Alcorcón: dues setmanes a pocs metres de l’Ebola

Alcorcón (Madrid)El Juan no ha tocat el seu cotxe en una setmana: és al costat del de la Teresa Romero, la primera contagiada per l’Ebola fora d’Europa. El marit de la Sandra, que viu al damunt del pis de l’auxiliar, s’ha endut el fill petit a casa dels sogres: “Més val prevenir que curar”, diu. El Luis, president de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) del col·legi Clara Campoamor d’Alcorcón, des de dimarts que exigeix tant al director com a l’Ajuntament i a la Comunitat de Madrid que facin als nens una xerrada informativa sobre el virus per intentar desmentir uns rumors que no fan més que augmentar. Però res. Alguns pares ja han optat per no portar els fills al centre per evitar riscos.

L’alarma per l’Ebola s’ha estès per tota la societat espanyola, però si ha tingut un epicentre ha sigut a Alcorcón. Romero va conviure amb el virus dues setmanes en un sisè pis de l’avinguda del Pinar número 35, una zona residencial formada per illes comunitàries amb piscina. En sis dies els veïns han passat de la sorpresa i el desconcert inicials de dimarts a la tarda, quan es va conèixer on vivia l’auxiliar, a una indignació generalitzada per primer la desinformació de les autoritats i després les notícies contradictòries tant de l’Ajuntament com de la Comunitat de Madrid. Denuncien la pèssima gestió d’unes institucions “incompetents” que no han demostrat “cap empatia” amb els afectats.

Però l’estratègia del conseller de Sanitat madrileny d’acusar Romero ha calat en alguns veïns. La Sandra carregava fort dijous contra la dona, poc sociable a la comunitat. “Ha sigut una inconscient. He estat amb ella i els meus tres fills dins de l’ascensor! I un veí havia anat a casa seva perquè el seu home és el president de la comunitat”, exclamava a les portes de casa. El Juan, de 19 anys i fill de l’administradora de la finca, viu a l’edifici del davant. “Alguna cosa havien de saber si van deixar la banyera plena d’aigua per al gos, quilos de menjar i el balcó obert”, apuntava, molest pel sacrifici de l’animal però també espantat perquè l’Excalibur havia passejat amb tota la resta de gossos del barri.

A favor de la pressió mediàtica

La pressió mediàtica al barri s’ha convertit més en una molèstia per a l’Ajuntament que no pas per als veïns. “No volem que entreu, que els espanteu!”, asseverava als periodistes una responsable del consistori a les portes de la primera xerrada informativa per als veïns que no són del bloc afectat, que es va celebrar tot just dijous. Només s’hi podia entrar acreditant on vivies amb el DNI i es posaven pegues als llogaters que no estaven empadronats.

A la meitat de la xerrada, a què van assistir una trentena de veïns, molts ja sortien del local. “El primer que han fet és criticar els mitjans per crear alarmisme, però tot el que ens han explicat ho sabem gràcies a vosaltres des de dilluns”, deia Yolanda Peinado, veïna, en sortir, mentre brandava exaltada un full amb quinze preguntes i respostes sobre l’Ebola que li havia donat l’Ajuntament. “¿Això m’ha de servir d’alguna cosa, quan encara no s’han desinfectat les zones comunes de l’edifici?”, es preguntava, assenyalant una de les respostes del full que l’havia encès en què es llegia: “¿Els hospitals estan preparats per aïllar un pacient amb sospita de patir l’Ebola? Sí, tots els hospitals compten amb els mitjans tècnics i humans adequats per aïllar un pacient en cas que sigui necessari”.

“Que expliquin això a qui hi va tenir contacte directe a l’Hospital d’Alcorcón, o bé a la doctora que va atendre Romero a l’ambulatori d’aquí al costat, que ara està aïllada al Carlos III”, afegia Luis Fernández, president de l’AMPA del col·legi Clara Campoamor. Un responsable de l’Ajuntament l’intentava calmar dient-li que no estaven davant d’una crisi sanitària, una afirmació que encara el va fer crispar més.

A part de la desinformació, un dels aspectes que ha indignat més els veïns és que es tardés quatre dies des que es va confirmar on vivia Romero a desinfectar les zones comunes de l’edifici. Cap autoritat confirmava ni desmentia què s’havia fet. Però no va ser fins divendres, després que el mateix epidemiòleg que feia les xerrades donés un ultimàtum a la Comunitat de Madrid, que una empresa especialitzada va netejar l’escala, l’ascensor, els replans i el garatge. I amb els treballadors protegits com si estiguessin a la sisena planta del Carlos III, quan els veïns han continuant vivint a l’edifici i ningú els ha dit el contrari.

Pluja de rumors

La falta d’informació oficial ha desencadenat una pluja de rumors a Alcorcón. No es va a la perruqueria, per si de cas. No es va al metge, per si de cas. I alguns nens no van a l’escola, per si de cas. Romero no té fills, però sí que en tenen alguns dels ingressats en aïllament al Carlos III, i alguns pares han optat per no exposar els fills. El president de l’AMPA de l’escola del barri defensa que només les institucions poden aturar una bola de neu que cada cop s’ha anat fent més grossa. Però no amb respostes com les que van rebre dijous. Luis Fernández explica que “és per posar-se a tremolar” haver sentit un biòleg admetent que “la ciència no és una cosa exacta”. I afegeix: “Estic convençut que ens en sortirem. Convençudíssim. Però només demano una cosa: responsabilitats. Perquè aquesta colla d’incompetents quedin en evidència”.