MADRID / BARCELONAPrincipals contractes vigents d'armament del govern espanyol
Una bombolla armamentística pot esclatar aviat si el govern espanyol no ho evita. Mentre el debat gira sobre les retallades en serveis socials, la greu situació de la despesa militar espanyola ha quedat en un segon pla. I el problema, creixent, té dimensions milionàries: el ministeri de Defensa té un forat de 27.365 milions d'euros, que ha de pagar abans del 2025, com a conseqüència de les comandes d'armament heretades bàsicament dels governs de José María Aznar, entre el 1996 i el 2004.
La quantitat equival a 2,7 punts del PIB, a gairebé el triple de la tisorada que les comunitats hauran de fer en despesa social i a deu cops el que preveu recaptar Mariano Rajoy amnistiant els defraudadors. Aquest any cal abonar 2.370 milions del total, dels quals només n'hi ha pressupostats 507. Queden per cobrir 1.863 milions, que s'hauran de buscar d'on sigui si no es vol inflar més una bombolla ja insostenible.
La xifra que s'ha trobat sobre la taula el ministre del ram, Pedro Morenés, és una herència enverinada, tot i que ja la devia esperar, ja que havia estat alt càrrec dels executius d'Aznar, per exemple secretari d'estat de Defensa. El PP va prometre modernitzar l'exèrcit espanyol i, per fer-ho sense disparar el dèficit i poder entrar a l'euro, es va inventar un curiós sistema per finançar els "programes especials d'armament". El mètode consistia que el ministeri d'Indústria concedia préstecs a 20 anys i a interès zero als fabricants espanyols d'armes -bàsicament quatre empreses que controlen el 75% del mercat- perquè poguessin desenvolupar equipaments que després es comprometia a comprar a terminis el ministeri de Defensa. Les empreses esdevenien, a la vegada, deutores i clientes de l'Estat. Eren èpoques de vaques grasses. "Era un sistema ben ideat però que s'ha vist sobrepassat per la crisi", admeten des del ministeri. Argumenten, però, que el sistema servia per crear ocupació, tot i que la indústria militar ocupa només 28.900 persones a tot l'Estat.
Armes sense guerra
L'octubre del 2010, l'aleshores secretari d'estat de Defensa, Constantino Méndez, va admetre al Congrés: "No hauríem d'haver adquirit sistemes que no utilitzarem per a escenaris de confrontació que no existeixen, i encara més greu, amb uns diners que no teníem ni en el moment en què vostès [el PP] governaven i van haver de prendre decisions ni tenim ara". No obstant, CiU va denunciar la contractació d'un nou programa de vaixells que van costar 740 milions el juliol del 2011, a quatre mesos d'unes eleccions espanyoles avançades per la crisi.
L'entorn de l'exministra de Defensa, però, recorda que "sempre es va fer amb crèdit disponible", sense inflar el problema. La despesa militar, de fet, ha anat caient des del 2008, i el 2012 no serà una excepció, un fet que paradoxalment agreuja la bombolla. Com que la major part de la retallada prové de l'ajornament dels pagaments dels projectes encarregats i aquests projectes cal abonar-los en anys posteriors, el refinançament n'incrementa el preu total, que no és fix. De fet, el cost inicial del conjunt de projectes armamentístics era d'uns 23.000 milions i ara ja es preveu que el 2015 ascendeixi a 36.875 milions, dels quals se n'han pagat uns 5.000. A més, com que les empreses no cobren, només han pogut retornar 87 milions dels 14.000 en crèdits rebuts. És un cercle viciós.
Enginyeria financera militar
Fonts del ministeri s'aferren a l'enginyeria financera per defensar que la bombolla "no es pot considerar deute", amb l'argument que es tracta només de compromisos, no pas d'equipaments ja comprats pendents de pagar. Així eviten complicar encara més els números que Rajoy va enviar divendres a Brussel·les. El diputat de CiU Jordi Xuclà, que va forçar el govern espanyol a concretar l'abast de les turbulències financeres a Defensa, reclama ara "al govern del PP que presenti un pla de racionalització de l'exèrcit, de la despesa militar, que afecti personal, béns immobles i la reprogramació dels compromisos".
Conscients que cal operar amb urgència, Morenés espera que s'aprovin definitivament els comptes -a finals de juny- per encetar negociacions amb els ministeris d'Indústria, Economia i Hisenda per trobar els més de mil milions que falten per a aquest any i, si és possible, buscar una solució "sostenible" fins al 2025.
Mentrestant, el govern estatal té només dues sortides: renegociar les condicions d'entrega amb les empreses del sector per allargar-ho en el temps i confiar que la tempesta econòmica amaini, o intentar col·locar el material bèl·lic a altres països. De fet, la setmana passada associacions com Amnistia Internacional van denunciar la venda d'armes d'Espanya a Bahrain, l'Aràbia Saudita i Egipte mentre tenia lloc la Primavera Àrab, així com a altres països on el respecte als drets humans és dubtós. Una altra solució que ha estat sobre la taula és que Indústria condonés els crèdits a les empreses armamentístiques a canvi que aquestes empreses ho descomptessin del deute pendent. Aquesta via, però, incrementaria enormement el dèficit estatal, ja que els 14.000 milions perdonats deixarien de constar com a pendents de cobrar.