Primer any d’adaptació d’un Govern que ho té encara tot per fer

BarcelonaPere Aragonès va ser investit 132è president de la Generalitat el 21 de maig del 2021, 66 dies després de les eleccions i suant per signar dos acords, un amb la CUP i un altre -el més difícil- amb Junts, que li havien de servir per vèncer les reticències dels seus socis de legislatura. Al cap d’uns mesos, aquells documents van servir de base perquè la nova Generalitat presentés el pla de Govern que l’ARA s’ha proposat supervisar durant els propers anys. En la primera entrega de l’ARA Control -que s’anirà actualitzant en temps real a la web-, el Govern tanca els primers dotze mesos amb un 28,6% de compliment pel que fa a les seves principals mesures.

No n’hi ha cap que s’hagi materialitzat del tot, però n’hi ha algunes com la T-Mobilitat, el reforç dels inspectors de treball, el pla de salut mental o la possibilitat d’acudir als mercats per endeutar-se, que ja estan en la fase final d’execució. Són només quatre de les 70 polítiques que l’ARA avalua, però és cert que només s’ha consumit poc més del 30% de la legislatura. Precisament l’estadi avançat de la T-Mobilitat, que va començar a projectar-se molt abans que arribés aquest Govern, impulsa la conselleria de Polítiques Digitals, que lidera el vicepresident, Jordi Puigneró, fins al percentatge de compliment més alt en aquest primer any de legislatura. Entre el seu 40% i el 15% amb què s’estrena el conseller d’Educació, Josep González-Cambray se situen la resta de conselleries.

Retiment de comptes

La tradicional absència d’accountability -el rendiment de comptes- en les decisions polítiques fa que tot sovint els governants s’escudin en la confiança renovada a les urnes per legitimar mandats anteriors, independentment de si han complert o no amb allò que s’havien compromès a fer. Hi ha propostes que col·leccionen presències als programes electorals o als plans de govern. La llei electoral, la professionalització dels directius públics o l’increment del pressupost de cultura fins el 2% són només tres dels molts exemples que l’executiu ha tornat a incorporar aquesta vegada.

El grau de compliment de les principals mesures que aquest Govern s’ha compromès a tirar endavant oferirà a final de la legislatura una foto més nítida de fins a on ha arribat. ERC s’ha posat el llistó molt alt parlant del primer govern republicà des dels anys 30 i Aragonès no s’ha quedat curt visualitzant durant la seva presidència fins a quatre “revolucions” en clau social, feminista, verda i democràtica. El temps dirà si compleixen les expectatives.

Dificultats per avançar

Fins ara, els problemes que s’ha trobat el nou executiu han estat, si fa no fa, els mateixos que havien hagut de gestionar els anteriors, començant per les tensions entre els socis de govern. Les disputes entre JxCat i ERC han protagonitzat diversos dels capítols d’aquest primer any de legislatura. Els dos partits han xocat per temes com l’ampliació de l’aeroport del Prat, la taula de diàleg, la consulta dels Jocs Olímpics, la retirada de l’escó de Pau Juvillà o ara mateix per la resposta al TSJC per protegir la immersió lingüística. Però també hi ha hagut problemes amb els metges o amb els mestres -o els taxistes-, que s’han manifestat repetides vegades.

Amb el govern espanyol també són tradicionals els litigis, els més habituals per manca de finançament: en bona mesura d’això dependrà l’èxit d’algunes de les promeses de la Generalitat, com l’ampliació en 5.000 milions d’euros del pressupost de Salut que, per ara, sembla lligada als fons extraordinaris pel covid.

I en la plana política, l’escàndol d’espionatge que la Moncloa ja intenta donar per tancat malgrat les exigències de l’independentisme ha succeït els problemes que sempre hi ha hagut per fer funcionar la taula de diàleg, l’instrument pactat amb el govern espanyol teòricament per fer avançar el país cap a l’autodeterminació. A aquesta qüestió i també a la imminent estrena de la T-Mobilitat dediquem els articles en profunditat que acompanyen el repàs mesura a mesura de la tasca de cada conselleria durant aquest primer any.

Barallar-se amb imprevistos

Com que governar també implica reaccionar davant de situacions imprevistes, no seria just avaluar l’eficàcia d’un govern limitant-nos a l’examen dels compromisos d’inici de mandat. Amb l’ARA Control avaluarem el compliment de les promeses més destacades per a l’executiu, però l’anàlisi de tot allò que arribi de forma sobtada ho trobareu en la resta de pàgines del diari, com ara quan recentment heu pogut llegir que l’empresa sud-coreana ILJIN Materials, fabricant de components de bateries, obrirà una fàbrica a Mont-roig del Camp que donarà feina a mig miler de persones amb una inversió de 600 milions d’euros. Inversions d’aquest tipus sí que formen part del pla de govern, però són difícilment avaluables perquè se situen sota un epígraf genèric: “Reactivar el teixit empresarial i industrial per captar un major volum d’inversió”.

La guerra d’Ucraïna és un clar exemple del que significa haver de reaccionar a imprevistos, com en el seu dia va ser l’esclat de la pandèmia de covid-19. La inflació desbocada, l’arribada de refugiats o l’increment del preu de l’energia han impactat directament en la vida dels ciutadans. I, malgrat que la Generalitat no té la majoria de les competències per fer-hi front, també ha hagut d’adaptar-se a la nova realitat amb dos decrets.

Finalment, no s’ha d’oblidar que el compliment del programa està relacionat intrínsecament amb la permanència al govern durant els quatre anys de legislatura. Una situació que cap dels últims quatre executius ha pogut ni tan sols somiar.