Catalunya accelera el debat basc sobre el dret a decidir
BILBAOEl PNB d'Iñigo Urkullu va començar la campanya electoral a la plaça Catalunya de Sant Sebastià. El PP d'Antonio Basagoiti fa servir un lema -"Si tu no hi vas, ells guanyen"- clavat al que va idear el PSC en els comicis espanyols del 2008. Més enllà de si són simples coincidències o no, en el nou País Basc sense ETA ni il·legalitzacions s'està més pendent que mai de com evoluciona la política catalana després de la manifestació de l'Onze de Setembre. La via sobiranista que s'ha obert ha trastocat el guió dels partits bascos i posarà sobre la taula, l'endemà de les eleccions del dia 21, el debat del dret a decidir.
Si com indiquen les enquestes el vencedor és el Partit Nacionalista Basc, Urkullu haurà de moure fitxa abans del que hauria volgut. "A Catalunya el tema nacional apareix dos anys després d'haver començat la legislatura. El PNB pretenia fer el mateix i ara això [els canvis de fons a Catalunya] li resta marge de temps, accelera l'escenari basc", explica a l'ARA Alfredo Retortillo, professor de ciència política a la Universitat del País Basc. De fet, l'esquerra abertzale ha anunciat aquest cap de setmana que portarà el debat del dret a decidir al Parlament de Vitòria després de les eleccions, un gest que obligarà tots els partits a mullar-se. A l'altre costat de la balança, populars i socialistes bascos s'han aferrat a aquesta roca per reforçar el discurs antiindependentista i recuperar una veu nítida després de la seva etapa com a responsables de la gestió a Euskadi (el PSE des d'Ajuria Enea, el PP garantint-li l'estabilitat política).
El debat no s'atura el 21-O
Com subratlla Retortillo, el fet que els catalans vagin a les urnes un mes després amb l'autodeterminació com a principal tema de campanya farà que la discussió sobre el futur polític d'Euskadi no s'apagui. Al contrari. Avisa que hi haurà "actors interessats" a Madrid per anar tirant llenya al foc. Asier Blas, politòleg de la UPV, afirma que "no hi ha cap dubte que a mesura que avanci el procés obert a Catalunya impulsarà el basc". Hi pesarà, afirma, el temor que en una Espanya sense Catalunya s'endureixin "les polítiques identitàries excloents del nacionalisme espanyol" i en paguin els plats trencats els bascos. Tot això sobrevola ara el 21-O, una mena d'avantmatx del 25-N.
El PNB, perjudicat
Admet que el debat català els ha agafat de sorpresa
El candidat que previsiblement es convertirà en el nou lehendakari, Iñigo Urkullu, assegurava ahir a l'ARA que l'onada sobiranista segueix sent un element "colateral" de la seva campanya, que vol centrar en la necessitat de forjar grans acords transversals, conscient que Euskadi no és un país de majories absolutes. Tot i això, reconeix que els altres partits han trobat una via per pressionar-lo. Ara bé, troba paradoxal que hagi estat Felipe González qui hagi fet entrar amb més força el tren català a la campanya, ja que és "el responsable del cafè per a tothom ". Altres dirigents penabistes admeten en privat que les conseqüències de la manifestació de l'Onze de Setembre els han agafat "de sorpresa". Creuen que CiU no podia prendre cap més camí davant l'ofec de Madrid, però recorden que Catalunya i Euskadi tenen una gran diferència de fons: el concert econòmic. Pel PNB, el model de finançament basc permet esmorteir els efectes de la crisi i dóna marge per ajornar fins al 2015 la proposta d'un nou estatus polític per als bascos, basat en la sobirania compartida. Aquest era el guió previst però que ara els resultats electorals a Catalunya i a Euskadi poden fer trontollar.
EH Bildu pressionarà
Els abertzales posaran en valor el que fan altres nacions
"Queda una mica lluny", avisa el parlamentari d'Amaiur Joan Iñarritu davant la possibilitat que Urkullu posposi fins d'aquí tres anys la concreció del dret a decidir. Per això, l'esquerra independentista basca intentarà desmuntar el "fals dilema entre crisi i identitat" que, a parer seu, vol crear el PNB en un "càlcul tàctic". EH Bildu plantejarà la necessitat d'un acord sobre l'autodeterminació perquè "ara hi ha una fita històrica que no es pot deixar escapar", afirma Iñarritu. Es refereix als moviments de fons a Catalunya -ell va assistir a la manifestació de la Diada- però també al referèndum d'Escòcia i al nou escenari del Quebec (el Partit Quebequès ha fet campanya al costat de la candidata Laura Mintegi). Pocs dies després de l'Onze de Setembre, en un article al diari Deia , el professor de relacions internacionals Igor Filibi ja avisava que "no és casualitat" que els canvis a favor del dret a decidir sorgeixin de manera simultània i amb "plantejaments semblants" a totes aquestes nacions sense estat. L'esquerra abertzale no deixarà anar aquest fil i això l'obligarà a estar molt pendent de la política catalana.
El PSE es recol·loca
Intensifica el no a la ruptura i perd cintura per pactar
Com ja va explicar l'ARA, el PNB i el PSE han procurat anar refent ponts amb l'objectiu d'entendre's després del 21-O. Alfredo Retortillo creu que la irrupció de la via catalana al País Basc "posa ombres" sobre aquesta possibilitat. Tot i que la campanya socialista estava pensada per pivotar sobre les polítiques socials, Patxi López ha acabat per alçar la bandera de la negativa al dret a decidir per evitar la fuga de vots cap al PP. Aquest gir l'allunya del PNB i de la tercera via que el sector basquista ha defensat. El diputat basc Eduardo Madina, però, afirma a aquest diari que López és un "lehendakari desnacionalitzat" i que el seu gran triomf ha estat precisament "fer sortir del mig el debat territorial després de l'etapa de govern d'Ibarretxe".
El PP torna a la duresa
Els populars redirigeixen el missatge a la qüestió nacional
La formació d'Antonio Basagoiti és la que ho tenia més difícil per trobar un missatge de campanya clar. Sense poder vendre gestió a Euskadi, hi ha el risc que pagui els plats trencats de les polítiques de Mariano Rajoy. El nou cicle polític a Catalunya li ha permès trobar una via per intentar, a través del vot de la por, frenar la fuga del PP al PNB i desviar l'atenció de les retallades de Madrid. A més, és un discurs que cohesiona la direcció actual amb el sector de Jaime Mayor Oreja. El PP collarà.