L’herència política del ‘premier’, en joc

LondresEl primer ministre britànic, David Cameron, va comprometre ahir el seu crèdit com a negociador, el seu immediat futur i el llegat polític en el desenllaç de la cimera comunitària en què es debatia un nou acord de pertinença del Regne Unit a la Unió Europea. El que havia de ser una reunió de dos dies per llimar diferències tècniques es va convertir en un carrusel de reunions bilaterals i dos plenaris dels Vint-i-set que només van donar fruit quan ja s’entrava a la segona nit de converses.

A aquests entrebancs per a Cameron s’hi va afegir la confirmació, segons la BBC, que un amic personal i un dels aliats més pròxims dins del govern, el ministre de Justícia, Michael Gove, farà campanya a favor de la sortida de la UE. Gove no és una figura gaire popular en la societat britànica però té molt de prestigi en cercles influents. L’altra gran incògnita encara per resoldre és la decisió que prendrà, probablement avui, l’alcalde de Londres, Boris Johnson, sobre a quin bàndol donarà suport. Dijous Johnson es va entrevistar amb Cameron durant 40 minuts i va assegurar que quan conegués els detalls del pacte donaria a conèixer la seva posició.

El retard a l’hora d’aconseguir el pacte tan anhelat per Cameron va desfermar durant el dia d’ahir a Westminster una batalla entre partidaris del sí i del no pel control del relat i la significació sobre la prolongació de la cimera. Els favorables a les tesis de Cameron, de quedar-se en una UE reformada, insistien que la magnitud dels canvis proposats als socis europeus s’evidenciava en la dificultat de tancar res. Ho feia explícit, entre d’altres, el diputat Nicholas Soames, tory de pes, que piulava: “La durada [de la negociació] indica la determinació del PM [primer ministre] per obtenir [un] bon resultat en una negociació complicada i difícil”.

Els euroescèptics, que ahir a la nit van celebrar un primer acte a Londres, oferien una versió diferent. La dilació en el temps de les negociacions referma la necessitat d’abandonar una Unió “que no cedeix [al final, sí] ni a les mínimes demandes” de Cameron, en paraules del també conservador Owen Paterson, en declaracions a la BBC.

A l’espera de les capitals

Tot i la dificultat de l’acord aconseguit, la sort de Cameron dependrà de la lectura que se’n faci a la resta de capitals europees. Tornar a Londres proclamant victòria perquè des de París o Varsòvia es faci una lectura diametralment oposada no és el millor escenari a què es pot enfrontar. També resultarà fonamental la percepció que l’opinió pública britànica tingui sobre si finalment Cameron ha aconseguit els canvis fonamentals que pretenia i que, en teoria, han de frenar la immigració. Aquest tema, juntament amb la sobirania de Westminster per sobre de l’Eurocambra, serà un dels punts clau sobre els quals els detractors de la Unió basaran l’estratègia.

Segons altres informacions de Sky News, Cameron convocarà avui mateix el seu govern per explicar els detalls de l’acord. Després els membres del gabinet podran prendre oficialment partit. I Cameron activarà el rellotge per celebrar un referèndum -possiblement el 23 de juny- que marcarà la seva hora de la veritat.