Els catalans no esperen una bona resposta d'Espanya
La independència no serà un camí de roses pactat amb Espanya. Aquesta és la percepció majoritària dels catalans, que donen per descomptat que Madrid s'hi oposarà amb totes les seves forces.
BARCELONALa idea que el camí cap a la independència es podria fer de manera plàcida i pactada amb Espanya no sembla que tingui, de moment, gaire predicament entre la població catalana. De fet, una majoria aclaparadora dels enquestats pensen que la reacció espanyola davant una hipotètica declaració d'independència seria d'oposició frontal i de confrontació amb Catalunya. Només un 16% pensen que l'Estat es mostraria resignat davant d'un intent de secessió, i tot just un 6% esperen una actitud de col·laboració des d'Espanya.
No són resultats sorprenents, si ens atenem a tots els senyals que han enviat les autoritats i els mitjans de comunicació espanyols des que, arran de la gran manifestació de l'11 de setembre, la qüestió de l'estat propi va irrompre a l'agenda política. En el nostre cas, la hipòtesi d'una reacció amistosa o d'acceptació democràtica, semblant a la que va determinar per al Canadà el seu Tribunal Suprem o a la que es planteja a la Gran Bretanya per al cas escocès, és, ara com ara, poc probable i gens esperada.
El missatge de Madrid
Que el 72% dels enquestats pensin que Espanya respondria negativament a qualsevol intent català de constituir-se en un nou estat indica fins a quin punt el missatge transmès des de Madrid és clar. Cal dir, a més, que es tracta d'una percepció molt transversal: és compartida per tots els grups d'edat i per gairebé tots els electorats. Tanmateix, són els votants sobiranistes els que esperen una reacció més dura des d'Espanya, mentre que els contraris a la independència tenen més tendència a esperar col·laboració o refusen respondre a la pregunta.
Quan es concreta la qüestió i es demana a la ciutadania si esperaria un veto espanyol a l'ingrés de Catalunya a la Unió Europea, les dades indiquen que un 62% esperen aquesta resposta, mentre que només un 28% pensen que Espanya no posaria obstacles a la incorporació del nou estat català a les institucions comunitàries. Aquestes dades mostren un patró especialment interessant: els votants sobiranistes tenen més males expectatives sobre la reacció espanyola. Així, entre els votants d'Esquerra, Solidaritat i també de CiU hi ha una majoria aclaparadora que pensen que Espanya intentaria impedir l'ingrés de Catalunya a la Unió Europea. Per contra, entre els votants de Ciutadans, el PP i el PSC aquesta percepció és minoritària. De fet, tres quartes parts dels que votarien sí en un referèndum pensen que Espanya posaria obstacles per accedir a la UE, mentre que només un 45% dels contraris a la independència comparteixen aquesta opinió.
El fracàs de l'estratègia de la por
Es tracta d'un resultat especialment interessant, ja que apunta que la por a una reacció dura d'Espanya no desincentiva el suport a la independència, sinó que, en tot cas, el reforçaria. Si l'estratègia de la por que es desplega des de sectors espanyolistes estigués aconseguint dissuadir independentistes, veuríem més suport a la independència entre els que esperen un camí de roses i menys entre els que albiren dificultats. I observem precisament el contrari. De moment, doncs, sembla que si l'estratègia de la por té algun efecte és precisament el contrari del que busca: els que esperen una reacció més negativa d'Espanya i, per tant, més dificultats en el procés, són precisament els que més ganes tenen de marxar-ne.
Ara bé, aquesta pauta, més que per un efecte no desitjat de l'estratègia de la por, podria explicar-se pel fet que els contraris a la independència tenen, en general, una visió més positiva d'Espanya i les seves institucions, i per això tendeixen a esperar-ne una reacció més benèvola. És lògic pensar que als que tenen, a priori, més lligams emocionals amb Espanya i que volen mantenir-s'hi vinculats se'ls faci més difícil pensar que el seu país reaccionaria amb un intent d'exclusió de Catalunya que podria tenir conseqüències negatives també en les seves vides.
De moment, doncs, la duresa del discurs dels contraris a la independència no contribueix a generar dubtes entre els que en són partidaris, sinó, en tot cas, a polaritzar més el debat i fer que els partidaris de la independència se sentin cada vegada més allunyats d'un estat que perceben com a potencialment hostil. No sembla la millor estratègia si el que es vol és preservar la convivència i la unitat d'Espanya.
