Can Vies: les claus d’un conflicte enquistat

BarcelonaEl conflicte del centre social autogestionat Can Vies, que acumulava 17 anys d’història al barri de Sants de Barcelona, ha esclatat aquesta setmana. El desallotjament i posterior demolició d’aquest espai han desencadenat una onada de tensió social. La de Can Vies, però, és una carpeta que l’Ajuntament té oberta des de fa temps i que ara s’ha precipitat després del fracàs de les negociacions que podien haver evitat el desallotjament. La història d’aquest espai autogestionat -un símbol del moviment okupa a la ciutat, que ha acollit tota mena de lluites socials- es remuntava al 10 de maig del 1997, quan diversos col·lectius van entrar a l’edifici, després d’una cercavila, per reivindicar la falta d’espais.

De qui és Can Vies?

És propietat de TMB i funcionava de centre social des de feia 17 anys

L’edifici de Can Vies, al carrer Jocs Florals, es va construir el 1879, i es va vincular a la primera línia de metro. Era, de fet, un magatzem de materials per a aquestes obres, que es va convertir més tard en seu social dels treballadors del metro. Actualment és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) qui en té la titularitat. Des de fa 17 anys, però, l’espai, que havia quedat en desús, acollia les activitats que hi organitzava el centre social Can Vies i també era la seu d’algunes entitats de la zona, com els Bastoners de Sants -a més de servir de residència a alguna de les persones del col·lectiu-. TMB fa set anys que batalla judicialment per recuperar-ne la propietat, però fins ara els dos processos oberts havien acabat sense desallotjament. L’espai està afectat pel pla urbanístic dissenyat arran de l’arribada del tren d’alta velocitat a Barcelona, que el cataloga com a zona verda, però que ara per ara no té un calendari i un pressupost assignats per a la fase que afecta Can Vies.

Per què s’enderroca?

Les negociacions entre Can Vies i l’Ajuntament han fracassat

El procés de desallotjament de Can Vies va prémer l’accelerador al gener, quan el Tribunal Suprem va desestimar el recurs dels advocats dels ocupants per frenar-lo i la sentència dictada per l’Audiència de Barcelona el 2012 va esdevenir ferma. El desallotjament es va fixar per al mes d’abril, però el termini es va allargar fins a finals de maig amb l’objectiu que l’Ajuntament i el centre social poguessin trobar una sortida pactada a l’atzucac. Les negociacions, no obstant, es van trencar a mitjans de mes, quan la Plataforma de Suport a Can Vies va rebutjar la que l’Ajuntament, assegurava, era la seva última oferta. El col·lectiu sabia des d’aquell moment que l’actuació dels Mossos es podia produir en qualsevol moment i que l’endemà de les eleccions europees era una data factible per al desallotjament. Per això havien preparat elements per dificultar la feina de la policia, com ara una paret forrada amb bombones de butà.

Un cop desallotjat l’espai, l’enderroc va començar de manera quasi immediata. Segons TMB, perquè les condicions de l’edifici no garantien la seguretat. Des de Can Vies, però, això es va entendre com que el consistori no tenia intenció de complir les propostes que se’ls havien posat sobre la taula durant la negociació. Lamenten que l’edifici vagi a terra quan encara no hi ha cap previsió de donar-li un ús a curt termini. L’excavadora, que dimarts va acabar en flames durant els disturbis de la nit, s’ha erigit com el gran símbol de l’agressió.

Per què no hi ha acord?

Can Vies demanava aturar el desallotjament per negociar

“Hem tingut una paciència infinita”. Així resumia ahir l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el procés negociador que s’ha mantingut amb Can Vies. Segons l’alcalde, el seu equip sabia, des que va arribar al govern, que el tema d’aquest històric centre social no seria senzill de resoldre .“No és fàcil el diàleg amb qui no el vol”, apuntava ahir després de condemnar la violència de les protestes de les últimes nits. L’última oferta que el consistori va fer per escrit a Can Vies instava els ocupants de l’espai a abandonar-lo voluntàriament -i portar les seves activitats a un espai provisional- perquè s’hi fes una reforma necessària i el consistori n’assumís la titularitat. Després es comprometien a retornar l’espai al col·lectiu, però “sota el paraigua de l’Ajuntament”. Aquest últim punt desagradava a Can Vies, que va manifestar la seva desconfiança en la paraula del consistori i demanava, per negociar, anul·lar l’amenaça de desallotjament que hi havia sobre l’immoble. Apuntaven també que ells mateixos estaven disposats a assumir les reformes necessàries per insonoritzar l’espai i minimitzar les molèsties als veïns. Aquí les negociacions van entrar en punt mort.

Què diuen les parts?

Trias manté la “mà estèsa” i els okupes demanen dimissions

L’enderroc va marcar un punt i a part en el procés negociador -que també havia implicat entitats pròximes a Can Vies-. Així, mentre que ahir Trias reiterava que sempre que s’aturés la violència mantenia la “mà estesa” per buscar solucions, des del centre social es donava el diàleg per trencat amb la demolició de l’històric edifici. Consideren “insultant” que es parli de diàleg quan Can Vies ja és a terra i reclamen la dimissió tant de l’alcalde com del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí.

Trias va xifrar ahir els costos en el mobiliari urbà dels disturbis de dimarts a la nit en 68.000 euros -sense comptar-hi els danys a privats, com ara els que va patir la màquina excavadora- i va apuntar que per continuar dialogant el seu equip no acceptarà “ni la violència, ni els disturbis, ni el xantatge”. El regidor Jordi Martí, que ha capitanejat les negociacions, insistia que l’Ajuntament ho ha intentat “tot i més” i que l’última oferta plantejada sobre Can Vies era “molt atractiva”, però que els okupes demanaven ajornar sine die el desallotjament.

Ahir mateix els diferents grups de l’oposició municipal coincidien a condemnar els episodis de violència dels últims dies. Però no estalviaven crítiques a la gestió del conflicte en punts com els “errors” de coordinació policial o el fet d’haver donat la negociació per trencada.

Qui ha reaccionat?

Veïns i la síndica de la ciutat insten Trias a reprendre el diàleg

No era només l’oposició municipal la que instava ahir a mantenir el diàleg per solucionar el conflicte obert a Can Vies, també la síndica de la ciutat, Maria Assumpció Vila, i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona -que emmarcava les protestes en un context de creixents desigualtats-, demanaven que es reprengués el diàleg. El cap de files de la CUP, David Fernàndez, que s’ha signficat aquests dies per Can Vies, acusava el govern municipal d’haver trencat les negociacions. “L’enderrocament de Can Vies dinamita tot espai de diàleg”, apuntava en una entrevista a RAC1.

Què es farà a Can Vies?

L’espai s’ha de convertir, a llarg termini, en una zona verda

L’alcalde de Barcelona remarcava ahir que l’Ajuntament no busca un guany econòmic amb l’operació urbanística de Can Vies i que l’espai que ocupava l’edifici el “guanyarà la ciutat”. El terreny està afectat per un pla urbanístic vinculat a les vies del metro i de l’alta velocitat, i s’ha de convertir en una zona verda. No té, però, data ni pressupost.