Bufa el vent sobre el paisatge del vi i la memòria

Vilalba Dels ArcsEls set molins eòlics que l’empresa energètica Naturgy ha previst instal·lar a la partida dels Barrancs de Vilalba dels Arcs són setanta-sis metres més alts que la Torre Agbar de Barcelona, i només vuitanta metres més petits que la Torre Eiffel de París. La comparativa serveix per fer-se una idea de la magnitud del projecte i es pot veure en forma de dibuix en un dels cartells enganxats a la paret del Celler Bernaví, ubicat als afores del poble. Si res no ho impedeix, els pròxims mesos aquest racó situat entre camps de vinya, oliveres, ametllers i franges de bosc, canviarà de fisonomia i deixarà de ser un dels pocs espais del nord de la Terra Alta encara lliure d’aerogeneradors.

La Ruth Fullat i els germans Marco i Gino Bernava van arribar a la finca del Mas Vernet de Vilalba dels Arcs fa una mica més de deu anys per aixecar un dels cellers amb més caràcter de la comarca. “Després d’un periple per diversos cellers italians vam decidir comprar aquesta finca de Vilalba. En aquell moment Itàlia vivia un boom vitivinícola, amb cellers consolidats i tendències molt acotades. En canvi, a la Terra Alta la revolució del vi era força incipient i encara hi havia marge de creixement i d’experimentació, i sobretot ens oferia un entorn natural tranquil i ben conservat”, explica Marco Bernava.

Però aquella tranquil·litat que els va atreure fa una dècada ara s’ha esquerdat: a principi de mes, la senyalització de fites i la presència de maquinària confirmava que els treballs previs a la construcció de la central eòlica dels Barrancs estaven a punt de començar. Un dels aerogeneradors s’aixecarà a dos-cents metres de la finca del Mas Vernet, a la carena de la muntanya que voreja la propietat.

“Aquí hi tenim la nostra casa, el celler i un projecte de rehabilitació per transformar el mas en un allotjament rural vinculat a l’enoturisme. ¿Però qui vindrà a passar la nit tan a prop d’un aerogenerador i sota una turbina de 3,4 MW? Si en dia tranquil ja sentim el moviment de les aspes dels molins que hi ha a gairebé dos quilòmetres, imagina’t quina serà la remor que tindrem de fons a partir d’ara”, es queixa Bernava.

Alerta d’opacitat

Alerta d’opacitat

De fet, com tants altres projectes de centrals eòliques, el dels Barrancs no ha estat lliure de controvèrsia. Les entitats ecologistes, la nova plataforma Terra Alta Viva i la mateixa Denominació d’Origen del Vi de la Terra Alta alerten de l’opacitat amb què es gestionen aquest tipus de projectes i dels efectes negatius sobre el paisatge, el patrimoni, l’agricultura i el desenvolupament turístic. I el problema no fa més que créixer, perquè als 148 molins en funcionament a la comarca s’hi han de sumar els trenta previstos en zona de desenvolupament prioritari i un centenar més pendents de superar els tràmits de la ponència ambiental.

La Ruth, el Marco i el Gino se senten abandonats per les administracions: “Ni la Generalitat, que és l’encarregada de planificar el desplegament de les energies renovables, ni la Diputació, ni els alcaldes han respost a la nostra crida quan hem plantejat els efectes de la implantació dels molins al límit de la meva propietat”. “A més, el projecte tècnic de la central eòlica dels Barrancs es va valorar a partir de documentació caduca: l’ortofoto de la nostra finca que inclou l’informe és anterior al 2009 i, per tant, a la construcció del celler; i les valoracions socioeconòmiques s’han fet amb dades de fa gairebé vint anys. L’última dècada a la Terra Alta s’han construït cellers nous, s’ha desenvolupat l’enoturisme i els vins de la DO són els tercers en quota de mercat a Catalunya”, defensa Bernava.

Als espais de la Batalla de l’Ebre

Als espais de la Batalla de l’Ebre

Però l’inici de les obres de la central eòlica dels Barrancs no ha alertat només el sector del vi. A la zona s’hi conserven restes de la trinxera que les forces republicanes van construir en plena Guerra Civil. Es tracta de prop de set-cents metres de rasa, amb pous de tirador, refugis i línies d’evacuació a la confluència dels municipis Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. Les últimes setmanes l’historiador Aitor Garcia ha rastrejat la zona acompanyat de membres de l’associació Terra Alta Viva, per assegurar-se que la instal·lació dels molins no repercuteix en la protecció dels espais de la memòria de la Batalla de l’Ebre: “Els Barrancs va ser un dels punts clau durant l’ofensiva republicana del juliol del 1938. De moment no sabem la ubicació exacta dels molins previstos en aquest indret, perquè la informació és poc transparent i ens arriba amb comptagotes. A mesura que es vagi marcant el terreny amb les estaques que delimiten l’àrea afectada, podrem valorar quines són les afectacions”.

Però s’ubiquin o no al damunt mateix de les trinxeres, la construcció de la central eòlica suposarà grans moviments de terres, amb l’obertura de pistes i la construcció de línies elèctriques d’evacuació, que acabaran afectant el paisatge de la batalla. “Aquest és un territori de memòria, que cada any acull visitants atrets per la història i el paisatge pràcticament verge que ara està en perill. La societat i especialment els polítics han de valorar seriosament si val la pena pagar aquesta penyora, a canvi de convertir una part de la comarca en una gran central eòlica amb major risc de despoblament’, reflexiona l’historiador Andreu Caralt, guia de l’empresa Terra Enllà, especialitzada en visites als Espais de la Batalla de l’Ebre.

De fet, el Catàleg del Paisatge de Catalunya promogut pel departament de Territori i Sostenibilitat ara fa deu anys definia els espais de la Guerra Civil de la Terra Alta “com un actiu de primer ordre, també per a la promoció i la competitivitat territorial”.