La biomedicina, el gran motor de la recerca catalana

BarcelonaA la revista Nature, una de les més prestigioses i influents del món, els mítics James Watson i Francis Crick van donar a conèixer l’estructura de l’ADN. També es va publicar per primer cop el mapa del genoma humà i s’hi va presentar el primer animal clonat a tot el món, l’ovella Dolly. És a dir, la seva línia editorial consisteix a donar a conèixer el més important en recerca de tot el món. El 24 de novembre, Nature té previst publicar un especial sobre la recerca a Catalunya, amb especial focus en la bioregió catalana. I és que la mirada de la comunitat científica internacional fa temps que té els ulls posats a Catalunya, un país que amb un 0,1% de la població global representa l’1% de la producció científica mundial (mesurada en quantitat i qualitat de publicacions).

La bioregió catalana està en plena efervescència gràcies a l’excel·lència dels molts investigadors que treballen en l’àmbit de les ciències de la vida. Segons l’últim informe de Biocat, a Catalunya hi ha 1.652 grups de recerca consolidats. D’aquests, el 47% investiguen en l’àmbit de les ciències de la vida o en el de les ciències físiques i enginyeries d’aplicació en aquest sector.

Immunoteràpia i càncer

Catalunya no només investiga i publica molt en el camp de la biomedicina, sinó que despunta en les línies de recerca més avançades, les que han d’aconseguir que visquem més anys i amb bona salut. “Destaquem en molts camps: en biologia sintètica, en bioinformàtica, en la convergència entre nano i biomedicina... i en medicina translacional despuntem a través dels instituts de recerca sanitària que tenim”, explica Josep Samitier, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER).

Un clar exemple és la recerca sobre el càncer. Catalunya té grans figures internacionalsen aquest àmbit, com Joan Massagué, Josep Baselga o Manel Esteller. L’oncologia catalana lidera la Societat Europea d’Oncologia Mèdica, i participa en els assajos clínics més punters. “A la Vall d’Hebron, el 30% dels pacients oncològics que necessiten tractament mèdic participen en algun assaig clínic”, explica Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Bona part d’aquests assajos són internacionals i, per tant, només uns quants centres de tot el món hi participen. “A Catalunya ens hem guanyat la confiança; metges i investigadors hem tingut (i tenim) un gran interès a fer recerca translacional”, explica Tabernero.

Una de les línies de futur en què Catalunya juga fort és la immunoteràpia. Al VHIO, una quarta part dels assajos clínics són en aquest camp. Són medicaments que aconsegueixen “treure la disfressa” a les cèl·lules canceroses que escapen del sistema immunitari perquè no les pugui detectar i aniquilar.

Catalunya també és molt activa en medicina personalitzada. “Coneixem cada cop millor els subtipus de malalties, podem fer un diagnòstic més acurat i detectar les alteracions (els drivers ) importants”, explica Tabernero. “Això farà que en un futur hi hagi molts més càncers que es curin o que es cronifiquin”, afegeix l’investigador.

Des de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) vinculat a l’Hospital Clínic, també es treballa en més de 300 assajos a l’any, explica Ramon Gomis, director del centre. Des dels instituts també s’està fent recerca bàsica comptant amb el contacte i el coneixement que aporten professionals i pacients. Per exemple, Elías Campo, de l’Idibaps, codiregeix el consorci internacional per seqüenciar el genoma de la leucèmia limfàtica crònica, per al qual s’utilitzen mostres de pacients del Clínic i altres centres de tot el món. “A l’Idibaps ens interessa molt especialment la recerca de frontera”, diu Gomis. És la més arriscada i amb futur més prometedor. Treballen en noves línies, com la medicina regenerativa per tractar la diabetis, matrius per facilitar en un futur els trasplantaments amb cèl·lules mare o nanovacunes per a l’esclerosi múltiple.

Unió i recerca

Els 15 hospitals universitaris catalans i els seus instituts d’investigació són responsables del 32% de les publicacions científiques. I conscients que la unió fa la força, han posat en marxa la Barcelona Clinical Trials Platform. Tots plegats participen en 2.740 assajos, amb 13.409 pacients reclutats, segons dades del 2015. L’objectiu és situar Catalunya entre els cinc principals territoris europeus per nombre d’assajos.

La comunió entre la recerca que es fa als hospitals i la recerca bàsica és un dels valors de la Bioregió de Catalunya, que té 41 centres de recerca que investiguen en ciències de la vida i de la salut o en matèries relacionades, com ara la nanotecnologia, la fotònica, la química, etc. Segons el rànquing de Scimago, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) està entre els 10 millors centres del món en biomedicina. Fa un temps que treballen en biologia sintètica, recreant vida bacteriana des de zero i creant peces per tunejar-ne d’altres perquè facin feines a mida, com ara modificar la resposta immune. També són pioners a casa nostra aplicant tecnologies de laboratori que prometen revolucionar la ciència, com és el CRISPR/Cas9, que permet editar el genoma amb precisió.

Universitat de Barcelona: som recerca

El CRG forma part d’una iniciativa potent: la creació del Barcelona Center of Science and Technology (BIST), que també inclou un altre centre prestigiós, l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), i quatre més que, com que són d’altres camps, com la fotònica (ICFO), la química (ICIQ), la física (IFAE) i les nanociències (ICN2), aporten a les línies en biomedicina del BIST una nova perspectiva. La unió respon a una estratègia: els països on la recerca és més forta compten amb grans centres.