Cap a l'estat propi per imperatiu social

BARCELONADos anys després de ser investit per primer cop, i en el moment d'iniciar la travessa definitiva cap a l'estat propi, Artur Mas va decidir mirar a l'esquerra. I no només a l'hora de buscar un company de viatge en ERC, sinó també -i sobretot- en el discurs. El resultat del 25-N ha demostrat, entre altres coses, que cal eixamplar la majoria social sobiranista, i que per convèncer els que encara són reticents, el millor argument és deixar clar que sense plena sobirania difícilment es pot sostenir l'actual nivell de serveis socials. "L'acció de govern durant la pròxima legislatura estarà fonamentada en la garantia de la supervivència del nostre model d'estat del benestar", va proclamar solemne Mas al Parlament.

Mas va anar més enllà, i en una maniobra per demostrar que les retallades no són ideològiques ni cap caprici, va anunciar que convocarà una cimera de grups parlamentaris per acordar com s'han de prioritzar els ajustos, és a dir, per obligar tothom a mullar-se i dir per on retallaria. El virtual president (serà investit avui) va fer una crida a identificar quins són els pilars bàsics de l'estat del benestar, allò a què no es pot renunciar. Les línies vermelles.

Sintonia CiU-ERC

El discurs de Mas va estar en plena sintonia amb el del seu soci, Oriol Junqueras, que va vincular de manera directa la inversió en l'estat del benestar i en el sector públic amb el creixement econòmic, en la línia neokeynesiana que tant li agrada al dirigent republicà. La coincidència va ser tal que Junqueras, que va sorprendre per la seguretat que va exhibir a la tribuna, es va veure obligat a recordar, en una de les rèpliques, que ERC i CiU representen "models socials alternatius", tot i que el moment històric els obliga a posar-se d'acord.

Aquesta va ser una altra de les constants de les intervencions de Mas i Junqueras, les apel·lacions al consens. "Vull fer notar que l'acord entre CiU i ERC no és limitador. És obert a tots aquells que vulguin fer aportacions", va dir Mas.

Les paraules s'han tenyit de vermell però l'objectiu continua sent el mateix: que Catalunya pugui exercir el dret a l'autodeterminació i tenir a punt les estructures d'estat necessàries. Això sí, va obviar la data del 2014 pactada amb ERC. Les raons de fons, però, són clares: "Catalunya ha d'acceptar d'una vegada per totes que Espanya no vol ser canviada, i està en el seu dret a no ser canviada. Tanmateix, Espanya també hauria d'acceptar que Catalunya no vol ser absorbida, ni assimilada, ni homogeneïtzada". Aquesta és la lectura inequívoca que fa Mas del resultat del 25-N, un avançament electoral del qual no es penedeix, i que considera que avala sense matisos l'exercici del dret a decidir. En conseqüència, va anunciar la convocatòria de la consulta en un procés que ha de ser "negociat, dialogat, a la recerca dels marcs legals necessaris que l'emparin i sota la voluntat d'arribar a consensos". I va demanar que ningú "negui drets", en una clara al·lusió al govern espanyol.

L'objectiu indissimulat de CiU i ERC és sumar al procés el PSC, un partit que navega en la indefinició (ICV-EUiA la donen per descomptada). Per sortir del pas, Pere Navarro va anunciar que s'abstindria en totes les votacions que facin referència al dret a decidir, una postura inèdita perquè suposa renunciar a tenir una posició en una qüestió tan cabdal com aquesta. I és la constatació que el PSC encara està fortament dividit sobre la consulta, tot i que Navarro va deixar clar que no volen posar bastons a les rodes. Mas es va mostrar sorprès i va burxar en una indefinició socialista que, per buscar-hi una lectura positiva, deixa el bloc del no reduït als 28 diputats del PP i C's.

Lula i l'austeritat

En l'àmbit econòmic, Mas va recitar les mesures incloses en l'acord amb ERC, en especial la idea d'un contracte programa per vincular una futura recuperació dels ingressos de la Generalitat a l'estat del benestar i l'activitat econòmica. Números, números, cites de Lula i atacs a "l'estricta política d'austeritat que està perjudicant la reactivació econòmica". Queda molt lluny aquell convenciment que hi havia a CiU l'any 2010 que amb les retallades es posarien les bases per al creixement econòmic. Però defensa també de la seva gestió, que va negar que hagués estat antisocial, ans al contrari, va destacar que el seu govern, amb el suport del PP, havia mantingut la pressió fiscal més elevada d'Espanya. I va llançar un missatge en idioma indignat : "Som en un moment en què és fàcil carregar-se governs. Atenció, però, perquè també és fàcil carregar-se països".

Tot bon discurs ha de tenir una mica d'èpica i alguna confessió personal. El primer ingredient el va resoldre amb unes gotes de Francesc Macià per "fer que Catalunya sigui un país lliure entre les nacions lliures del món". I per al segon va mostrar-se com un líder que no amaga les dificultats que haurà d'afrontar aquest procés ni les seves pròpies mancances: "Faré tot el que sàpiga, i pugui, per no fallar". Transparència total fins al final. Aquest és el nou Mas & Junqueras style .