Catalunya gira l'esquena a Rajoy per sortir de la crisi

BARCELONA."Espanya necessita un nou marc amb unes mesures creïbles per generar confiança i ocupació". Aquesta recepta la va donar Mariano Rajoy com a candidat a la presidència del govern espanyol el 3 de juny del 2011 en una conferència al Cercle d'Economia a Barcelona. Pocs mesos després guanyava les eleccions amb una còmoda majoria absoluta que li havia de permetre impulsar totes les reformes que preveia per assolir aquell "nou marc" que, segons anunciava, havia de portar confiança i ocupació. Les dades de l'Enquesta de Població Activa de divendres, però, ja van deixar clar que l'atur no està disposat a frenar i els resultats de l'enquesta que Gaps ha elaborat per a l'ARA posen en relleu que la confiança en la política econòmica de Rajoy està sota mínims: un 91,2% dels catalans creuen poc o gens en les seves mesures per sortir de la crisi. I la xifra encara és més exagerada entre el sector al qual fa un any es dirigia l'actual president espanyol, ja que la desconfiança que desperta entre empresaris i autònoms -els que, segons Rajoy, han de reactivar l'economia- s'eleva fins a un més que contundent 97%.

De fet, aquest col·lectiu és un dels més reticents al rumb econòmic de Rajoy, només superat pel dels estudiants, la totalitat dels quals en desconfien. Però el líder popular no troba enlloc gaires suports. Els que més hi creuen són els jubilats i pensionistes, tot i que aquesta fe només la comparteixen escassament un 14% dels enquestats del col·lectiu. De la mateixa manera, a Rajoy li costaria trobar suports entre els votants d'altres partits cap a una política econòmica que s'ha caracteritzat per aplicar el contrari del que va prometre. Fins i tot entre els mateixos electors del PP la rebuda no seria gens unànime, ja que tan sols un 58,6% hi confien, mentre que un 41,3% hi confien poc o gens. Per darrere seu, un 27,3% dels votants de Ciutadans encara creuen en Rajoy i, molt lluny, també ho fan un 6,2% dels electors de CiU.

Els empresaris, de fet, també són el col·lectiu més pessimista quant a l'evolució de l'economia: un 69,7% creuen que empitjorarà l'any que ve, un percentatge notablement superior al 53,3% d'enquestats que de mitjana ho preveuen. A l'altre cantó, tan sols un 7,6% dels empresaris confien que la situació millori, sis punts per sota de la mitjana. En aquest sentit, els col·lectius d'edat més optimistes són els més joves de 34 anys i els més grans de 65, però tot i això només un 16,8% creuen en la millora. En un moment tan difícil i amb un líder en qui quasi ningú creu, l'optimisme és un bé escàs. Els votants del PP són els que tenen millors expectatives, atès que un 31% creuen que millorarà la situació. Els de CiU, en canvi, tot i governar a Catalunya estan vacunats contra l'eufòria, i només confien en la millora un 16,2%, fins i tot per darrere dels electors d'ERC.

De la mateixa manera, els mals presagis globals es converteixen sovint en temors personals. Per això, més d'un 30% dels empresaris i autònoms veuen molt o bastant probable perdre la feina els pròxims mesos, un percentatge que cau a menys del 20% en el cas d'assalariats per compte aliè, tot i que l'atur ja s'ha situat a Catalunya al 22,5%. Així doncs, si es confirmessin les pors dels enquestats, en pocs mesos la taxa de desocupació podria superar la perillosa xifra del 40%, i desbordaria totes les previsions.

Tanmateix, aquest panorama negre i les escasses expectatives que transmeten els catalans no els fan preveure que l'estat espanyol pugui situar-se a fora de l'euro, una possibilitat que de moment només s'ha posat de manera seriosa sobre la taula en el cas de Grècia, però que en alguns fòrums s'ha apuntat també per a Espanya. Un 41,7% ho veuen com una opció gens probable i un 36,3% com a poc probable. En tot cas, un 78% dels enquestats no ho preveuen. Sembla clar que si algú ha d'obrir la porta de sortida de la moneda única, en tot cas ha de ser el govern d'Atenes. Potser llavors, si això passés, l'horitzó espanyol també podria presentar més dubtes.

Malgrat tot, abans que passi, els empresaris i autònoms tornen a ser els que tenen més mals presagis: un 21,2% veuen molt o bastant probable sortir de l'euro. Una xifra, però, encara molt inferior al 72,8% que no ho veuen possible. Els joves també ho preveuen com a opció en un 20,1% dels casos, i els altres col·lectius ho creuen menys probable a mesura que avança l'edat. Els votants de tots els partits coincideixen per sobre del color polític i tots rebutgen la possibilitat de sortir de l'euro en un percentatge superior al 80%. En el futur negre que preveuen els empresaris, però, tot pot ser. Si els falta alguna cosa és la confiança que els prometia Rajoy.