Arrenquen els Jocs de la crisi
Els Jocs Olímpics donen el tret de sortida oficial a les 22 h amb la cerimònia inaugural a l'est de Londres. En època de crisi els britànics critiquen l'alt pressupost i l'incert ús dels equipaments en el futur.
BARCELONAL'esperit olímpic de cada quatre anys fa setmanes que es concentra a la Gran Bretanya, però no serà fins a aquesta nit a les 22 h quan els Jocs s'inauguraran de manera oficial a l'estadi olímpic, amb una cerimònia d'obertura que donarà el tret de sortida a uns Jocs Olímpics marcats durament per la crisi financera, i més després que la Gran Bretanya hagués d'admetre fa tres dies que segueix en recessió. El producte interior brut del país va caure un 0,7% en el segon trimestre de l'any i el dèficit públic britànic se situa en un negatiu 8,30%, una dada similar a la d'Espanya.
"Les dades són terribles, no pot sortir-ne res de bo, d'aquestes xifres", reconeixia Peter Dixon, economista de Commerzbank. I el ministre de Finances britànic, George Osborne, admetia dimecres que el país té "problemes econòmics profundament arrelats". I és en aquest escenari negre -molt negre, de fet- que alça el teló la cita esportiva més important del calendari mundial, els Jocs Olímpics.
La construcció d'aquests Jocs del 2012 ha seguit un llarg i complex camí, condicionat pel greu context econòmic mundial. El pressupost final de l'esdeveniment ha multiplicat per quatre les despeses presentades en les previsions del 2005 i això ha obligat el primer ministre britànic, David Cameron, a apujar els impostos per poder fer-hi front. Es calcula que cada ciutadà haurà de pagar unes vint lliures més a l'any.
El pressupost es descontrola
La principal justificació d'aquest brusc augment pressupostari (dels 3.000 milions d'euros inicials a prop de 12.000 que acabaran costant els Jocs) ha sigut la dificultat per implicar la inversió privada en el projecte London 2012. Només el 8% de les despeses totals les han assumit les empreses patrocinadores, mentre que totes les instal·lacions les ha hagut de finançar directament el govern britànic. Un 64% va ser aportació directa de les arques governamentals, un 23% prové de la loteria nacional i l'altre 13% de l'alcaldia de Londres i de l'agència de desenvolupament londinenc.
L'altre motiu que ha alterat les xifres inicials ha sigut la necessitat d'enfortir la seguretat. En un primer moment, el comitè organitzador (LOCOG) havia calculat que en tindria prou amb 10.000 agents, però les últimes estimacions parlaven de gairebé el triple: 23.700 agents més 7.500 militars. La parlamentària Margaret Hodge va ser una de les més crítiques a la Cambra dels Comuns quan es van presentar els informes actualitzats de les despeses i reclamava "transparència real" a l'empresa encarregada, la G4S.
Mentre exposava aquestes dades, el subsecretari d'Esports de la Gran Bretanya, Hugh Robertson, treia pit per poder disposar d'un racó d'uns 640 milions d'euros per a despeses d'emergència, un fet molt meritori "en temps de crisi". La seva postura és que l'organització podrà arribar als Jocs Olímpics "amb una despesa controlada".
A la pràctica, però, el descontrol econòmic es va produir molt abans, durant la construcció de la Vila Olímpica, situada en la marginal zona est de la ciutat, al districte de Newham, la tercera més deprimida del Regne Unit. La construcció d'aquests equipaments el va assumir l'empresa australiana Lend Lease, però hi va renunciar a mitjans del 2009 al·legant problemes econòmics causats per la crisi. La continuació de les obres va anar a parar a mans del govern. És a dir, a la butxaca dels britànics. La part positiva -com s'intenta transmetre des del govern de Cameron- és que s'esperen beneficis quan acabin els Jocs i la residència dels esportistes es transformi en pisos en venda. Així ho desitjava la ministra olímpica Tessa Jowell, que afegia que l'objectiu era construir uns equipaments de primer nivell que servissin "d'habitatge per als atletes el 2012 i fossin icona sostenible per a la comunitat".
La construcció, sector enfonsat
Però segons l'últim informe econòmic del Regne Unit, el sector de la construcció va patir en aquest segon trimestre de l'any la seva pitjor caiguda des del 2009, amb una reducció de la producció del 5,2%, la qual cosa no augura precisament una venda fàcil dels habitatges.
Des del comitè organitzador (LOCOG) s'han plantejat els Jocs com una ocasió molt bona de revitalització d'aquesta zona oblidada i pobra de la ciutat, fins al punt d'haver-se fixat en models de creixement financer i urbanístic com els de districtes com el 22@ a Barcelona, amb qui Newham va signar un acord de col·laboració el 2011.
Quin serà l'ús dels equipaments?
Més enllà de si el pas de la flama olímpica per Londres servirà o no per donar un altre aire a aquesta part est de la ciutat, el govern reconeix que no té del tot clar què farà amb alguns dels nous equipaments que s'han hagut de construir per als Jocs. Hi ha alguna empresa encarregada de l'explotació de sis de les vuit seus, tot i que algunes de les intencions no convencen els britànics, que no veuen clara la recuperació de la inversió.
S'especula, per exemple, amb el fet que l'estadi olímpic podria passar a ser la casa del club de futbol del West Ham, tot i que a l'entitat l'incomoda la pista d'atletisme que envolta el terreny de joc. Seus com el pavelló Copper Box o el centre aquàtic hauran de passar un procés de remodelació per reduir-ne l'aforament que les deixarà inoperatives fins al 2013 i 2014. El secretari de Cultura, Jeremy Hunt, explicava al gener que les seus "s'obriran al públic i a l'entrenament dels atletes d'elit després dels Jocs". La torre ArcelorMittal Orbit és una de les noves construccions que sembla segur que tindrà una utilitat exclusivament com a "atractiu turístic" i nova icona de la ciutat.