Angela Merkel: La líder mundial a qui no li agradava mullar-se

Berlín“El més especial de Merkel és el seu origen”, explica Robin Alexander, periodista del diari Die Welt, que acaba de publicar un llibre sobre la maquinària de poder que ha permès a l’encara cancellera completar 16 anys al capdavant del govern alemany. I realment, pel lloc d’on venia, ningú no hauria apostat ni un ral que Angela Merkel acabaria sent considerada durant una dècada, per la revista Forbes, la dona més poderosa del món.

Poc després del naixement d’Angela Dorothea Kasner a Hamburg el 1954, la família de la que acabaria sent la gran líder europea es va traslladar a la República Democràtica Alemanya (RDA), on el seu pare, el Horst, pastor protestant, va ocupar-se d’una parròquia de Templin, una tranquil·la ciutat de províncies.

Allà Angela i els seus dos germans petits, el Marcus i la Irene, van créixer feliços, molt al costat de la seva mare, la Herlind, pedagoga, que no va poder exercir com a professora en l’Alemanya comunista. Llavors qui dedicava també molt temps a la petita Angela era el jardiner del centre d’educació per a nens amb necessitats especials que hi havia al costat. D’ell en va aprendre a tractar la natura i les persones amb senzillesa i humilitat, recorda.

Saltar a l’últim moment

Va ser molt bona estudiant, en especial en matemàtiques i rus. L’educació física, en canvi, no se li donava tan bé. La periodista Ursula Weidenfeld, que ha escrit una biografia sobre Merkel, recorda una anècdota: a la classe d’esport l’Angela era l’última a posar-se sobre el trampolí de la piscina i dubtava sempre a saltar. Només quan sonava la campana, es tirava a l’aigua. “Un espera, dubta, està envoltat de pors i pensaments i en l’últim moment, en el moment de la veritat, acaba saltant. Això és el que explica Merkel d’ella mateixa. Creu que en el moment decisiu és valenta. Aquesta és la narrativa de la cancellera”, exposa Weidenfeld.

Anys més tard, la jove Angela va decidir estudiar física a Leipzig. A la universitat va conèixer el seu primer marit, Ulrich Merkel, de qui va adoptar el cognom amb què s’ha fet famosa. En aquesta ciutat va treballar a la barra d’un bar d’estudiants, on era coneguda per servir bons combinats de whisky i licor de cirera. Els que la coneixen de veritat asseguren que ella, en privat, té un humor molt divertit que contrasta amb la retracció emocional que sempre ha mostrat en públic.

Seriosa, disciplinada, desconfiada, la seva activitat política abans de la caiguda del Mur es reduïa a distribuir entrades de teatre per als seus col·legues com a secretària de la Joventut Lliure d’Alemanya, organització juvenil oficial de la RDA. Que arribés a l’altura històrica d’altres grans cancellers com Konrad Adenauer, Willy Brandt o Helmut Kohl era aleshores inimaginable.

La seva filiació a la Unió Democratacristiana (CDU) gairebé va ser atzarosa -la seva mare era socialdemòcrata i el seu pare ben d’esquerres-, però la seva ascensió al partit va ser fulgurant. El 1990 ja va ser diputada i pocs mesos després ministra de la Dona i la Joventut en el govern de Kohl. També ho va ser de Medi Ambient.

La noieta de Kohl

De fet, al principi la coneixien com la noieta de Kohl i la menyspreaven dient que hi era per quota: per dona, relativament jove, de l’Est i luterana. Però a base de molta feina, eficàcia, discreció i tàctica va acabar sent, el 2000, presidenta del partit. Li va caldre, però, prendre la seva primera gran i controvertida decisió: demanar públicament a Kohl, implicat en un escàndol de donacions il·legals, que marxés.

Envoltada de polítics Alfa que no tenien fe en ella, Merkel va saber esperar fins al 2005 per presentar-se a la cancelleria. Des de llavors ningú l’ha guanyat a les urnes. En els seus quatre mandats consecutius, ha gestionat crisis que han marcat al món i a ella mateixa: la financera, la de l’euro, la del canvi climàtic, la dels refugiats, la de la pandèmia.

Detestada durant anys al sud d’Europa per les retallades que imposava, popular entre la població alemanya, Merkel sempre ha buscat el pragmatisme, l’equilibri entre esquerra i dreta i evitar qualsevol tema polaritzant fins que no quedava més remei que afrontar-lo.

El seu mètode d’anàlisi, d’escola científica, li ha fet prendre moltes decisions tard. I això l’ha penalitzada. Però tot i moltes incerteses, fins i tot al seu propi partit, marxa en pau. Merkel ja no tornarà a fer política. Té gravat el que li va dir Kohl abans d’un dels seus primers discursos: “Parla sobre la teva biografia. En els teus orígens hi ha el teu futur”. Premonitori.