El camí cap a l'estat propi amb ulls amics

PALMA. / VALÈNCIA.Les Balears observen amb distància el gir català i hi veuen perills i oportunitats

L'eclosió definitiva de l'independentisme a Catalunya com a moviment de masses i el procés que ha obert Artur Mas no deixen indiferent el nacionalisme balear. En general es veu com una esperança per créixer, però també temen un augment del centralisme espanyol. Amb més o menys grau, tots els sectors recorden que la situació política i social no és la mateixa, que les illes Balears són diferents.

El portaveu de la coalició PSM-IV-E, Biel Barceló, recorda que CiU encara ha de presentar un full de ruta clar però que si realment vol la independència representa "un perill i una oportunitat" per a l'arxipèlag. Un perill a causa d'una previsible contraofensiva espanyolitzadora des de Madrid i del mateix govern balear, en mans de José Ramón Bauzá. Però la por als reaccionaris no li ofega l'optimisme: "També pot servir perquè molta gent obri els ulls i vegi que hi ha un camí, que el mapa europeu es mou i l'independentisme no és cap quimera", afegeix.

Bauzá no s'ha esperat per atacar el sobiranisme. Diumenge passat el president balear va dir: "A Espanya ara tenim dos problemes: l'economia i els nacionalismes, que són el mateix que els independentismes".

"Fan bé de no esperar-nos"

L'econacionalista Barceló és al capdavant d'un grup de només cinc diputats en una cambra de 59 escons dominada pels 34 representants del PP. I és ben conscient que les illes Balears "són sociològicament i políticament" molt lluny del procés que es viu al Principat. "Faran bé de no esperar-nos", afegeix, tot i que desitja que la Generalitat obri la porta a alguna mena de lligam.

El coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, insisteix en el mateix sentit. Afirma que s'ha obert "un procés seriós i molt sòlid" però lamenta que els nous independentistes hagin oblidat que la comunitat de Catalunya "és només una part de la nació". "Els independentistes de sempre s'hauran d'encarregar de recordar-los-ho", afegeix.

Martí pensa en el futur i avisa que un estat català independent no pot renunciar a la resta del territori, en referència al País Valencià i les illes Balears, que per molt que tinguin un altre ritme els han de deixar una porta oberta i, mentrestant, afrontar qüestions pràctiques. Parla de la possibilitat de dobles nacionalitats per als habitants de la resta de Països Catalans i reclama que una futura constitució de Catalunya assumeixi la defensa del català a tot arreu on es parli.

Tot plegat ha arribat en un moment en què, a més, el nacionalisme illenc viu el naixement d'una nova formació. Convergència per les Illes -fundada per Josep Melià, hereva d'Unió Mallorquina i amb CiU com a referent- i la Lliga Regionalista de les Illes -encapçalada per Jaume Font, escindit del PP- anunciaven el dia 19 que es fusionaran en un sol partit de "centre autonomista".

Melià, que es diu nacionalista, admet que la manifestació de la Diada "va ser un gran èxit", que s'ha obert un procés "que no se sap com acabarà" i serà positiu "si ajuda a crear consciència de la pluralitat de l'Estat". Però recorda que ells demanen més autonomia "en el marc constitucional". Font, alineat amb el regionalisme, recorda que "Balears no és Catalunya" i que el Principat mira per als seus propis interessos. Amb tot, afegeix que Balears encara està més perjudicada per la manca d'inversions de l'estat i pel dèficit fiscal.

El País Valencià tem que el procés engegat per Mas porti a un boicot espanyol

Al País Valencià tots miren els efectes de la Diada en la realitat catalana amb expectació. Uns perquè veuen que el procés cap a l'estat propi va de debò i d'altres perquè intenten endevinar de quina manera la independència de Catalunya afectarà l'autogovern valencià. Que la secessió de Catalunya tindrà conseqüències per al País Valencià és una hipòtesi que ningú nega. I que en cap cas anirà en benefici dels drets i llibertats nacionals, tampoc. Des del Bloc Nacionalista Valencià es tem que els valencians seran víctimes d'una nova onada recentralitzadora que mirarà de reduir al mínim l'autogovern.

El secretari general del Bloc, Enric Morera, creu que el procés d'independència suposarà un augment de l'anticatalanisme al País Valencià i que tindrà "conseqüències nefastes per als interessos estratègics". Morera sospita que aquesta tendència podria servir a l'estat "per seguir boicotejant aspectes claus de l'economia productiva, com el corredor mediterrani, i perpetuar la marginació que pateixen els valencians".

L'alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià -també del Bloc-, comparteix els arguments de Morera. "El País Valencià i les Balears serem els més perjudicats si Catalunya marxa", assenyala. Sebastià creu que el canvi d'ordre que experimentaria l'estat espanyol posaria el País Valencià en la posició que fins ara ocupava Catalunya. "La rivalitat ara seria entre Madrid i València i, encara que la majoria de la societat valenciana se sent espanyola, els atacs recentralitzadors del govern podrien tensar aquesta relació", afegeix.

Davant aquest hipotètic atac a l'autogovern, la recepta de Sebastià és "seguir defensant la nostra llengua i cultura, els nostres interessos econòmics i la nostra capacitat de decidir com a poble". "La mateixa que estan aplicant els catalans: defensar el que és nostre", subratlla. Encara que dins del valencianisme polític se sap que la independència de Catalunya podria suposar la pèrdua de la feble autonomia valenciana, no per això s'ataca el camí emprès pel govern d'Artur Mas.

Democràcia per damunt de tot

Tot i que en el Bloc no es pensa ni de bon tros en un discurs independentista, s'entén que el govern català hagi assumit i promocioni el dret a l'autodeterminació. "Som conscients que cadascun ha de fer el seu camí tenint en compte allò que més convingui a cada territori", assenyala Morera. Sebastià destaca positivament l'exercici democràtic que suposa que un govern promogui una consulta popular i escolti què pensa la societat. "Per sobre del nacionalisme hi ha la democràcia i aquest procés està possibilitant veure qui és un verdader demòcrata", afirma.

Malgrat les seves bones paraules cap a CiU, el Bloc sembla haver pres la decisió de separar-se del que ha estat durant molt temps el seu alter ego a Catalunya. La seva bona entesa s'ha evidenciat en les diferents convocatòries electorals europees, en les quals els dos partits han concorregut en la mateixa llista. A partir d'ara, però, sembla que no es reeditarà aquest pacte.

Segons expliquen no es tracta d'un distanciament produït pels últims esdeveniments ocorreguts en la política catalana sinó que es tracta més aviat d'una decisió meditada en el si de la coalició Compromís. Els seus dirigents volen reforçar la imatge de marca de la coalició i el perfil d'esquerres i concórrer a les urnes sota el mateix paraigua.