquest èxit es deu als vols directes que s’han impulsat en els últims anys entre els Estats Units i l’aeroport del Prat. Per poder-ne atreure encara més les administracions gironines -el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, les cambres de comerç de Girona i Palamós i l’ajuntament del municipi baixempordanès- i la Generalitat fa anys que reivindiquen que el govern estatal declari el port palamosí espai Schengen. Segons portaveus de Ports de la Generalitat, aquest pas permetria que es poguessin fer sortides i arribades de creuers des del port gironí. Alhora també tindria més sentit materialitzar la connexió en transport públic entre l’aeroport de Girona i el port.

Després dels nord-americans, a Barcelona s’imposen els creueristes anglesos i els ciutadans de l’Estat que opten per fer les vacances en un creuer, mentre que a Palamós el rànquing l’encapçalen britànics i francesos. La posada en funcionament del vol directe entre Barcelona i Pequín aquest maig ha obert un mercat que diversificarà la demanda. “L’asiàtic serà el turisme que més creixerà”, apunta el director de màrqueting i comunicació de la companyia Royal Caribbean, Marc Pedrol. “Perquè Catalunya pugui seguir explotant el seu potencial cal apostar per la millora de les infraestructures”, recorda Duro. A Roses, l’actual tipologia del port impedeix atracar grans creuers i això els obliga a fondejar a fora i portar els passatgers a terra en embarcacions.

Tarragona: l’objectiu d’assolir els 40.000 creueristes anuals

Tarragona es reivindica com a nou pol de referència en el turisme de creuers i ha teixit tota una estratègia per fer valer la seva posició. El repte que es marca és multiplicar les xifres actuals: si en els últims anys el volum de passatgers s’ha situat al voltant dels 2.000, es preveu que el 2014 passin pel port de la ciutat una forquilla d’entre 3.000 i 4.000. L’objectiu a mig termini és fer el gran salt i assolir els 40.000 creueristes anuals. El projecte involucra, a banda del Port, agents com el complex hoteler i d’oci BCN World -un projecte que encara ha de rebre el vistiplau normatiu al Parlament després del pacte polític assolit entre CiU i PSC-, Port Aventura, el Patronat Municipal de Turisme, la Diputació i la Cambra de Comerç. El Port ja ha llançat la marca Tarragona Cruise Port Costa Daurada al mercat internacional de creuers i treballa en una solució provisional de les instal·lacions mentre no tingui feta la nova terminal urbana per donar resposta a les companyies del sector.