DIRECTOR DEL CENTRE DE / RECERCA EN SALUT DE LA UPFTanquem una legislatura curta en què l'embat de l'austeritat ha escombrat la majoria de promeses electorals en sanitat. Més enllà dels incompliments forçats -mantenir la despesa real i reduir llistes d'espera-, per trobar quelcom positiu cal destacar un incipient sistema d'avaluació de qualitat i resultats dels serveis, al qual queda camí per ser al nivell d'altres sistemes de salut europeus.
La capacitat financera dels recursos destinats a la sanitat pública catalana el 2012 suposa, si es compleix el pressupost, un retrocés que ens retorna al nivell de fa 8 o 10 anys si tenim en compte la inflació, l'envelliment i la capacitat d'adoptar innovacions de valor per a la salut. En canvi, atesa la capacitat fiscal dels catalans, podríem gastar una tercera part més -400 euros per cap- del que gastem ara. Les retallades s'han fet imposant menys del mateix -el que no és millor- en un sistema que, algú ja ho havia dit, no era pas sostenible abans de la crisi. Cal retrobar el rumb amb canvis de calat si es vol més integració assistencial, desinvertir en els serveis de menys valor per a la salut i pagar més per resultats en salut i menys per receptar o fer visites.
