Arcadi Oliveres: «Entrar en política seria la mort dels 'indignats'»

Ha elogiat des del principi la capacitat de reacció del moviment 15-M. ¿Un any després què ha assolit?

Tres coses molt clares: presa de consciència, capacitat de mobilització i algunes petites victòries puntuals, com evitar algun desnonament o que algun ambulatori no tanqui a la nit. Trobo encoratjador que no hagin perdut el poder de convocatòria.

Però el context no els ha acompanyat: ascens de la dreta, noves onades de retallades...

És una qüestió de tempos. No es pot demanar que una cosa que acaba de néixer tingui capacitat de ser digerida per la societat. Els grans moviments socials i polítics i, fins i tot, les grans confessions religioses no han guanyat d'un dia a l'altre.

Ara tenen més força?

Sí, perquè si el 15 de maig de l'any passat es protestava contra una situació inacceptable, ara s'ha fet inacceptable i mitja. Les raons objectives són exactament les mateixes, amb afegitons, com la reforma laboral. Fins ara han tensat molt la corda, però potser aquesta corda ja no es pot estirar més.

Hem arribat al límit?

No sóc un fervent partidari del partit socialista francès, però el petit canvi de diumenge amb el seu triomf electoral és simptomàtic. Comença a canviar l'arrossegament general de la dreta. Hi ha petits canvis, toca començar el gran canvi.

Els va criticar el setge al Parlament. ¿Han comès algun error més?

Ho fan molt bé, però creuen equivocadament que són els únics que lluiten. Hi ha ONGs que fa dècades que treballen en aquest camí. A Justícia i Pau hem estat des del principi en el Fòrum Social Mundial i pensàvem que la filosofia d'un altre món possible i la filosofia indignada tenien un 99% de coincidència, per tant, crèiem que al gener, que tocava fòrum local, hauríem pogut fer un acte molt més potent, però no va ser així. No s'hi van sumar perquè rebutjaven la presència dels sindicats.

Han de canviar de maneres?

Convertir-se en partit i entrar en política seria la seva mort. Entenc que el moviment ha de fer pressió davant del poder polític, anar marcant, en certa manera, l'agenda des de fora. I ja ho fan. S'ha vist en el debat de la dació en pagament.