El BCE necessita un any per supervisar els bancs
El BCE trigarà un any a poder supervisar les entitats financeres europees en el marc d'una unió bancària. És el que estima el seu president, Mario Draghi, que ha lloat els "progressos evidents" de Grècia.
BARCELONA.Missatge d'atenció de Mario Draghi als governs de l'eurozona. El president del Banc Central Europeu (BCE) va dir ahir que no té cap intenció de "substituir els governs" en la seva responsabilitat de sortir de la crisi i que no "imprimirà més bitllets" amb aquest propòsit. A més, el banquer va instar els estats membres, en una compareixença al Parlament Europeu, a afanyar-se a elaborar el reglament del supervisor bancari i tenir-lo llest el gener del 2013 perquè, va avisar, al BCE li cal un any per adaptar les seves estructures i ser capaç d'assumir el nou rol supervisor, un pas imprescindible perquè arribi la unió bancària. El supervisor únic ha de ser la palanca que permeti la recapitalització directa dels bancs amb fons europeus, una mesura molt esperada pel govern espanyol (rescat bancari).
La intenció de la Comissió Europea (CE), que va fer la proposta als líders dels estats, era que aquest supervisor estigués llest a principis del 2013, però la cancellera alemanya, Angela Merkel, que vol que el nou organisme només supervisi els bancs sistèmics i no totes les entitats -com va preveure inicialment la CE- ha avisat diverses vegades que el procés s'allargarà. Ahir Draghi li va donar la raó, però va avisar que el supervisor únic és "un pas clau" en l'assoliment d'una "unió econòmica i monetària genuïna".
Draghi també va espolsar-se la responsabilitat de la crisi més enllà de les accions "extraordinàries" que ja ha anunciat, com la compra de bons sobirans dels països en problemes al mercat secundari, perquè l'organisme que presideix "ja ha fet prou". El banquer va insistir que els països que vulguin ajuda del BCE hauran de demanar un rescat als fons europeus i que les compres aniran lligades a "unes condicions estrictes i efectives". A més, va traslladar als governs la responsabilitat de dur l'economia "al camí del creixement sostenible" continuant amb les "doloroses però necessàries reformes".
"Feina per fer" a Grècia
L'economista italià va destacar els "progressos significatius i evidents" que ha fet Grècia amb les seves reformes, però va alertar que queda "feina per fer". Fa unes setmanes, el banquer va avisar que no acceptaria una reestructuració del deute grec, però ahir no va voler fer previsions sobre l'informe que ha de presentar la troica en els pròxims dies.
Pel que fa al futur de l'eurozona, el president del BCE va pronosticar que la sortida de la crisi serà "molt gradual", i que l'activitat econòmica a l'eurozona serà "dèbil" en els pròxims mesos. "Les tensions en diversos mercats financers de la zona euro n'eleven els riscos", va avisar. I aquestes amenaces, segons Draghi, són conseqüència, en part, de la "asimetria" en el finançament dels bancs europeus.
Això, va continuar, es deu a les "pors sobre escenaris potencialment destructius" que hi ha entre alguns inversors. Com a conseqüència, malgrat la rebaixa de tipus d'interès que va fer l'organisme, i que els ha situat al mínim històric del 0,75%, no es tradueix en un accés al crèdit més fàcil en tots els països. I això, va considerar, justifica el programa de compra de bons.