El boom que ve del cotxe elèctric

BarcelonaTot i que ens sembli un invent força innovador, la història del cotxe elèctric és fins i tot anterior als vehicles amb motor d’explosió. El primer fabricant d’automòbils català va ser la companyia La Cuadra, fundada l’any 1898 i que va apostar per fabricar cotxes elèctrics, però no va tenir gaire èxit i va fer fallida el 1902. Aquell primer fabricant va esdevenir la llavor d’Hispano Suiza, una marca que -ironies del destí- ha renascut per fabricar cotxes elèctrics de luxe.

El canvi de paradigma en la indústria automobilística als països occidentals s’ha produït durant els últims deu anys, per una suma de factors que es poden resumir en l’ascens dels fabricants de vehicles elèctrics (com ara Tesla) i la caiguda en desgràcia dels motors dièsel a partir del Dieselgate o escàndol de les emissions del grup Volkswagen. Aquests dos factors, sumats a l’augment de la consciència sobre l’emergència climàtica, han accelerat la transició cap a un nou model d’indústria automobilística més sostenible, que compta amb la complicitat dels compradors i amb l’empenta institucional dels grans organismes europeus i nord-americans: l’any 2035 no es podran vendre cotxes nous amb motor dièsel i gasolina a la Unió Europea. Els EUA preveuen que aquella data la meitat dels seus cotxes nous siguin elèctrics.

Una de les primeres alternatives als motors convencionals van ser les mecàniques de gas liquat de petroli (GLP) i gas natural comprimit (GNC), dos tipus de combustibles que, tot i oferir menys emissions, no han acabat de comptar amb el suport de les institucions. El cotxe del futur serà elèctric i de zero emissions, i els grans grups automobilístics ja han anunciat la fi dels motors de gas per centrar els seus esforços en l’electrificació de la seva gamma.

Un dels grans inconvenients dels cotxes elèctrics és la velocitat de càrrega de les seves grans (i pesades) bateries de liti i la necessitat de disposar de punts de recàrrega. Per això els principals fabricants europeus estan apostant per una solució a mig camí com són els vehicles híbrids endollables o PHEV, capaços de funcionar en mode totalment elèctric i de zero emissions i fer ús del motor de combustió de manera combinada quan queda poca electricitat a les bateries. L’altre gran cavall de batalla en aquest camp són les bateries de grafè, un material que substituiria el liti permetent recarregar el 80% de la bateria en només 7 o 8 minuts i presentar autonomies d’entre 600 i 1.000 quilòmetres.

L’altre gran inconvenient que presenten els cotxes elèctrics i els híbrids endollables és el seu elevat preu de compra, sensiblement superior a un cotxe de combustió de potència similar. Un exemple un Fiat 500 elèctric resulta uns 10.000 euros més car que un 500 amb motor de gasolina i potència equivalent.

Esperant noves bateries

Amb tot, els analistes coincideixen en apuntar que aquesta diferència de preu tendirà a igualar-se, i que l’any 2025 els cotxes elèctrics seran tan competitius com els de combustió. Hi influirà, d’una banda, la caiguda dels costos de les bateries de liti, així com l’arribada de noves generacions de bateries amb més densitat i capacitat. D’altra banda, uns costos de desenvolupament ja amortitzats que permetran fer servir la mateixa plataforma per a diversos vehicles del mateix grup automobilístic.

L’elevat preu que encara ara tenen els cotxes elèctrics, l’autonomia limitada i la poca velocitat de recàrrega fa que la seva implementació segueixi ritmes diferents en funció de la renda i el tipus de vida. Això explica que els països amb rendes per càpita més elevades del nord d’Europa sigui on hi ha un percentatge de vendes de cotxes de zero emissions (a Noruega ja són el 54% del total) més alt, mentre que els països del sud i de l’est europeu encara se situen en percentatges molt inferiors. Amb tot, la progressió de les vendes de cotxes elèctrics a Europa en els últims anys ha sigut espectacular, i ha passat de representar tan sols l’1% del total l’any 2018 al 7,6% de vendes de cotxes nous aquest 2021.

Però el camí per assolir un horitzó amb automòbils amb menys petjada ecològica no és uniforme a tot el món. Al Japó, sense anar més lluny, ja fa molts anys que fabricants com Toyota van apostar per les mecàniques híbrides, una possibilitat tècnica que semblava exòtica ara fa 25 anys però que el pas del temps ha acabat consolidant.

Japó aposta per l’hidrogen

Un quart de segle després els grans fabricants japonesos no acaben de veure clar el futur del cotxe elèctric i segueixen investigant altres sistemes de propulsió de zero emissions, en especial el dels cotxes de pila d’hidrogen. L’avantatge principal dels vehicles amb pila d’hidrogen és la rapidesa de recàrrega -similar a la de fer benzina - i la seva alta densitat energètica, cosa que els fa eficients fins i tot en condicions extremes de fred i calor, a diferència dels elèctrics purs.

Els cotxes d’hidrogen només emeten vapor d’aigua pel tub d’escapament, tot i que el gran repte de futur serà poder produir prou hidrogen verd. Molts analistes coincideixen en apuntar que l’hidrogen serà el combustible del futur i la solució de mobilitat per als vehicles més pesants, com camions, autobusos, tractors i totterrenys, i es calcula el 2039 hi podrien haver uns 10 milions de vehicles a tot el món fent servir aquest combustible.