Baviera Albira la seva independència

BERLÍN.Baviera s'ha de defensar d'una vegada per totes. Ha arribat l'hora de la resistència, de la rebel·lió. Aquesta és la tesi del septuagenari Wilfried Scharnagl, que acaba de publicar un llibre que reclama la independència de l'estat bavarès. Com Escòcia i Catalunya, però més ric, el land amb capital a Munic vol dir prou. A què? "Al robatori", sosté Scharnagl, sobre la compensació pressupostària interterritorial; a la "insolència" que es mantingui com una obvietat que mentre "una gran majoria de la població bavaresa s'esforça per treballar i pagar els seus impostos a Berlín una creixent part de la població visqui de la gestió de transferència estatal".

Per a Scharnagl, que va ser durant molts anys l'home de confiança de Franz Josef Strauss -ex primer ministre bavarès i ministre federal del canceller Konrad Adenauer-, també és inacceptable que no només Berlín, sinó també Brussel·les, espremi l'economia bavaresa, en aquest cas en forma de paquets de rescat per als països més en crisi de l'eurozona.

Segons els independentistes bavaresos, és hora que el land faci per fi el que hauria d'haver fet el 1871: girar l'esquena a l'imperi alemany. La seva història hauria estat més bonica, sosté el veterà precursor de la CSU, si el 1871 no s'hagués pres la decisió que el regne de Baviera s'adherís al centralitzat imperi alemany marcat pel domini prussià. Tot li hauria anat millor a Baviera sense la dependència de Berlín i sense les milionàries transferències als lands alemanys més pobres, sostenen.

El títol de l'obra de Scharnagl mostra ben clara la conclusió: Baviera també pot sola. Amb 12,5 milions d'habitants, quasi una plena ocupació laboral i una economia robusta, aquest land ha de preparar-se un "camí constructiu i democràtic cap a la independència" que podria seguir el model d'Escòcia, raona Scharnagl. Això sí, solidaris amb la "mare Alemanya" els bavaresos "sempre ho seran", indica l'autor, sense especificar, però, com.

La tesi de Scharnagl és, amb tot, d'una gran utilitat promocional per a la Unió Socialcristiana (CSU) de cara a les eleccions regionals de Baviera del setembre del 2013. La precampanya s'ha donat per iniciada des que els líders de la CSU, agermanats amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera Angela Merkel a escala federal, han dirigit un discurs populista cap a Berlín.

La tradicional supremacia de la CSU a Baviera trontolla a les enquestes. Aquest partit domina el Parlament de Munic des del 1957, però ara no obtindria l'anhelada majoria absoluta (45%). No només l'amenacen des de l'esquerra, sinó també des de més a la dreta, amb la irrupció d'un nou partit conservador i euroescèptic, els Electors Lliures, que tindrien un 10% dels vots.

Davant aquesta pinça, Horst Seehofer, l'actual premier bavarès, no ha dubtat a criticar la política europea de Merkel. Si bé ara s'ha calmat, el secretari general de la CSU, Alexander Dobrindt, és qui ha irritat la cancellera en donar per segura la marxa de Grècia de l'eurozona i en titllar el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, de "falsificador de monedes".

La CSU s'ha convertit en el principal factor d'inseguretat de la coalició del govern federal que formen la CDU i els seus germans bavaresos amb els liberals de l'FDP. "Són la tropa del caos", acusa l'oposició socialdemòcrata; un "partit fora de control", titula Der Spiegel .

Mig gabinet de la CSU va assistir a la presentació del llibre de Scharnagl. Si bé Seehofer ha avançat que "el pas cap a la independència no es veu viable", no s'ha estat de lloar "la precisió del contingut i l'exigència de l'estil" de l'obra de Scharnagl. Poca gràcia, en canvi, ha fet a Merkel, decidida a aturar els peus als seus germans populistes .

Dos ministres en entredit

Dos ministres del govern federal alemany de la CSU són al centre de la crítica. La titular d'Agricultura i Protecció al Consumidor, Ilse Aigner, està en entredit un cop més per no haver convertit promeses en fets. Li va passar l'any passat en la gestió d'un escàndol alimentari amb ous infestats de dioxines i també ara presentant l'esmena a la llei d'informació al consumidor, que ha decebut tots aquells que n'esperaven més transparència. El ministre d'Interior, Hans-Peter Friedrich, té en contra quatre associacions musulmanes després que el ministeri hagi engegat una polèmica campanya de publicitat contra la radicalització islamista de joves.