Brussel·les passa a l'acció per frenar la corrupció
BRUSSEL·LESLa Comissió Europea proposa endurir el control sobre els comptes dels polítics i dels seus familiars. Mentre en públic els portaveus comunitaris asseguren que els presumptes casos de corrupció que sacsegen Mariano Rajoy són només un afer intern espanyol, el cert és que Brussel·les treballa per tallar en sec possibles nous casos de diners d'origen dubtós, blanquejats aprofitant l'enrevessada xarxa del sistema financer. "El diner brut no té lloc a la nostra economia", va avisar ahir la comissària de l'Interior, Cecilia Malmström. I encara menys en "temps de crisi", va subratllar.
La corrupció costa 120.000 milions d'euros a l'any a la UE, una dada esfereïdora que es fa més incomprensible encara quan tants ciutadans passen per greus problemes econòmics.
Casualitat o no, el calendari ha fet que les dues propostes per estrènyer les mesures de prevenció s'aprovin la mateixa setmana que el president espanyol ha de tornar a la capital europea, a la cimera de caps d'estat i de govern prevista per dijous i divendres. Tot fa pensar que bona part de les preguntes giraran, altre cop, sobre l'afer Bárcenas -com ja va passar dilluns a Berlín-, cosa que n'amplifica el ressò internacional i debilita encara més la marca Espanya als ulls del món. Tot plegat en un moment delicadíssim, mentre la resta de dirigents europeus estan centrats en la negociació del pressupost europeu 2014-2020 -un sudoku difícil d'encaixar- i miren de reüll la fràgil salut de la caixa espanyola.
La premsa econòmica, i de manera especial la que influeix de veritat en els mercats, no ha descartat encara que Madrid hagi d'acabar recorrent al rescat. Per als socis que més s'haurien de tornar a gratar la butxaca, cada cop es fa més difícil de justificar aquestes macroajudes de cara a la seva opinió pública. A més, la cancellera alemanya, Angela Merkel, té eleccions aquesta tardor i no vol més polèmiques que puguin beneficiar els rivals socialdemòcrates.
En aquest context, mentre les tensions centrífugues dels estats membres s'aguditzen, la Comissió va presentar ahir el pla per impedir la legalització de capitals procedents del frau, el tràfic de drogues o la corrupció. L'objectiu és posar ordre i demostrar que la Unió Europea no és només la suma dels estats membres. El projecte inclou dos dictàmens per vigilar les transferències de fons i ser més efectius a l'hora de detectar i combatre els moviments il·lícits. Es tracta de crear "unes normes clares que reforcin la vigilància exercida pels bancs, els advocats, els comptables i altres professionals afectats", va explicar el comissari de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier.
El punt més sorprenent, però, és que les recomanacions també s'aplicaran a "persones domèstiques políticament exposades i a les organitzacions internacionals, i als familiars i socis pròxims", segons la documentació facilitada per la Comissió. Per si hi hagués alguna ombra de dubte, especifica que vol més control dels comptes dels "caps d'estat, membres del govern, parlamentaris i membres dels tribunals suprems". Es tracta només d'una proposta i ara la pilota és a la teulada de cada país i del Parlament europeu, que s'hi ha de pronunciar. En el cas espanyol, la corrupció ha tocat de ple moltes d'aquestes institucions, començant per la família reial o les males pràctiques de l'expresident del Suprem, Carlos Dívar, i acabant per polítics de diverses ideologies. Per això des d'Espanya es faria especialment difícil argumentar una posició contrària a aquest pla. Al mateix temps, però, suposaria haver d'acceptar un nivell d'aprofundiment democràtic que fins ara el PP ha negat, per exemple, excloent la figura del monarca espanyol de la llei de la transparència.
Fins ara, la normativa comunitària contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme tenia entre els grups de risc els polítics de fora de la UE que havien estat marcats per irregularitats en tercers països. El salt qualitatiu a partir d'ara és que s'amplia el focus als polítics que tenen residència en algun dels estats membres.
La tasca de collar millor el tràfec de diners també afectarà els bancs. Els obligarà a extremar la precaució, fent auditories dels seus clients, sabent qui hi ha darrere de cada societat i aturant-se davant de les transaccions que puguin ser sospitoses. Les entitats financeres hauran de comprovar els negocis que considerin de risc, esbrinant la procedència dels fons i qui n'és el titular. En els casos en què el perill sigui més elevat, caldrà l'autorització de la direcció del banc abans de fer una transacció.
L'exigència també serà més gran -sempre que les dues propostes acabin veient la llum definitivament- a l'hora de fiscalitzar els pagaments en efectiu. Fins ara, la quantitat mínima a partir de la qual s'havien d'activar els mecanismes de control eren els 15.000 euros. Segons va explicar ahir la Comissió, diferents sectors han denunciat que aquesta xifra és "insuficient" per garantir-ne la vigilància. Per això, proposa que el nou llindar se situï als 7.500 euros, de manera que seria més estricte fins i tot que les recomanacions fetes per l'organisme que lluita contra el blanqueig a escala mundial.
Les persones que comercialitzin amb béns i serveis cobrant en metàl·lic hauran de portar registres, implantar controls interns i notificar a les autoritats les operacions que siguin poc transparents. L'altre front que s'inclou en aquest paquet de mesures són els jocs d'atzar, ja que fins ara a la directiva només hi figuraven els casinos.
Un desafiament per a Rajoy
El gest de Brussel·les suposa tot un desafiament per al govern de Rajoy, que segons el prestigiós Financial Times , el diari de la City londinenca i la capçalera de referència al cor d'Europa, afronta ara "la batalla de la seva vida". L'editorial amb què encetava la setmana ha estat un cop dur per al govern espanyol, ja que posava en dubte la investigació interna dels comptes del PP i alertava que bona part de les institucions espanyoles mostren "signes de putrefacció". Uns dubtes que han tingut la seva traducció als mercats, recelosos del comportament que pot tenir Espanya els pròxims mesos. Dijous i divendres, cimera important a Brussel·les. I Rajoy s'haurà de tornar a mullar.
